El cavall menorquí, raça protagonista de les festes populars de l'illa, com ho poden ser els toros a altres parts d'Espanya, és un dels elements més populars de les cel·lebracions, i sense dubte el més impressionant, especialment per persones poc o gens acostumades a aquest tipus d'espectacles. Però, quantes persones coneixen el protocol referent a la preparació d'un cavall de cara a les festes, llevat, evidentment, dels propis caixers i cavallers? És probable que fos aquesta la pregunta a la que arribaren a fer-se els membres de l'Associació de Veïns des Molí des Pla quan varen decidir organitzar la mostra que va tenir lloc ahir a les set del capvespre, davant la petita plaça que dona nom a aquest barri maonès.
El veterà caixer Tolo Mercadal, amb més de trenta anys d'experiència sobre els cavalls, va ser l'encarregat d'ensenyar al nombrós i atent públic els passos a seguir per preparar l'animal per sortir a les festes. Es comença per rentar bé l'animal amb aigua i sabó, i a continuació es comença a engalanar el cavall per la cua. Existeixen dos mètodes, un d'antic i un altre d'actual. El primer consisteix en trenar la cua, amb cura de no tibar massa, ja que aquesta part del cavall es prou sensible, i podria esdevenir causa de problemes durant el jaleo. El segon mètode consisteix en recollir la cua amb esparadrap negre. Tot dos tenen el mateix objectiu: recollir la cua per poder ficar-la dins la calça sobre la qual s'hauran de posar els flocs i adornaments.
El següent pas és un dels més importants, ja que influeix damunt la seguretat del caixer, el cavall, i els assistents a la festa. El pitral es una peça de cuir que es lliga al pit de l'animal i a la sella, la muntura, i permet que aquesta no es mogui durant els bots. Tenint en compte el comuns que són a la festa, hom es fa a la idea de la importància d'aquesta part del procés.
Les "brilles" o regnes, son una de les peces més decorades i, després del pitral, la més important, ja que d'ella depèn el noranta per cent del control que el caixer té sobre el cavall. Els adornaments habituals son galteres -una a cada lateral del crani-, i mirall. Les nasseres, que a Maó no s'utilitzen- son més o menys comuns en funció del municipi, i es col·loquen, com el seu nom indica, sobre el morro de l'animal.
La buldrafa es posa sobre les anques del cavall, i és la peça més voluminosa. Típicament negre -encara que s'hi poden trobar d'altres colors -, la seva mida varia en funció de la grandària del cavall. Per últim, es pinten també de negre les peülles, normalment amb betum. Mercadal també va poder mostrar als assistents el protocol referent a la vestimenta dels caixers, i va aprofitar per aconsellar al públic sobre el que es pot i no es pot fer durant el jaleo, censurant aquells comportaments -per desgràcia, força habituals- que poden espatllar la festa. Una forma instructiva de preparar-se per les ja properes festes, que va agradar sobretot, als més petits.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.