El que era ben típic era el be de Pasqua, en al·lusió a l’anyell bíblic, que moltes famílies mataven. I reunir-se les dones a la cuina per fer aquest producte de la gastronomia menorquina típica d’aquests dies. Després, les duen a coure als forns del poble. D’aquests establiments, però, primer anaven a dur les llaunes, i un cop col·locades aquí totes les formatjades fetes a casa, es deixaven als forns, per coure-les amb foc de llenya. No recorda Antonyita què devien fer pagar els forns en aquell temps per aquesta labor, gairebé feta com a favor. Si bé creu que devien ser alguns cèntims. El que sí té present són les cues de la gent que les hi duia, i com calia distingir bé les pastes, amb alguna marca, per tal de saber quines eren les de cadascú. Fer les coques de Pasqua era tota una festa ja de per si. Igual que menjar-les, cosa que anaven fent, dosificadament, els dies posteriors al Diumenge de Pasqua.
La recepta antiga
Antonyita Camps fa la massa també a l’antiga, amb un quilo de farina, que serveix per a més de 30 formatjades, constata. Hi afegeix 50 g de llevat, aigua tèbia a l’ull i 300 g de seu de porc. Ella confessa que hi posa un poquet de sal i de sucre, però que açò és cosa seva. A la carn especiada, amb sal i espícies amb safrà, se li afegeix, per omplir la formatjada, un trosset de sobrassada. La massa ella l’estira amb l’aprimadora antiga que conserva de la seva mare. Dona forma a una barqueta, la part de baix de la formatjada, amb l’ajut d’una copa de vidre o d’un gotet, que mig recobreix amb la pasta. Aquí dintre, col·loca proporcionadament la carn. A banda, estira un poc de pasta per fer la tapadora. Ho enganxa bé a la barqueta amb pessics, amb ajut dels dits. Ho deixa ben tovar, i un cop estan a punt de forn, hi fa petits foradets amb palets per tal d’evitar que s’obrin i surti el contingut quan s’inflin amb l’escalfor.
Abans, als forns de llenya, el temps de cocció era d’una hora. Ara, amb els elèctrics, és una mica menys, diu. A la pregunta de si li agrada menjar-les, confessa que com millor les trobes és un poc calentes. «Encara que després (per abans), no sé si les escalfàvem; em pens que no». En tot cas, gaudir-les, només un cop a l’any, era també part d’aquest ritual ple de tradició.
La tradició
Rosa Rotger, cuinera de tiberisacasa.blogspot.com, qui ha participat durant el passat cap de setmana a la Fira Arrels, a l’Aula de Cuina, amb aquesta recepta, té al seu blog algun recull de poemes antics on testimonia que aquest costum ve d’antic. Amb un vers que diu així: «Per a Pasqua, formatjades; per als darrers dies, flaons». I és que, per aquestes festes, també són típics els flaons, que han passat a anomenar-se també formatjades de formatge.
Des de l’entitat cultural i gastronòmica Fra Roger s’explica que l’origen de les formatjades de carn podria ser judaic. Però hi ha teories recents que les situen a la Menorca talaiòtica, i potser, són el plat més antic de l’Illa.
Fidelitat als costums. Antonyita Camps, nascuda a Ferreries fa 82 anys, fa formatjades seguint la tradició culinària que va aprendre al costat de la seva mare. Foto:SMC
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.