Un estudi posa de manifest que a Menorca hi ha fins a 32 espècies de vertebrats terrestres que es consideren amenaçades. Un fet que demostra que l'acció de l'home continua afectant a la supervivència de molts animals i que si no es prenen mesures podria suposar la desaparició d'algunes espècies a l'Illa.
Aquest estudi ha estat elaborat per la biòloga Juana María Pons Madrid, juntament amb els també biòlegs Félix de Pablo i David García, per al Consell, amb l'objectiu de determinar la situació de la fauna menorquina.
Per determinar les espècies que es poden considerar amenaçades es van tenir en compte només les que tenen poblacions estables a Menorca. Així, es va iniciar l'estudi a partir de 342 tàxons, 3 d'espècies d'amfibis, 11 de rèptils, 26 de mamífers i 303 d'aus.
L'estudi pren com a referència els Llibres Vermells balear, espanyol i mundial, els catàlegs d'espècies amenaçades de les Balears i d'Espanya, a més d'altres documents.
La llista vermella
De les 342 espècies observades, 32 es troben en una situació delicada, 1 amfibi, 1 rèptil, 5 mamífers i fins a 25 aus.
Entre els amfibis, l'estudi ha tingut en compte el calàpet (Pseudepidalea viridis balearicus), classificat com a vulnerable, mentre que dels rèptils s'ha contemplat la sargantana balear (Podarcis lilfordi), també en estat vulnerable.
Pel que fa a les aus, el document elaborat pels biòlegs posa de manifest que a l'Illa estan amenaçades el 8,25 per cent de les que hi tenen presència, ja siguin espècies residents, migratòries, estiuenques, hivernants o d'observació ocasional o excepcional. Així, de les 25 que tenen algun grau d'amenaça, 15 utilitzen les zones humides, 5 són aus marines que crien als penya-segats, 3 són rapinyaires i 2 més s'estableixen en altres indrets. D'aquesta manera, el principal problema que afecta les aus que es troben a les zones humides és per la fragilitat d'aquestes, i perquè acostumen a ser espais que han sofert alteracions en els darrers anys. Així mateix, les espècies lligades al medi marí pateixen les conseqüències del desenvolupament turístic a la costa, mentre que les rapinyaires, que són a la part alta de la cadena alimentària, reben, de rebot, les conseqüències que afecten els animals que tenen per davall. A més, són animals longeus i que necessiten més espai per viure, fet que els fa ser més vulnerables.
En aquest apartat referit a les aus hi apareixen noms tan coneguts com la miloca (Neophron percnopterus), el milà reial (Milvus milvus), l'àguila peixatera (Pandion haliaetus), l'esplugabous (Bubulcus ibis) o el caigaire (Phalacrocorax aristotelis), sense oblidar tampoc la vinjola reial (Tachymarptis melba) o les ànedes blanca (Tadorna tadorna) o griseta (Anas strepera).
Quant als mamífers, a Menorca hi ha 26 espècies diferents, 15 de les quals són espècies de ratapinyades, i 5 d'elles són considerades a l'estudi com amenaçades. Les d'orelles dentades (Myotis emarginatus) i les de cap gros (Miniopterus schreibersii) consten com espècies en perill, i la de peus grans (Myotis capaccinii) està quasi amenaçada. Mentre, per a la ratapinyada de ferradura grossa (Rhinolophus ferrumequinum) no hi ha prou dades per definir el grau de risc que pateix, i la d'aigua (Myotis daubentonii) s'ha tingut en compte perquè, encara que a Balears no es presenta com amenaçada, les reduïdes dimensions de la seva població ha fet que es posi en marxa un pla de recuperació.
Els catàlegs
El Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades distingeix entre les espècies en perill d'extinció i les que són vulnerables. Les primeres són aquelles que tenen una esperança de supervivència poc probable si continuen actuant els factors que redueixen la seva presència, i les segones són les que corren el risc de passar a estar en extinció en poc temps ni no es corregeixen els factors adversos.
Per a les espècies en perill d'extinció es preveu la posada en marxa de plans de recuperació en un període de tres anys, mentre que per a les que són vulnerables hi ha plans de conservació a desenvolupar en un termini de cinc anys.
A més, hi ha també el Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i d'Especial Protecció, que classifica els tàxons en set nivells diferents en funció de la seva vulnerabilitat (en perill d'extinció, sensible a l'alteració del seu hàbitat, vulnerable, d'especial interès, depenent de conservació, d'especial protecció i extingida en estat silvestre), i cada un d'ells compta amb un pla diferenciat.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.