Canvi de veu, però no de qualitat

Abans de començar el concert se'ns va informar que la soprano que el públic esperava escoltar, Laia Frigolé, s'havia posat malalta i havia hagut de cancel·lar el concert. L'Ensemble va tenir la sort que el baix Pau Bordas, que ja havia cantat amb ells, es trobàs a l'Illa de vacances i junts van poder refrescar en un dia i mig el programa que ja tenien muntat i tirar el concert endavant. Les noves cantates per tant no estaven traduïdes, però no va resultar cap problema per aquell que sabés anglès i italià, ja que Bordas cantà amb absoluta claredat el text, cosa que sovint enyoram dels cantants.

El concert va començar amb dues àries de Purcell: "Musick for a while", per a baix i continu (en aquest cas clavicèmbal -Maria González-, tiorba -Josep Maria Martí-, contrabaix -Vega Montero- i violoncel -Marta Vila-, reduït quan la música ho demanava a violoncel i tiorba o tiorba i contrabaix) i "You twice ten hundred Deities" a la qual es van afegir els dos violins, fent comentaris i petites intervencions sobre el que anava dient el baix. A continuació van interpretar la "Sonata a due de Rosenmüller", per a dos violins i continu, l'única obra que es va mantenir respecte al programa previst. Els dos violins, Elisabet Bataller i Maria Gomis, conversaven imposant-se una damunt l'altra en alguns moments i posant-se perfectament d'acord en altres. Per acabar la primera part una tercera ària de Purcell, que va encetar i finalitzar de manera molt simpàtica el tiorbista Josep Maria Martí i on Bordas va superar amb facilitat les dificultas de l'obra. Sempre interessants els compassos amb baix obstinat mentre la veu i els violins van variant les intervencions i inclús l'harmonia.

La segona part va arrancar amb una cantata per a baix i continu de Händel, "Dalla guerra amorosa", composta d'ària, recitatiu i ària. Seguidament, el baix, la tiorba i el contrabaix van descansar per donar pas de nou als dos violins que van interpretar junt amb el violoncel i el clave un "Trio Sonata en Re menor" de J. S. Bach. Càlids aplaudiments van explotar en acabar el difícil tercer moviment. Va seguir per concloure el concert una segona cantata de Händel, "Spande ancor a mio dispetto", també composta per ària, recitatiu i ària, on Bordas va demostrar una vegada més que no només una soprano pot fer gaudir el públic. Van tancar el concert repetint la darrera obra de la primera part com a bis.

Un programa fosc i bastant dramàtic, dominat per tonalitats menors, amb poques pinzellades d'optimisme i esperança. Una església a la meitat de la seva capacitat amb un públic d'agrair, prou respectuós amb els moments en què els diferents membres de l'Ensemble necessitaven reafinar els seus instruments. Llàstima del telèfon mòbil que va sonar ben fort just a la darrera nota d'una de les obres, rompent l'atmosfera creada...

L'entrada de la tercera obra es va veure momentàniament interrompuda per la música que sobtadament va entrar a l'església provinent de diferents actuacions al carrer, programades el mateix dia i a la mateixa hora enrevoltant l'església... Els intèrprets de seguida van optar per continuar amb el concert, però el renou va fer que es perdessin moments màgics, pauses i finals, per no dir quant va dificultar l'entrada a Bordas als recitatius (que va fer com si absolut silenci inundàs l'església).

Dimarts continua el XL Festival de Música de Maó, tornant al Teatre Principal, aquesta vegada amb l'OCIM, dirigida per Kai Gleusteen i amb la participació de Maria Camps.