"Quan miro al cel o escolto el vent no puc evitar pensar des d’on m’arriba"

Des que va arribar a Utrecht, l'alaiorenca ha dut a terme una estada pràctica a l'Hubrecht Institute, un centre de recerca en biologia del desenvolupament i cèl·lules mare, i actualment fa unes segones pràctiques al Leiden University Medical Center (LUMC). Petrus acabarà el màster el mes de febrer de 2014 i la seva intenció és començar el doctorat en aquesta o una altra ciutat europea.

On va estudiar Biotecnologia?
A la Universitat de Vic, on vaig estar vivint durant quatre anys. Vaig acabar la carrera al juny de 2011 i després vaig anar a Astúries.

Què va fer allà?
Vaig fer unes practiques de laboratori durant sis mesos al Instituto Universitario Oncológico del Principado de Asturias (IUOPA). En concret, formava part d'un grup d'investigació d'epigenètica del càncer, on vaig adquirir un important bagatge en molts àmbits. Vaig treure molt profit d'aquesta experiència!

Què vol dir això de l'epigenètica?
Tots tenim un component genètic i un altre d'epigenètic. Així, l'epigenètica estudia com els factors externs, altrament referit com a ambient (fumar, beure, consumir certs aliments o substàncies, etcètera.), modelen el codi de gens que hem heretat dels nostres pares. El grup de recerca del IUOPA està centrat en l'epigenètica del càncer, és a dir, en estudiar com aquests factors externs contribueixen a desenvolupar o no la malaltia. Durant la meva estada, vaig intentar abordar quin era el pes del component epigenètic versus el genètic fent servir mostres de bessons genèticament iguals (univitalins), els quals són un model extraordinari per a aquest tipus d'estudis ja que el component genètic queda anul·lat.

Què se'n sap fins al moment?
De fet, aquest projecte encara està en marxa, però el que sabem fins ara és que els hàbits portats a terme al llarg de la nostra vida tenen igual o més pes que els gens amb què naixem. I més pes vol dir que són decisius a l'hora de desenvolupar certes patologies d'una manera més o menys severa o més o menys accelerada.

Quan es va plantejar marxar a l'estranger?
Ja mentre estudiava tenia molt clar que volia marxar durant un temps a l'estranger per ampliar horitzons en el camp de la recerca biomèdica. En primer lloc, per tot el que suposa estar en contacte amb altres maneres de fer i d'enfocar la ciència en un país diferent al teu i amb més recursos, i en segon lloc, per tot el valor afegit a nivell personal, cultural i lingüístic d'una experiència d'aquest tipus. Aquest món és molt competitiu i has de tenir un perfil diferent. També crec que aquesta època a l'estranger m'aportarà molt en l'àmbit personal.

Què la va portar fins a Holanda?
Durant el darrer semestre de la carrera vaig començar a cercar programes de màster enfocats a la Biomedicina i que fossin molt pràctics. Ja havia fet prou teoria durant la carrera! Qualsevol lloc del nord d'Europa m'estava bé i, finalment, el programa de màster que més em va interessar quant a contingut el vaig trobar a Holanda. Semblava fet a mida per a mi, molt enfocat al que és la vida real d'un investigador, sense gaires lliçons teòriques. Al cap i a la fi, saber-te desenvolupar és el que més t'aporta i més es valora.

Quan va arribar a Utrecht?
El 27 de gener de 2012. Els meus pares em van acompanyar i van estar amb mi durant els quatre primers dies per ajudar-me a cercar pis. S'ha de dir que la recerca va ser molt estressant!

Per què?
Les ciutats universitàries holandeses com Utrecht, Amsterdam o Leiden tenen un espai limitat i no es poden construir nous edificis així com així. Hi ha moltíssims estudiants, però els pisos són els que són. Vam rodar moltíssim fins que vaig trobar un pis a compartir amb altres cinc estudiants holandesos.

