El sol va aparèixer, amb ganes, de bon matí. Tot apuntava que seria un dia molt calorós. Els turistes més matiners quan arribaven al poble s'aturaven primer a fer fotografies a les boniques aspes del Molí de Dalt, un dels grans atractius de Sant Lluís. El Cós recuperava la normalitat i ara ja no quedava ni rastre de la multitud de la matinada anterior.
A les vuit del matí, com marca la tradició, es va dur a terme la Diana Florejada a càrrec de les colles geganteres, la Banda de Música de Maó i els Xeremiers de Pollença. Els caixers, que havien tingut poques hores per descansar, repetiren el protocol del dia anterior i començaren a recórrer els carrers rectilinis d'estil francès. La població, a poc a poc, anava omplint-se de gent que lluïa, a part de bon calçat, capells i ulleres de tot tipus.
A les deu i mitja, l'Església Parroquial va acollir la tradicional i solemne Missa de Caixers, on es va fer el sermó i el repartiment de l'aigua-ros. Tot i que múltiples ventiladors intentaven refrescar l'edifici, diversos ventalls, de distintes mides i estampats, no van tardar massa a aparèixer i borinar-se. El preciós so del tambor i el fabiol de Jordi Orell, que creixia amb la reverberació de les parets del temple religiós, va emocionar molts dels presents. Entre aquests era curiós veure com hi havia una gran quantitat d'estrangers que volien ser partícips també d'aquest acte litúrgic.
Un dels moments més emocionants va produir-se al final, amb la típica cantada dels «Goigs a Sant Lluís, Rei de França», que en aquesta ocasió comptaven amb l'acompanyament de l'orgue, tocat per Lolita Mir. Es tracta d'un cant molt antic que compta amb diverses estrofes complicades de cantar. En acabar la missa, es va fer la tradicional fotografia de la qualcada a l'altar amb la Junta de Caixers a la primera fila, juntament amb una parella de fillets vestits amb les indumentàries típiques de la Menorca més antiga.
Tot seguit, els caixers sortiren en fila, seguits per les autoritats. Entre elles, l'alcaldessa del poble, Montse Morlà, que donava la mà als dos petitons. Defora, a la plaça, ja hi havia un grapat de gent que esperava amb ànsies el jaleo. Molta aigua i més d'una pomada van ser algunes de les solucions per superar la calor. Els cavallers van fer una primera passada demostrant la seva traça i a les 11:48 hores va esclatar la música, a càrrec de la Banda de Maó. Durant la primera volta enmig es podien veure molts nens que feien botar els cavalls aprofitant la tranquil·litat de la jornada. Alguns dels caixers, que entraven de dos en dos, van demostrar tenir molta complicitat. La caixera fadrina Mari Carmen Carrasco i la casada Laura Kenyon entraren agafades al pla de sa Creu. També ho van fer moltes parelles de pare i fill com en Toi i n'Helena, una de les més emotives del matí.
El ritme de la Banda anava pujant i significava que arribava l'entrega de les canyes verdes, un dels moments més emocionants de la jornada.
Carrosses
Al vespre, la desfilada de carrosses va ser la protagonista. Set vehicles van participar-hi: van ser sis carrosses i un trenet turístic (en referència a la controversia a les urbanitzacions), acompanats de sa Xaranga de Maó i els Xeremies de Pollença, a més de l'habitual tropa de gegants, vint en concret. Entre les carrosses es va poder veure un homenatge als cinquanta anys de la biblioteca i una dels comerciants que demanavan que el Cós no fos peatonal. No va faltar una lliçò d'història amb la Grècia clàssica, ni una pista de gimnàsia amb una referència al tema de les cabres, un gimnàs molt ben equipat on sembla que volen fer anar als funcionaris municipals i els originals exercicis de circ.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Las fiestas un diez y los fuegos espectaculares.Pero la verbena del domingo ,una música fatal.Tendrian que hacer dos verbenas,una para la gente joven ,y otra para la gente mayor,con bailes de salón ,pasodobles etc.