El historiador Joan Pons Alzina, cara visible de la entidad, lamenta la «dejadez de funciones» que «desde siempre» ha caracterizado al Consistorio y urge a «una regulación. Vivimos en una sociedad de masas y las fiestas lo son. Ya no puedes quedarte parado lamentando que no volverán a ser como antes, sino que necesitas actuar. Si nos viene una avalancha de gente que no tiene dónde dormir, lo lógico es reservar unos terrenos donde estos jóvenes puedan acampar y pernoctar, con todos los recursos necesarios»
Pons Alzina anima a los nuevos gobernantes a «cambiar el chip» y recuperar su «capacidad total sobre la fiesta», la que tenía desde sus orígenes, «cuando debía atender las necesidades religiosas y asumía el nombramiento de todos los cargos. La responsabilidad no puede seguir estando separada, con los nobles y participantes en la qualcada mirando de reojo al ayuntamiento».
En su opinión, «es hora de sentarse en una misma mesa y hacer que los protagonistas también se impliquen, a cambio de subvencionarles, por ejemplo, las begudes o los costes que comporta salir en la fiesta». Así, dice, «se evitaría la subasta en la que se ha convertido la elección de la Junta de Caixers. Como no tienen el poder adquisitivo de antaño, los nobles convierten en caixer fadrí o casat a quien más les paga y hasta se permiten, como ocurrió el año pasado, vetar la participación de un payés sin base alguna, lo que demuestra una cultura jurídica lamentable».
Para ello convendría retomar la plasmación escrita de unos protocolos, una iniciativa que ya se intentó sin éxito en 1989 y a principios de siglo. «Se pueden reconocer los intereses simbólicos de la fiesta», pero poniendo fin a la arbitrariedad. «Es elemental en un estado de derecho», apunta.
El historiador insiste en la necesidad de resolver las «incoherencias en que vive inmersa Ciutadella. El Ayuntamiento necesita voluntarios para abrir paso en Es Pla pero, a la vez, prohibe la tradición de ensayar los Jocs en los días previos y pide 300 euros a cualquier ciudadano que quiera montar un fester para seguir la tradición. ¿Esta incoherencia, cómo se come? Las tradiciones no deben ser ningún quebradero de cabeza para el político. Le corresponde fomentarlas y gestionarlas, nunca prohibirlas».
Desestimadas las alegaciones que presentó en este sentido en nombre de su asociación, Pons Alzina exige «más cultura política. ¿De qué sirve que en Ciutadella hayan surgido tres asociaciones para la salvaguarda de las fiestas si luego, Dalt la Sala, el político de turno obvia nuestras propuestas. Es alucinante. ¿Y dónde está el Govern? La Administración está quedando retratada».
32 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Pons Alzina és un "chupatintas" que no enten res, ni sap fer res més que remenar pels arxius i li ve molt justet interpretar el que mira. I lideratge zero. S'associació aquesta durara un parell de mesos. com Podem.
CIUTADELLENCSi senyor!! Controlar i limitar sa massificació, açò han de fer s'ajuntament i ses institucions en tost de polititzar ses festes, mentre han sigut absolutament incapaços de fer res de res en aquest sentit. Més que un suspens un zero en açò que es competència tota seua. Au a fer feina i posar ordre amb açò, que en lo demés ja en hi ha, a veure quan aprovau sa vostra asignatura en lloc de provar d'esgarriar lo que va bé.
Pepe LuisT'equivoques si vols dir que aquella societat tal com era es segles passats encara existeix. Tens raó si vols dir que sa societat actual es hereva d'aquella i que per exemple "rallar menorqui, fer formatge, sobrassada, cuixot, glosses , o cel·lebrar Sant Joan" forma part de sa tradició. Igual que tens raó en dir: "És sa mateixa societat en evolució que transmet ses tradicions". En realitat sa tradició ens diferència des animals i és sa base des progrés humà: "La tradició és el conjunt de coneixements, costums i creences que es transmeten de generació en generació per considerar-se d'alt valor per a la pròpia cultura. En un sentit laxe, es pot considerar tradició qualsevol esdeveniment repetit al llarg del temps, com una festa..."
MazingerUna societat des passat, representada com era amb ses seues virtuts i defectes.
