Com confirmava aquest dimarts el regidor responsable, Héctor Pons, per ara s’ha presentat una persona, disposada a exercir el càrrec. Així i tot es manté obert el termini perquè tothom qui ho desitgi es dirigeixi a l’Ajuntament per presentar-se de voluntari.
El relleu del menador no serà sobtat, enguany. De fet, l’any passat en Jaume Gomila ja va tenir substitut durant alguns dels actes dels dos dies de festa.
Tres dècades i molta felicitat
Durant «més de trenta anys», Jaume Gomila (Maó, 21 de febrer de 1953) ha exercit com a menador d’ases durant les festes patronals, no només a Llucmaçanes, el seu poble i on va començar tot, sinó també a Maó, Sant Climent, Sant Lluís, es Castell, Alaior, es Mercadal i Fornells. Una tasca que enguany ha desenvolupat per darrera vegada per Sant Gaietà, abans de la seva jubilació, amb la decisió presa que a Maó ja no acompanyarà el fabioler.
Enguany, les festes de la Mare de Déu de Gràcia no seran igual. No ho seran per a Jaume Gomila, qui ha hagut de renunciar a menar l’ase i qui viurà els actes d’una altra manera. I no ho seran, tampoc, per a les mateixes festes, que trobaran a faltar un personatge emblemàtic i molt estimat, a Maó i la resta de pobles.
L’artrosi i el dolor als genolls fan inviable que el menador de les darreres tres dècades pugui seguir exercint un càrrec que «no és fàcil, perquè són moltes hores», recorda Gomila. «El dissabte de festes començava abans de les 16 hores i no tornava a casa fins a la una de la matinada, i el matí següent, a les 6.30 hores ja estava en marxa i no acabava fins després de les corregudes, i mai l’hem sentit queixar-se», destaca la seva germana Maria Antònia.
«Per a ell ha estat un gust, ha estat molt feliç, tot l’any espera que arribin les festes», diu ella en nom de la família, agraïda pel tracte rebut, tenint en compte que és una persona amb discapacitat. «Tothom ha demostrat sempre que se l’estima molt, els fabiolers, els caixers, els ajuntaments...» i ha estat una manera d’estar implicat en la festa.
Llarga trajectòria
Trenta anys enrere, a Llucmaçanes cercaven un menador per a les festes de Sant Gaietà i «mig de broma, en Martí de ses Alzines i l’Associació de Vesins li van dir que ho podia fer ell». I va ser així que en Jaume es va aferrar a l’ase la primera de tantes vegades. «Al cap d’un parell d’anys, l’associació li va fer un vestit» que s’ha posat sempre des de llavors, amb calçons negres, camisa blanca i jaleco, i després li van oferir menar l’ase a Maó. «Va començar amb ‘en Dinero’ (Bartomeu Deyà) de fabioler» i n’ha acompanyat a molts més arreu de Menorca. «As Castell, en Toni Sans ha fet molt per ell, i en Jaume li té gran adoració», afegeix Gomila. «Tothom s’ha portat sempre molt bé amb ell». Tal vegada per açò esperava amb il·lusió que arribés l’estiu. «I li encantava que els fillets li anessin al darrere perquè els pugés a l’ase, ho gaudia molt». Però «arriba un moment que s’ha de saber dir prou, li costa caminar i els cavalls han d’anar més lent», lamenta na Maria Antònia. Sigui com sigui, l’estima cap a Jaume Gomila ha quedat patent. Fa uns anys, l’Ajuntament des Castell li va lliurar una placa i una insígnia com a reconeixement, i aquest estiu, a Sant Lluís, els fabiolers de l’Illa i l’Ajuntament «li han fet un homenatge molt polit».
8 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Qui es va inventar aquest peculiar personatge per es municipi de Maó i amb sa seva particular vestimenta? Tots es meus respectes per ell en Jaume i sa seva bonohomia
@felet de sa somera. A ciutadella no poden colcar dones?, Deeeeeu...així esteis encara a sa sucursal? No s'evoluciona tu! en ple segle XXI...
@Felet de sa somera...Si, ja sabem que us agrada molt menar ets ases...així estas..."si l'intentes agafar t'inflen"...Diu molt de cultures i de maneres d'interpretar sa festa.
Felet; a Ciutadella no pensau en res més que Sant Joan a Maó tenim altres assumptes d'aquest segle en que pensar. Perdeu es cul per anar darrera es caixer senyor, menar s'ase, per un troç de carota vos barallau com a cans, etc, en fi....
Felet de sa sonera, es mahonesos deuen tenir coses mes importants a fer que menar un asot! Si s'ilusió d'un ciutadellenc es menar un ase es juny del 2028 allà ell eh!!! No ho critic
Tienes razón Felet de sa somera, a dos días de las Grandes Festes de la Mare de Déu de Gràcia, parece mentira que no haya un sustit@o para llevar la Sumareta. Tanta devoción por el nombre de las Fiestas de Maó, para luego, tener una nula participación. Cuánto amor y respeto por las fiestas¡ Además podrían ser varios, son muchas horas, y, lo que ha hecho el Sr. Jaume Gomila, es de quitarse el sombrero y de admiración. Su gesta durante 30 años, si se le llama amor por lo nuestro. Gracias Sr. Gomila.
Deuuu aixiii esteis a sa capitaaal? Dos dies antes cercant un manadorr??? I a ciutadella hi ha cola fins els 2030 per menar s'ase i si lintentes agafar t'inflen
Jaume, entenc la teva postura però segur que tothom t’anyorara. Has estat i ets un exemple de persona. Una abraçada Jaume i gràcies x tots aquets anys.