Té aquest nom, diuen, en honor a la Reina Isabel II, qui el va tastar entre els menjars que li varen portar durant la seva visita a Menorca, l’any 1860, a la fortalesa de La Mola. El torró de la reina porta els ingredients del massapà: ametlla molta i sucre, si bé antigament podia ser mel. Una pasta que va envoltada d’una neula fina, element també característic d’aquest dolç. Abans de la visita de la reina, aquest torró es feia a Menorca, com a Espanya, i especialment, a la franja del Mediterrani, per influència àrab.
La manera de fer aquest torró inclou un motlle específic o caixó de llenya, un estri usual antany a les cases de Menorca, fet per fusters. Si bé, avui, molta gent, més que fer-lo, opta per comprar-lo de les pastisseries que el fan seguint la recepta tradicional.
Lluís Febrer, mestre pastisser, des del seu establiment de Ferreries, explica que aquest torró el continuen demanant sobretot les persones grans. Al seu obrador és una tradició de cada any el torró de la reina, igual que el de massapà amb fruita i les galetes o confitura amb sucre glaç, també típiques de Nadal. I la mateixa pasta és la que es fa servir al torró de gemma, amb rovell d’ou i amb cobertura de sucre cremat.
El pastisser Lluís Febrer també elabora torró de la reina
L’element essencial del torró és l’ametlla, que des d’aquesta pastisseria duen de Mallorca. És amb aquest ingredient de base que es fa el torró de la reina; amb l’ametlla escaldada i passada fins a sis vegades per la capoladora. Lluís Febrer conserva a la tenda de la pastisseria, com objecte decoratiu i que parla dels avantpassats pastissers del poble de Ferreries, una màquina refinadora d’ametlla. És la que feia servir el pastisser Joan Serra, un dels noms emblemàtics a Ferreries durant el segle passat i on Febrer va aprendre l’ofici. Avui, ell ja no fa servir aquesta màquina, encara que la que té més moderna, per on passa ara l’ametlla per triturar-la, parteix d’un sistema molt similar. Explica que s’ha de passar tantes vegades perquè, si es triturés molt de cop, en comptes d’una farina d’ametlla, quedaria una pasta oliosa.
La farina d’ametlla s’ajunta aquí amb sucre i glucosa, si bé s’hi posa menys sucre que fa un temps, perquè en això els gustos han canviat, i ens agraden, en general, les coses menys dolces que a les generacions anteriors, diu; i també amb essència de llimona. Ho deixa reposar, ben premsat, amb la neula al voltant de la pasta, dins un caixó gran, i al cap d’uns dies comença el procés de tallar-lo, fent barres molt rectangulars, que després s’envasaran. Com a nota curiosa hi ha el fet que per tallar aquestes barres, i perquè el ganivet patini, es posa suc de llimona a les serres de l’instrument, contribuint a donar-li encara un punt cítric extra. Amb la manya i destresa d’un mestre pastisser talla a ull, ben rectes, totes les barres de 300 grams que surten del bloc de massapà d’11 quilos, creat i ben premsat dies abans.
Imatge del taller sobre torró de la reina a Sa Cooperativa del Camp
A Sa Cooperativa del Camp de Menorca, a les instal·lacions que té l’entitat a Ciutadella, i en col·laboració amb el Museu de Menorca, aquests dies també han fet torró de la reina. Ha estat a un taller relacionat amb l’exposició «El gust de Menorca», que ha tingut de cuinera a Isabel Garriga, experta en receptes menorquines, ajudada per Llúcia Pons, historiadora. Per poder fer aquesta activitat, amb 30 persones assistents, han comptat amb l’ajut dels caixons de llenya tradicionals, que han replegat. Llúcia Pons explica que és una recepta que es manté bastant viva a Menorca, tot i que és laboriosa. Sobretot, pel que fa a coure, pelar i ratllar l’ametlla, a poder ser, a mà, amb una maquineta específica. Aquí l’han fet amb un quilo d’aquest ingredient i 825 grams de sucre amb pols i un poquet de clara d’ou. Després, s’ha deixat reposar uns dies dins el motlle de llenya, amb la neula fina de cobertura. Com a cosa a tenir en compte hi ha el procediment de fer net l’ametlla escaldada, per tal que no quedi rosat el torró en el procés final.
Aquest torró té la base de la majoria de dolços de Nadal, precisa Llúcia Pons, qui recorda que va ser un dels presents amb els quals es va obsequiar la reina Isabel II. Ametlla n’hi ha hagut, encara que no molta, sempre a Menorca, comenten els experts. Lluís Febrer fins i tot explica que antigament al Mediterrani es feia un pa amb aquesta farina, i que encara que no tenia sucre, és el precedent més important del massapà. A l’Edat Mitjana i al Renaixement els massapans de farina d’ametlla i sucre eren considerats uns dolços exquisits i propis de l’aristocràcia. El nom de pasta reial s’ha conservat a les Balears. I ja veim que està molt relacionat al torró de la reina.
L’èxit d’assistents a aquest taller i el fet que els alumnes tinguessin un perfil que responia a diferents edats i procedències assegura, en part, la supervivència d’aquesta recepta de temps immemorial.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Un clàssic de Nadal que a molts nos duu a s'infància amb es nostros avis :)