Moments. La batlessa va donar la benvinguda als presents, la fabiolera va entonar el primer toc i Mercedes Milà va pronunciar el pregó, es va cantar el tradicional "Es Mahón" i per acabar, el tradicional ban del pregoner popular. Tot seguit, la presentadora va rebre un obsequi - Javier

TW
0

"M'heu enamorat i no hi ha res a fer". La popular periodista i presentadora Mercedes Milà va obrir ahir les festes de la Mare de Déu de Gràcia amb un pregó carregat de sentiment, un relat costumista en què va demostrar la seva estimació, el seu afecte envers llocs emblemàtics, persones especials i la llum, i fins i tot, l'olor de la que considera com la seva illa, la seva ciutat i el seu port.

A les 20.30 hores en punt la batlessa Águeda Reynés va sortir al balcó de l'Ajuntament per donar la benvinguda en tres idiomes, fet que no va agradar a tothom. Va definir les festes com la connexió entre tradició i futur, com moments de família i d'amistat. "Quan sona el fabiol i el tambor el cor palpita a un altre ritme", i dit això va entrar a la plaça la junta de caixers al so rítmic del tambor amb la bandera que abans havia rebut el caixer fadrí, Daniel Florit, a les cases consistorials.
Reynés va agafar la bandera i la va mostrar al poble reunit a la plaça, per donar pas a la fabiolera Laura Guàrdia a qui la batlessa va encoratjar: "Que el so del fabiol soni per tot el poble". I així va ser. Després la mateixa batlessa va donar pas a la pregonera d'enguany.

Mercedes Milà va irrompre al balcó deixant clar que era "una forastera" a qui molts veuen com "la presentadora d'un programa tan criticat que ningú no veu", una forastera que "per culpa vostra vol ser maonesa amb totes les conseqüències".

La pregonera va posar noms als culpables d'aquesta voluntat, que van ser molts. De totes aquestes persones va destacar la seva tasca humil, callada, de dia a dia. Maria, Eva Amanda, Joan Vives, els mariscadors, Margarita Caules, que l'havia de suplir si no arribava a temps de Mongòlia, el cambrer Paco, Magdalena, van ser només algunes de les persones de Maó, de Menorca, a qui Milà va atribuir la culpabilitat de sentir-se tan lligada aqueta terra.

Però també va parlar dels seus, del seu concu, qui li va mostrar l'Illa, el port que tant estima, la seva mare que seguia el pregó per internet, la seva exparella, el seu tamarell, que resisteix a La Solana. Amb el port va mostrar Milà la seva part més reivindicativa, va demanar un port sostenible, respectuós, sense amarraments mal concedits.

Estima el port, però Milà no només estima el port. Es va declarar enamorada de la llum de l'Illa, aquella que guaita per La Mola per acabar banyant uns racons que ha anat descobrint poc a poc, com Cavalleria i les seves cabres, "les més descarades del món". "A Menorca existeixen moltes llums diferents".

La pregonera d'enguany, convençuda perquè qui va definir com "encara la mirada més neta i honesta que he vist mai en la política" va aconseguir el que no havien aconseguit altres batles, va parlar també d'altruisme i optimisme, de la força de la lluita conjunta, del voluntariat que neix "quan a la gent li expliquen bé les coses".

Esment especial per al col·lectiu de l'Illa del Rei.

Per tancar la intervenció, una referència televisiva suggerència de na Maria de sa Plaça: "Les portes de la ciutat de Maó s'obren per rebre a les festes de la Mare de Déu de Gràcia". I com no podia ser d'una altra manera, Milà, Reynés i tots els culpables de l'enamorament de la presentadora van cantar junts "Es Mahón".