«La majoria» de les 76 tortugues que van néixer dels ous de les postes de l’estiu passat a les platges de Punta Prima i Cala Pilar, continuen una evolució favorable i es preveu que, al setembre, siguin alliberades a la mar. Aquest és la previsió que fan des del Consorci de la Recuperació de Fauna de Balears (Cofib), una vegada que acabi el programa «Head Starting», d’un any de durada.
Les 76 tortugues es van distribuir entre diferents centres, el Laboratori d’Investigacions Marines i Aqüicultura (Limia) a Andratx, a Marineland, al Centre d’Interpretació del Parc Nacional Marítim-Terrestre de l’Arxipèlag de Cabrera, a l’Oceanogràfic de València i l’Aquari de Sevilla.
Com apuntava, des del Cofib, el responsable del programa «Head Starting», Guillem Fèlix, tot i que les primeres setmanes van morir alguns exemplars, gairebé totes les tortugues han evolucionat bé. De fet, «han crescut, en un any, tant com si haguessin estat a la mar dos o tres anys», perquè en el medi natural «durant l’hivern, amb el fred, quasi no mengen i el metabolisme no va més lent que en captivitat, on han estat sempre entre 23 i 25 graus i han menjat tot l’any».
En aquests moments, els quelonis «mesuren entre 17 i 18 centímetres de llarg i 14 i 15 d’ample i pesen entre 1,2 i 1,4 quilos».
Garantir la supervivència
Davant la quantitat de problemes que l’home ocasiona al medi natural, entre ells, el canvi climàtic que perjudica l’evolució normal de les espècies, Fèlix creu que el mínim que pot fer la societat és ajudar a garantir la supervivència. En aquesta línia van intervencions com les realitzades amb els dos nius de tortuga babaua de l’estiu passat. «A la mar, només una de cada mil tortugues arriben a l’edat adulta; per tant, cap de les nascudes a Menorca hauria sobreviscut si no fos perquè han crescut en captivitat». Un fet que, per altra banda, no afectarà què no puguin tornar al lloc on la seva mare va fer la posta. «Hi ha estudis que diuen que en el segon terç del període d’incubació és quan el cervell crea dipòsits de magnetita i és quan agafen la localització per magnetisme», explica Fèlix, qui no amaga que «encara queda molt per aprendre», amb relació a aquesta qüestió.
També sobre el canvi d’ubicació que es va fer del niu, de Punta Prima a Sa Mesquida, explica l’especialista que l’arena de la segona platja és un parell de graus més calenta que la del terme de Sant Lluís. Una diferència que «és la que ha fet que els ous hagin evolucionat, a Punta Prima segurament no hauria nascut cap tortuga», manté.
Un altre dels interrogants que deixen les postes cada cop més freqüents en indrets com Menorca, els experts apunten cap al canvi climàtic i al fet que l’escalfament de l’aigua afecta que neixin més femelles que mascles: un 80 per cent del total. Així, la mateixa espècie «explora» instintivament, per trobar llocs «més frescos» i que així neixin més mascles.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Y que pasa con las que nacieron en Sa Mesquida, donde estan?