Aqui xerram de lo que volem, que per açò hi ha llibertat d'espressió. Tu has xerrat de "una assegurança de responsabilitat civil -de ses Festes- (que ara pagam entre tots)" com si et sapi greu i jo et dic que molts pensam que pagam coses molt pitjors, com es sous des polítics que es van pujar més d'un 30 % com a primera prioritat. ¿Com ha de posar "ordre" s'ajuntament si en 8 anys han sigut incapaços de fer un projecte per peatonalitzar una part des Born i ho tenen tot paralitzat? ¿Quin "ordre" si han sigut incapaços de limitar gens ni mica sa massificació, tinguent es mateixos colors polítics al Consell y Govern Balear i Estatal? Sort des caixers i cavallers que organitzen sa qualcada que té molt bona salut, millor que espolítics no hi posin ses mans que s'ho carregaran com tot.
Joan LlufriuEstimat Joan Llufriu, no m'espant de res. No ets s'únic que llegeixes i lo de sa Universitat De Ciutadella i es seus jurats es ben conegut. Fins i tot al llibre de Sastre i Casesnoves sobre Sant Joan al segle XVIII amb sa dominació anglesa, es descriu s'exemple d'un noble caixer que va dir de davallar al Pla a peu per problemes amb es anglesos que haurien provocat una mança de cavalls, però finalment va davallar a cavall i es van fer es jocs des Pla en normalitat, després de que es batle (que també era noble) digués al caixer senyor que si no davallava al Pla a Cavall per fer es jocs ho faria ell mateix amb es secretari i es jurats des quatre "braços" o estaments que hi havia... Però no deixa de ser una anècdota excepcional que confirma que, en contra de segons quines teòries en realitat al segle XVII es caixers senyors feien i desfeien molt més que avui en dia, fins es punt que dedidien a vegades no sortir sense cap conseqüència. I ja està bé d'emprar es franquisme com excusa per tot. Si rallau d'història i "memòria" s'ha de dir tot. Com ha explicat molt bé Xec de Son Tica és que van usurpar, reprimir i prohibir "Sant Joan (Sant Antoni i totes ses festes populars semblants) van ser sa esquerra extrema i s'extrema esquerra des Front Popular. I es que es marxistes no creuen en sants, fins es punt de que van prohibir ses Festes de Sant Joan 1937 i 1938 i tota manifestació que tingués res a veure amb ses Festes, missa de caixers, actes a Sant Joan de Missa, s'homo des Be per representar a Sant Joan Baptista, etc., etc., i des de l’anomenat Front Popular van perseguir a molts i fins i tot assassinar a varis caixers i van arrasar i tirar baix un punt emblemàtic de ses Festes com és es convent de Santa Clara".
CIUTADELLENCEstimat ciutadellenc, som en Joan, no n'Andreuet. Aquí no xerram des sous dels polítics. Aquí xerram de qui té sa vara de manar per St. Joan. Si la té sa junta de caixers, usurpada a l'ajuntament durant el franquisme, que molts anys enrere eren els Magnífics Jurats de l'Universitat de Ciutadella (no t'espantis que, en aquells temps, la Universitat era el què ara és l'ajuntament i, fins i tot, van obligar a més d'un noble a sortir amb l'amenaça de tacar-lo a la presó. si no ho feia.. Açò està documentat, per açò et dic, llegeix), que assumesquin ses conseqüències de voler comandar. Ja va masses anys que aquesta junta és un desgavell: caixers triats a dit o ves a sabre perquè, vetar certs sectors de la noblesa de Ciutadella que no els queien bé (tot com a càstic) o posar-hi gent amb títol però sense terres ni palau (que ja em diràs...). Ses nostres estimades festes s'han de depurar i han de netejar sa malmesa imatge que donen. Perquè després mos queixam si hi ha agències de viatges que organitzen viatges de fi de curs a estudiants de batxillerat per Sant Joan, com si fos una festa etílica i res més. Cultura i informació, transparència i autenticitat. Creus que si l'ajuntament posàs ordre la festa empitjoraria? Ho creus seriosament? Jo diria que, o bé agafam es toro per ses banyes, o la cosa ja està desbocada i no té retorn.
Bep BoUna societat feudal.
I tant que sa societat segueix exisistint. Perquè si sa societat hagués deixat d' existir no rallariem menorqui, no fariem ni formatge ni sobrassada ni cuixot, no hi hauria ningú que glossàs, ni cel.lebreriem.Sant Joan. És sa mateixa societat que én evolució que transmet ses tradicions.
I aquest set ciències, sense cap formació jurídica ralla de «una cultura jurídica lamentable», quan va fer es paperot des segle entrant una instància demanant que s'ajuntament nomenés als caixers pagesos citant un acord de Ple que el que diu és... que els nomenarà el caixer senyor!! "Olé" sa incultura jurídica i ses ganes de protagonisme d'aquest gran erudit en totes ses arts, totes ses disciplines i totes ses ciències.