Matiners. A les vuit, més o manco, es lliurava la bandera al caixer fadrí per començar el replec, amb el dubte de si finalment es podria celebrar el jaleo - Gemma Andreu

TW
0

Pendents d'un cel ben gris. Així van començar ahir el dia els maonesos, així van berenar de coca amb xocolata, pendents de les prediccions, de les notícies que arribaven d'altres pobles de l'Illa, del color dels núvols. L'amenaça de pluja i de la conseqüent suspensió dels actes de les festes, sobretot del jaleo, donava el bon dia als maonesos a mesura que aquests s'anaven despertant.

A primera hora, el caixer batle Mateu Ainsa entregava la bandera al caixer fadrí, Daniel Florit, perquè comencés el replec després que la fabiolera Laura Guàrdia l'hagués anat a buscar. Era molt aviat. La Plaça era buida, només passaven alguns que encara no havien donat per acabat el dia anterior. També trescava ja la banda Cap de Fibló que havia iniciat la diana general.

El replec anava fent i van sortir els gegants. Els amfitrions Tomeu, Guida, Pere i Gràcia mostraren la part més oriental de la ciutat a Martí i Valentina, moix i rateta vinguts de Calonge, mentre sonava la Xaranga de Ciutadella, i en Miquelet es Salero jugava amb els infants, com ho feien els capgrossos vinguts també de terres catalanes. A les nou i mitja, més o menys, va començar a ploure una mica, però com que era poca cosa, el grupet va seguir, tal vegada una mica més ràpid, per si de cas. Es veien paraigües i altres sistemes pensats per als dies de mal temps.

Xiscu Mora, cap de la Colla de Geganters de Maó, explicava després que la pluja no perjudica els gegants si és suau, però que si comença a caure una mica més d'aigua la roba es banya i es comença a fer feixuga, i la cosa va pitjor. Amb el que va caure ahir no n'hi va haver prou per parar el passacarrers. Per altra banda, els amics de la colla de Calonge van arribar a l'Ajuntament i van partir tot d'una, ja que el seu vaixell sortia a les tres de Ciutadella.

Queien gotes i els cavalls caminaven una mica insegurs on no hi havia sorra. Un caixer va caure als adoquins de la Plaça Colón, sense fer-se massa mal. Era un avís, s'havia d'anar alerta i no arriscar massa. Poliscava i tothom temia pel que podia arribar a passar mentre buscava una bona redossa.

A les onze els caixers van entrar a Santa Maria i la pluja va apretar. "A Ciutadella plou". "A s'Arenal d'en Castell fa un desastre". "Sembla que no ve tan negre". No quedava més remei que esperar.