Sabia parlar holandès?
No, tot i que dominava l'anglès i la veritat és que pots anar per tot sense saber holandès. De totes maneres, jo m'he apuntat a classes d'holandès. És una mescla entre l'alemany i l'anglès i el fet de tenir una petita base d'alemany, sempre ajuda. Això sí, t'hi has de posar perquè si no, no avances, encara que estiguis envoltat d'holandesos.

Va aterrar a Utrecht en plena onada de fred...
Sí! Estava tot gelat i feia un fred espantós. Tot i així, ja anava mentalitzada i, per tant, no em va resultar molt dur. Aquí també plou molt. De fet, pot ploure durant setmanes senceres. Des del principi vaig començar a moure'm amb bicicleta, perquè el transport públic és bastant car, i en un primer moment, sempre acabava xopa. Ara ja vaig preparada o, més ben dit, disfressada!. Porto una bona jaqueta, calçons impermeables i botes d'aigua.

Es va adaptar amb facilitat?
El cúmul d'experiències anteriors em va ajudar en aquest sentit. Quan vaig marxar de Menorca per instal·lar-me a Vic ja vaig haver de començar des de zero i el mateix em va passar a Astúries. En arribar a Holanda sabia que estava lligada a un programa de màster i, per tant, no m'havia de resultar difícil conèixer gent.

Va ser així?
Sí. La universitat organitza unes jornades per als estudiants estrangers i allà vaig conèixer altres estudiants en la mateixa situació que jo. A més, m'he apuntat a una coral d'al·lotes holandeses. Sempre m'ha agradat molt tocar la guitarra, però no em vaig poder endur la meva perquè anava massa carregada. Va arribar un punt que trobava a faltar tocar una mica així que vaig decidir entrar a formar part d'aquest grup, format per unes 20 noies.

Toca la guitarra amb elles?
No! La veritat és que només canto. El meu supervisor de les pràctiques també tocava i tenia tres guitarres. Me'n va deixar una i, de tant en tant, toco a casa. No obstant això, vaig continuar formant part de la coral. Fem concerts per tot Holanda, normalment a esglésies, que tenen molt bona acústica. Tot i així, la coral és clàssica, però no religiosa. Cantem diferents cançons en suec, noruec, txec o anglès, entre d'altres. Formar part d'aquest grup, a més de ser una experiència que t'esbargeix i omple a la vegada, m'ha permès conèixer millor els holandesos.

Com els definiria?
He pogut deduir que són persones molt organitzades. Et treuen l'agenda cada dos minuts! A més, són detallistes i molt eficients a l'hora de treballar. En aquest sentit, tenim molt a aprendre. També són amables. Més d'una vegada m'he trobat perduda pel carrer mirant un mapa indecisa i s'ha acostat algú a oferir-me ajuda. Això s'agraeix molt. D'una altra banda, els holandesos són reservats, pots xerrar de qualsevol tema amb ells, però entrar en el terreny personal es fa bastant més complicat.

Quines altres activitats porta a terme durant el seu temps lliure?
Amb els companys internacionals hem aprofitat per visitar diverses ciutats. De moment, hem anat a Groningen, Amsterdam, Haarlem, Delft, Maastricht, Rotterdam o La Haya, entre altres.

A quin centre estudia?
A la Universitat d'Utrecht. El màster consta de dues estances pràctiques, una de sis mesos, que la vaig fer durant el curs passat a l'Hubrecht Institute, un centre de recerca en biologia del desenvolupament i cèl·lules mare, i una altra de nou mesos que estic portant a terme ara al Leiden University Medical Center. Al febrer de 2014 acabaré aquestes segones pràctiques i, després de quatre setmanes de classes teòriques, hauré d'escriure la tesi de final de màster.

