El vídeo s'ha publicat a Youtube per la delegació de la Comissió Europea. L'objectiu, explicar que tot i les dificultats del relleu generacional al camp, ja que «molts pagesos veuen com els seus fills marxen a la ciutat i sovint no volen tornar», encara hi ha casos, com el de la Carme Bosch, que no només tornen, sinó que a més ho fan donant un impuls i aportant noves idees.
«Amb 19 anys vaig anar a estudiar una carrera a Barcelona, i després de 9 anys em vaig cansar del bullici de la ciutat i de fer feines desarrelades del territori. Trobava a faltar viure i fer feina aquí», conta na Carme.
La seva tornada a Menorca també coincidí amb una reorientació del negoci i un canvi de model, centrat més, encara que no només, amb el formatge. Na Carme ja era conscient de la importància de donar-se a conèixer i va ser quan ara ja fa cinc anys que van entrar a les xarxes socials, «per donar visibilitat». Des de llavors ha fet prop d'un miler de publicacions en el seu perfil d'Instagram, que té al voltant de 4.000 seguidors.
«Mon pare és molt prudent, quan propòs cosa nova, però quan ho veu ja està [...] i ma mare és tot el contrari i sempre em diu endavant, i si va bé, bé, i si no, no passa res», assegura na Carme, en el vídeo on també surten el seu pare i la seva mare exposant els seus parers.
La diferència generacional més gran que percep na Carme amb el seu pare, és l'hora d'agafar vacances. «Per ell mai és bon moment per agafar-nos quatre o cinc dies, diu que sempre hi ha feina a fer», comenta rient na Carme, i conclou: «L'objectiu nostro és que sigui una feina, no una esclavitud».
La filla pagesa de Ciutadella reconeix que de petita alguns cops «sentia un poc de vergonya» per viure al camp i ser de família pagesa, ja que «hi havia gent que se'n fotia de tu». Recorda el «to despectiu», d'expressions com «ets ben pagesot». Ara és ben diferent relata, perquè «aquella vergonya que sentia de petita ara s'ha transformat amb orgull. I ara jo som com l'abanderada de S'Ullestar, de la que estic orgullosa. I açò es nota quan xerres amb la gent».
11 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Claro que sí. Para que te líen con sus cuentos chinos, mejor en el campo.
Sense dubte, un bon exemple
Marti PascualI tan molt bé. Val mes aixó i conservar la Menorca auténtica que vendre la illa als estrangers. Felicitats !!
Molt maco !! Val mes aixó que vendre als estrangers. Felicitats!!
Si ,gall Faver, pot ésser q es diari ompli pàgines, però crec q té cert mèrit tornar d allà on te'n vas anar , pq veies q era una feina dura e ingrata q no entenia de dies lliures quant i menos vacances, talvegada li agrairàs més quant es barco no arribi i ella tengui menjar per vendre , un saludo.
Se estan sobrevalorando segun que actitudes laborales. No se que hay de extraordinario en la decision de esa mujer. Parece que regresar al campo fuera como trabajar de astronauta. Se sobrevalora esa actitud; seguro que si alguien (incluso podria ser un hombre) regresara de Barcelona para hacer de carpintero, no se le daria tanto bombo al tema.
@pescador eternoTe molta rao,cada estudiant universitari costa molts doblers al erari public.Hi ha vegades que els mateixos pares empenyem els fills a estudiar per tenir un "futur" millor i mes agrait que els que has passat tu mateix.
@pescador eternoSi fueses más inteligente deberías haberte dado cuenta que mi post en esta noticia no es ni opinión ni comentario, y mucho menos es ofensivo. Es una realidad clamorosa. Hay decenas de miles de chavales que empiezan estudios superiores y no los culminan. Otros sí los culminan, pero después se dan cuenta que lo que han estudiado no les gusta y se acaban dedicando a cualquier otra cosa. Repito, esto no es una opinión sino una realidad más que demostrada. ¿En qué mundo vives, en el de Yuppi?
NostromoEs nota que Tù has "estudiad"...acabas de fer un comentari de lo mes ofenciu!!!!!..te tindrìa que caure sa cara de vergonya!!!!
Y como esta, hay decenas de miles en toda España. Jóvenes (chicos y chicas) que se meten en la universidad sin saber muy bien cómo ni porqué, para luego pasados unos años echar por tierra todo eso y dedicarse a cualquier otra cuestión que nada tiene que ver con lo que habían estudiado. Eso que puede parecer algo trivial, no lo es en absoluto, si nos paramos a calcular el inmenso dineral público que todos esos años de universidad DESAPROVECHADOS nos cuestan a todos los contribuyentes, multiplicado por miles de jóvenes todos los años.