Onada canina a Ferreries

Esportistes, però també famílies al complet, acompanyaven a golden retrievers, yorkshires, raters, boxers i fins i tot algun chiuaua, que s'arremolinaven a la Plaça Espanya, on el migdia es va donar el tret de sortida d'un tipus de cursa en què la gràcia és córrer al costat d'un amic pelut. El color més destacat del matí era el groc de les camisetes oficials de la cursa, contra les que competien gracioses indumentàries canines, ja fossin disfresses nadalenques, gorrets de personatges animats, com el ca Goofy, o fins i tot davantals de sevillanes adaptats a mida animal.

El més difícil era mantenir el ca al davant, que no es despistàs amb altres gossos i que seguís un ritme constant, quelcom que en alguns casos va resultar més complicat per qui el portava, especialment pels més menuts. Però durant els tres quilòmetres del recorregut, de tipus circular, l'important no era ser el més ràpid. sinó anar ben coordinat amb el company i passar una estona divertida, de la qual cosa en donaven fe els somriures i les mirades de complicitat. El bon humor carregava l'ambient d'una experència novedosa per la gran majoria de corredors. Excepte pels guanyadors, el madrileny Álvaro Pérez-Tomé i en Chulo, que tornaven a la meta, a la mateixa plaça, al cap d'uns quinze minuts. Els seus entrenaments setmanals pel Camí de Cavalls com equip d'atletes els van ajudar a arribar al podi, molt seguits d'un dels tretze membres del Club d'Agility des Migjorn que van participar. I és que entre els corredors animalers s'hi trobaven part d'ensinistradors amb les seves mascotes, arribats també des de Maó o Alaior.

En la merescuda aturada final per fer un bon glop d'aigua el més comentat era la satisfacció. Tant per la novetat com per la possibilitat de conèixer altres amants dels animals i que les seves mascotes socialitzin. De fet «no estem acostumats a veure tants cans junts i així ens ho pasam pipa», com explicava na Rosa, mentre el seu begle, en Ran, d'un any, bevia d'una buola col·locada al costat del punt d'arribada perquè els animals es recomponguessin de l'esforç.

Era la seva primera experiència de canicross, a l'igual que per Adrià Garcia i Nil Giménez, dos amics que no s'ho tornarien a pensar massa per repetir la carrera al costat de na Laica, una podenco, i na Muma, una golden retriever. I d'altres no en van tenir prou amb treure a passejar només un ca, com Oliver Colmenero, que portava els seus dos gossos, na Gigi i n'Obi. «No saben anar un sense l'altre», explica, assenyalant la corretja en forma de pata de gall, així que no els podia dur un sense l'altre. En el seu cas, com que són de pata curta els va costar una mica més acabar la cursa, però van arribar a la meta com autèntics esportistes.

No van tardar massa en rebre el premi final, un bon plat de fideuà, que es va servir al centre de la plaça després de premiar amb un peluix a cada fillet participant i entregar els guardons. Entre ells, a més del premi al primer en creuar la meta, destacaren el premi al més original, que va recaure en Belín i Tolín, per les seves disfresses de Pare Noel, i el premi al més gran, que va ser per la cussa de Joana Escandell, de 10 anys i que va ser adoptada recentment.

Recaptació

Els fons recaptats, uns 700 euros, serviran per cobrir les despeses ordinàries de la protectora, entre les quals es troben mantenir els refugis de moixos de Ciutdella i Maó, i pagar les taxes per treure cada animal de la canera, així com desparasitar-lo i esterilitzar-lo abans de donar-lo en adopció.