Quin tipus de feina feia a l'Hubrecht Institute?
Formava part d'un grup que fa recerca en organogènesis en vertebrats emprant el "zebrafish", una espècie de peix tropical, com a model animal. Des d'aquesta perspectiva més simplificada com és la del peix, s'intenten trobar solucions a malalties humanes tan complexes com són les que afecten els vasos sanguinis o limfàtics.

Què fa ara al Leiden University Medical Center?
Estic treballant en cèl·lules mare pluripotents humanes derivades de pacients que tenen una malaltia que afecta els vasos sanguinis, anomenada Telangiectàsia Hemorràgica Hereditària (o malaltia de Rendu-Osler-Weber). El mecanisme molecular que deriva en aquesta malaltia no es coneix i, per tant, el tractament que reben les persones que la pateixen es basa en pal·liar els símptomes (bàsicament reduint les hemorràgies que s'ocasionen). La idea del projecte és la d'aprofundir en el coneixement de què la provoca i de provar algun compost o medicament que en faci minvar els símptomes d'arrel tot millorant la qualitat de vida dels pacients. Avui en dia, les cèl·lules mare derivades del pacient són un molt bon model per estudiar una certa malaltia d'una manera més directa i enfocada.

En quin sentit?
D'una banda, perquè es tracta de cèl·lules humanes i no de ratolí o qualsevol altre model animal, i de l'altra, perquè aquestes cèl·lules apart de tenir el defecte que provoca la malaltia també vénen amb els seu entorn genètic real. A més, el fet de poder derivar i estudiar cèl·lules d'un pacient en concret permet personalitzar tractaments, perquè tot i que una malaltia pugui tenir símptomes comuns, la genètica i l'epigenètica de cada pacient no és la mateixa i, per tant, els efectes d'un medicament d'ús generalitzat són molt diferents en cada cas. Amb la medicina personalitzada el que es pretén és trobar per a cada pacient l'efecte òptim del tractament tot minimitzant-ne els efectes secundaris.

Està satisfeta?
Sí, de moment estic molt contenta perquè passo la gran majoria de temps al laboratori, aprenent al màxim la feina pràctica, com tenia en ment que seria aquest màster. La veritat és que treballo entre vuit i deu hores diàries. M'aixeco al voltant de les 8 hores, bereno i arribo a la feina cap a les 9 hores. En realitat, l'horari d'un investigador és lliure, si arribes més tard, acabaràs més tard. Cap a les 12 hores, tothom para per menjar, tot i que només aturen durant uns 20 minuts escassos. Quan surto de la feina, ja és fosc però alguns dies, a més d'anar al cor, jugar a tennis o córrer, intento anar sopar amb algun amic o amiga per trencar la rutina.

S'ha habituat als costums holandesos?
Més o menys. M'he habituat una mica als seus horaris. Per dinar mengen molt poc, un sandvitx o dos i una fruita. Després aguanten fins les 18 hores i sopen bastant. Jo acostumo a menjar per sopar un bistec o peix. L'únic problema és que és molt difícil trobar carn o peix fresc. No et trobes carnisseries ni peixateries fàcilment i les que hi ha són força cares i al supermercat tots aquests productes estan envasats. Només tens l'opció d'anar al mercat el dissabte al matí, però no ho tinc gaire per rutina anar-hi, potser cada dues o tres setmanes. La veritat és que la gastronomia no és el seu fort!

Per què ho diu?
Es podria dir que no tenen cap plat típic, a excepció d'una mena de puré de patata i pastanaga, que anomenen "stamppot". A més, com que Holanda va tenir moltes colònies, els holandesos han adquirit plats típics d'algunes d'elles, com una mena de rotlles de primavera tailandesos. D'una altra banda, els horaris de les botigues són totalment diferents als nostres. Allà obren des de les 10 fins les 18 hores, a excepció dels dijous, que obren fins les 21 hores. Per tant, ho tinc una mica complicat per anar a comprar, però d'alguna o altra manera, ja me'n surto.

