Compromís amb el seu poble. Antoni Camps Fullana era sabater de professió, tot i que va ser un home polifacètic. En aquesta imatge apareix dirigint la Banda de Música de Ferreries, de la qual va ser músic i director - D.M.

TW
0

Poc es podia imaginar Antoni Camps Fullana (Ferreries 1908-Ciutadella 1990) que el dietari sobre la vida del seu poble arribaria a veure la llum i que seria la seva néta l'artífex de l'edició. Però tal vegada va ser aquesta, la finalitat divulgadora i de deixar constància del devenir del poble de cara a futures generacions, el que va empényer a aquest home polifacètic i incansable a descriure el dia a dia de Ferreries d'ençà els 38 anys fins quasi bé la seva mort, als 82 anys.

Retrobament amb l'avi

La seva néta, Sonia Marquès Camps (Ciutadella, 1971), periodista de professió, proposà a la família transcriure les llibretes que el seu avi deixà manuscrites. Es centrà en un periode de 10 anys, el comprès entre 1946 i 1955. Durant els últims 9 anys, en les estones lliures que li han permès la feina i la criança dels seus dos fills, s'ha dedicat a «passar a net» els fulls manuscrits del seu avi, amb un resultat de 800 pàgines transcrites a l'ordinador.

Com recorda la seva pròpia néta, Antoni Camps Fullana era sabater de banqueta i sempre ideava negocis per poder mantenir la seva extensa familia (va tenir 7 fills i la seva dona es posà malalta). Tot i les seves responsabilitats familiars, devorava els diaris de l'època, era músic, sonà l'acordió, va ser director de la Banda de Música, jutge de Pau i directiu del CE Ferreries. «Professava un amor immens a Ferreries», afirma la seva néta, que l'ha redescobert a través del que deixà escrit.

Antoni Camps Fullana escrivia cada dia el que passava al seu poble o el que ell mateix vivia, el que constitueix un extraordinari document per descobrir una part de la història contemporània de Ferreries contada en primera persona.

El cronista descrivia des dels fets més anècdotics i quotidians fins als de major trascendència en una època trista i fosca com va ser la postguerra. «El meu avi era una mica visionari. Sense escola, però lector dels pocs diaris que arribaven a Ferreries, i amb molta voluntat, es dedicà a narrar dia rere dia el que succeïa a casa seva i al seu poble, sabent que el que deixava escrit serviria per fer història», comenta Sonia Marquès.

De malnom es motor, Camps Fullana ha deixat una documentació que ha trascendit la seva vida en la forma de l'edició que ha fet la seva néta com un llegat de gran vàlua històrica. Sonia Marquès dedica el seu treball, que ha respectat al màxim l'original tal com el deixà escrit el seu avi, a la família i als futurs curiosos de la memòria, en aquest cas, els seus dos fills Celia i Olivier.