El rupit (Erithacus rubecula)

El rupit és un ocell molt xafarder. S’atraca a l’hortolà quan cava la terra, o al cercador de cama-seques mentre remou la fullaca dins l’alzinar. És així d’atrevit i curiós perquè espera descobrir algun animaló dels que s’alimenta: aranyes, cucs, insectes...

El rupit és molt bo de reconèixer. És petit i grassonet, amb el bec prim i curt, i l’ull negre que contrasta a la taca ataronjada de la cara i el pit. Aquest baverall està vorejat d’una franja gris-blavosa. L’esquena i el cap són marronosos, i la panxa blanquinosa. Les ales són curtes i arredonides. Aquests colors responen a la necessitat de fer-se veure, com espècie territorial que és, que defensa el seu espai vital amb lluites entre mascles vegades a mort. Mascles i femelles són semblants, però els juvenils tenen uns colors molt diferents, marronosos pigallats, perfectes per camuflar-se dels depredadors.

El rupit és una espècie europea, sedentària a les regions de clima temperat. A les zones més càlides només el tenim a l’hivern. No li agraden els estius calents. És curiós que a la península ibèrica durant l’hivern es veuen rupits per tot, però a l’estiu es refugien a les zones més fresques, de les muntanyes o valls humides. Els rupits de Menorca venen del nord d’Europa, on hi crien a l’estiu, però els hiverns són massa freds. Hi ha estudis que demostren que les ales dels rupits que migren llargues distàncies són diferents dels rupits sedentaris, que les tenen més curtes i arredonides. Els podem veure arreu de l’illa, sobretot a ambients boscosos i també a parcs i jardins urbans. Solen ser solitaris i es mouen a salts per terra, pel sotabosc, o volant de tant en tant a llocs una mica elevats que empren d’atalaia per intentar localitzar preses. Van cercant animalons per alimentar-se. Es deixen sentir amb una veu d’alerta, un xip-xip sec i metàl·lic, repetit un nombre indeterminat de vegades. Els rupits són uns ocells que canten tan bé com un rossinyol, fins i tot a l’hivern, a qualsevol hora però sobretot de matinada, vegades fins i tot abans que surti el sol. En aquests casos cerquen una branca ben alta i a ple pulmó deixen anar unes melodies molt harmonioses. És una altra manera de fer-se veure i marcar el seu territori.

Noticias relacionadas

Erasmus+, futur incert

Allà on cria construeix el niu a forats de troncs o parets. Fa dues o tres postes. Vegades, mentre el mascle s’encarrega d’alimentar els pollets de la primera pollada, la femella ja cova la segona.

Els rupits migren volant de nit. S’han estudiat molt per intentar esbrinar com s’orienten els ocells migradors. S’ha vist que disposen d’una mena de brúixola lligada al sistema de visió, de manera que s’orienten amb el camp magnètic de la Terra, amb correccions que realitzen interpretant la llum polaritzada de la Lluna i el Sol. Hi ha certa preocupació entre alguns científics per l’afectació sobre la migració dels ocells que puguin provocar els camps magnètics artificials, com les ones de ràdio, televisió i telefonia mòbil.

Els ropits són presa de molts de depredadors, tant silvestres com domèstics, sobretot moixos. També es veuen afectats per col·lisions amb vidres de grans finestres, un problema greu per tot tipus d’ocells, que no són capaços de detectar el vidre i es peguen cops moltes vegades mortals. Hi ha sistemes per fer evidents els finestrals i evitar aquests accidents. I una altra causa important de mortalitat dels rupits són les carreteres. Molts són envestits pels cotxes.