Entrada as Born. El cavall del caixer senyor va entrar sense problemes a una plaça plena a rebentar - Javier

TW
0

Eren les 17.55 hores quan el caixer senyor feia entrada as Born. Enmig d'una gernació, Simón de Olivar va trotar fins ben just davant la Banda de Música, i aquesta va començar a sonar el jaleo. Era el moment que tothom estava esperant, era la màxima expressió del sentiment de tot un poble.

L'entrada del corser del caixer noble va ser molt neta, gràcies al passadís que es formà des del mateix carrer des Born i fins pràcticament la tarima de la música. Va ser allà on, amb evidents senyals d'eufòria, De Olivar va fer botar el seu cavall negre. A partir de llavors van començar a sonar les notes del "Postillón de la Rioja", i el fabioler inicià la primera de les tres voltes.

Caixers i cavallers exhibien les seves habilitats sobre els seus cavalls, especialment en passar davant la música. Aquell espai és l'epicentre de la festa durant el jaleo, és on els genets procuren fer els seus millors bots, per arrencar els "molts bé" i els "olés" dels que fan festa acompanyant amb els seus braços l'elevació dels animals.

Veient els caixers es ben noten els llargs 364 dies que han hagut d'esperar per tornar a aparèixer damunt la plaça. L'efusivitat i les ganes de fer festa són ben patents en tots ells, desitjosos d'entrar as Born, un acte que esdevé el primer punt àlgid del dia.

Les balconades dels palaus oferien també la seva millor imatge, per damunt d'una Plaça des Born en la que no hi cabia ningú més.

El Caragol des Born va ser ràpid. La segona volta va començar a les 18.09 hores, i la tercera a les 18.25 hores. Finalment, el caixer senyor i sa capellana apareixien per darrera vegada davant la música, i a les 18.38 hores la qualcada ja enfilava el Carrer Major, per dirigir-se cap a les Completes a l'ermita de Sant Joan de Missa, tot passant per carrers com el del Roser o el de Sant Joan.

Les tres voltes del caragols es van fer amb total normalitat, sense que es produís cap incidència destacable. A més, el cel encapotat va fer que fos un acte menys calorós que altres anys, i fins i tot va fer témer que poguessin caure unes gotes. Finalment, però, no va succeir.