"Al món hi hauria d’haver més persones com Vicenç Ferrer"

Com va sorgir la idea de fer-se voluntària de la FVF?
Vaig conèixer la Fundació a una festa de padrins que es va fer as Mercadal. Jo havia apadrinat una filleta i em van convidar a la festa. Va ser l'any que va venir Judit Mascó. Hi vaig anar amb la meva mare, vam veure la feina que es fa i ens va fer ganes col·laborar.

I com es va decidir a apadrinar una filleta?
Va ser gràcies a na Selu, la cap visible de la FVF, i que fa molts anys que ens coneixem. La vaig apadrinar el 2003. Ella nom Pattakka, i tenia vuit anyets. Cada mig any rebem una carta seva, i ens explica com estan. Ara ja s'ha casat i tot. Allà és habitual casar-se als 14 o 15 anys. L'any passat em va enviar una carta on explicava que s'havia casat i que no l'havien obligat, que era per amor i que estava molt contenta, que feia feina i viu a casa dels sogres.

En què consisteix el voluntariat que fa?
Cada voluntari ve en funció de la disponibilitat que té. Jo vaig començar venint cada setmana, però per motius de feina ara només puc venir tres vegades al mes. El que hem de fer és obrir la botiga, tenir-la ordenada i atendre els clients que puguin venir, donant la informació sobre els productes que tenim, que són tots fets a mà, a l'Índia, explicant el tema del comerç just i fent que la gent sapi què és. Jo, amb els anys que fa que hi sóc, m'encarrego de coordinar les sortides que feim, del material, i faig els quadrants dels torns.

Hi ha apadrinaments nous?
Jo no duc el tema dels padrins, però ara és una mala època. Hi ha hagut padrins que feia molts anys que eren a la FVF però que ho han hagut de deixar. Podem dir que el nombre de padrins no ha augmentat.

Imagino que el voluntariat i l'apadrinament són motiu de satisfacció.
Jo venc molt conscienciada. Venc a la botiga i sé que a vegades no ve ningú. Però només que vengui una persona a comprar una barreta de cereals, sé que aquells seixanta cèntims se'n van a l'Índia. I de l'apadrinament sempre dic el mateix, no només reverteix en el fillet o filleta que apadrines, sinó que reverteix en tota la comunitat. Perquè amb els doblers teus poden fer una escola, o un hospital a la qual hi podrà anar ella i els seus germans.

També organitzen viatges a Anantapur.
Sí, la Fundació els organitza, però jo encara no hi he pogut anar mai. És un viatge que tenc pendent, el faré quan tengui doblers. M'agradaria conèixer la Fundació. Perquè vaig tenir la sort de poder conèixer Vicenç Ferrer, quan va venir a Ciutadella, crec que era el 2002, a fer una conferència. Però no conec la feina que ha fet allà, i voldria anar-hi.

Què li sembla la tasca de Vicenç Ferrer?
Ara ja no hi és, però crec que el projecte té la continuïtat assegurada. Crec que per fer aquestes coses ho has de dur al cor. En Vicenç va tenir la necessitat de ser allà i fer el bé cap als altres. Crec que hi hauria d'haver més persones com ell al món, sobretot en moments com els actuals, en què tothom és més egoista i només pensam en nosaltres mateixos.