Carpe diem

Llorenç Allès15/03/11 0:00

Fou com una allau de silenci que recorregué el cos, i que esclatà en arribar al cervell en forma d'una pregunta: Per què? El recordo com una persona vital, alegre, sempre amb una broma a punt per fer front fins i tot a les situacions més dures. La vida l'havia posat a prova massa jove, i ell sortí vencedor. Segur que el seu jersei de l'enorme A l'havia ajudat. La vida, però, que es torna cruel i injusta massa vegades, li tornà a plantar cara, aquesta vegada amb una força descomunal, i finalment el derrotà. Estic segur que lluità com el qui més, que tingué el recolzament de molta, moltíssima gent, i sé que ara són molts els qui el troben a faltar.

La mort continua essent la resposta pendent, el misteri indesxifrable, i a vegades la injustícia més cruel. La conclusió en aquests casos és la mateixa que ja pregonava aquell professor excèntric a "El club de los poetas muertos": Carpe diem. Viu la vida, aprofita-la, empapa't de cada moment i de cada sensació. Com feia ell, porta un somriure sempre a la butxaca per posar-te'l a la cara quan les circumstàncies ho requereixin. Com feia ell, irradia simpatia i bon humor al teu entorn. Com feia ell, sigues bon amic i bon company. Com feia ell, rodeja't de la millor gent. Qui sap si al final podràs vèncer el destí, però segur que la lluita passarà millor. Ja et trobam a faltar, amic.