De Favàritx as Grau

A les 9 en punt, com sempre, ens va venir a cercar l'autobús per dur-nos a Favàritx on començava el recorregut. L'autobús era de dos pisos, des del segon pis tot es veia molt alt i vam estar mirant una bona estona per la finestra.

Amb les vistes d'un munt de turons a l'horitzó i un preciós far, començàrem a caminar pensant que només era un quilòmetre de res, però ens equivocàvem encara que estèiem plens d'energia. Vam recórrer quilòmetres de terra, flors, praderies, platges... Era preciós!

Després vam arribar a una cala preciosa que hi ha entre cala Tortuga i cala Morella, ens instal·larem i vam berenar mentre jugàvem i xerràvem, la platja tenia mar blava i sorra clareta.
Vam tornar emprendre la caminada passant per un pinar immens i en aquell moment una companya es va girar i va veure l'animal que menys li agrada just darrera dels seus peus; una llarga serp fosca. Es va retgirar molt!

Ara tocava pujar la pitjor costa de totes, nosaltres l'anomenem "costa de la desesperació". Pujàvem, pujàvem, pujàvem... I mai no acabàvem! encara que quan vam arribar dalt vam tenir davant noltros la millor vista que havíem vist mai. Havíem arribat a la platja des Grau, allà vam estar una estoneta jugant, mentre esperàvem a que arribés l'autobús que ens duria de regrés a l'escola.

Encara que vam arribar cruixits, (havíem caminat vuit quilòmetres i mig) va ser un dia molt divertit i ple d'experiències noves, vam conèixer un tros del Camí de Cavalls i a més vam tornar a l'escola amb les butxaques plenes de petxines i petits coralls blancs i vermells.