Quins altres hàbits destacaria?
Els holandesos són molt familiars i els agrada estar a casa, sobretot degut al mal temps. Per això, els habitatges estan molt aclarits i equipats. Solen tenir un menjador ample amb una bona taula i una gran llibreria i espais perquè juguin els al·lots. El que no tenen són cortines i, per tant, quan vas pel carrer pots veure l'interior dels habitatges i el que fa la gent dintre casa seva! Això em va sobtar moltíssim els primers dies a Utrecht.

I quan surt el sol?
Es tornen bojos! Tothom va als parcs i fan barbacoes. De fet, al mateix supermercat venen una mena de barbacoes portàtils i així només han de comprar la carn. A l'estiu, posen taules i para-sols devora del canal. És molt agradable! Fins i tot pots fer rutes amb canoa i hi ha barquetes que van i vénen.

Que bucòlic!
Sí. Totes les ciutats d'Holanda i Bèlgica segueixen un patró: hi ha canals, edificis baixos i escales molt empinades a dins (han d'aprofitar l'espai!) . En concret, Utrecht és una ciutat molt acollidora. És gran, però molt tranquil·la. Com que la majoria de gent va amb bicicleta, no hi ha tan soroll com a altres grans ciutats.

S'ha apuntat a la moda de la bicicleta?
Sí. He tingut dues bicicletes, però he hagut d'anar al mecànic moltes vegades. No he tingut gaire sort! La primera la vaig comprar de quarta mà. Em van recomanar que ho fes així perquè és fàcil que te la robin, i d'una vella no se n'enamoren tan fàcilment. No obstant això, la cadena no anava gairebé i, de tant en tant, la bicicleta s'espanyava. Recordo que una vegada, a l'estiu, la cadena es va dilatar degut a la calor i cada deu minuts sortia i l'havia de posar bé una altra vegada. Era al vespre i una noia holandesa es va aturar per ajudar-me. No vam poder fer res i, finalment, em va remolcar amb la seva bicicleta fins a casa! Com ja he dit, els holandesos són molt amables.

Quan acabarà el màster?
Al febrer del 2014. Després, la meva idea és fer un doctorat en recerca biomèdica

A Espanya o a l'estranger?
Segurament a l'estranger. A Espanya hi ha centres de recerca molt bons, tant a Barcelona com a Madrid o València, però malauradament la situació actual no és molt encoratjadora, ja que tot allò que no reporti un benefici a curt termini no obté fons, i la ciència està dins aquest sac. Per això, a Espanya és complicat aconseguir una estabilitat per portar a terme quatre anys més de carrera, cosa que jo considero imprescindible per fer un doctorat en condicions. De totes maneres, encara m'he de seure i pensar en quin tema concret em vull especialitzar i on fer-ho. De moment, només tinc clar que em vull dedicar a temes relacionats amb la regeneració de teixits i que ho faré a l'estranger, però aquesta és una decisió que encara he de pensar i acabar d'encaminar.

Visitarà Menorca aquest estiu?
El més segur és que vengui una setmaneta, però no gaire més. Això sí, el proper Nadal allargaré la meva estada a Menorca una mica més! La veritat és que a Utrecht o Leiden, envoltada de persones rosses amb els ulls blaus, al cap i a la fi m'acabo sentint una mica estranya! Tot i així, no veig factible la possibilitat d'instal·lar-me a l'Illa definitivament a curt o mig termini. Em vull dedicar a la recerca científica i a Menorca no tinc opcions en aquest camp. Aniré venint de vacances i, a més, gràcies a les noves tecnologies puc estar en contacte constant amb la meva família i amics. Ja fa anys que no resideixo a l'illa, però, encara que estigui enfilada dalt una bici i intenti pronunciar de la millor de les maneres un "bon dia" o un "gràcies" en holandès, sempre que miro el cel o escolto el vent, no puc evitar pensar des d'on m'arriba.