«L’apicultura ecològica està poc desenvolupada»

Des de quan es dedica a l’apicultura?

—Durant bastants anys vaig fer estudis botànics, sobre rius i temes aquàtics però el 1986 el meu pare va comprar uns ruscs d’abelles i jo amb 26 anys l’ajudava,    era una època que plovia, hi havia mel cada any i fins i tot el dia que trèiem la mel fèiem una celebració familiar.

També hi ha hagut algun entrebanc, no?

—El 1990 va venir la varroa i van morir totes quedant amb unes poques caixes. Dos anys després, el nostre veí ens va regalar uns eixams i des de llavors tenim abelles. El meu pare es va anant fent gran i ho vaig agafar jo i a partir de 2004 dins l’Associació Apicultors de Barcelona me van oferir la possibilitat de fer activitats divulgatives, fent una web, conferències, un conte i pòsters, entre altres.

Aquesta labor també l’ha feta des de la Universitat.

—Sí, es va veure la possibilitat de muntar un curs d’extensió universitària, que n’hi ha molt pocs, i el 2007 van començar a fer els cursos d’apicultura ecològica fins fa un parell d’anys. Em vaig jubilar el 2021, però ininterrompudament s’han fet els cursos, amb el que m’he dedicat més ha estat amb la formació, amb les tècniques de poder tenir un cert èxit en l’apicultura ecològica i també en el camp botànic com aprofitar millor les floracions de nèctar, pol·len perquè les abelles puguin viure i fer produccions, també col·labor amb un màster d’agricultura ecològica a la UB, faig la part de les abelles, encara avui dia segueixo fent cursos i conferències per tota Espanya.

Quantes casetes d’abelles té?

—Tenc unes seixanta casetes d’abelles que les dedico als llocs que fan mel, i els llocs que no donen per fer mel també venc eixams o nuclis, reines per altres apicultors a petita escala. Vaig fer una petita marca de mel i estic certificat com a productor ecològic. El 2017 vaig guanyar la primera medalla d’or a Catalunya per una mel ecològica.

Què és l’apicultura ecològica?

—L’apicultura ecològica forma part de tota la producció ecològica d’aliments, l’objectiu és la producció d’aliments que no tenguin residus o possibles substàncies que perjudiquin la salut humana, és el principi general de tota producció ecològica d’aliments. Per fer això hi ha unes normes, que sobretot incideixen sobre el maneig, que vol dir com fem les coses, quins productes utilitzem per a les malalties de les abelles, no podem fer servir alguns productes, no podem alimentar les abelles indiscriminadament, està molt limitat. Els assentaments han d’estar lluny de fonts de contaminació, de pesticides perquè podria generar residus. És una normativa europea que s’ha de complir i també has de certificar que cada any un inspector    fa una auditoria de tot el que estàs fent per garantir que és de veritat. Com a productor tens la seguretat que tot està correcte.

Què afavoreix la normativa?

—Que    no es vagi al límit en la producció de mel, no es pot treure mel abans que hi hagi cria, això sí que es pot fer en l’apicultura convencional però no en l’ecològica, que prima el benestar de les colònies d’abelles.

On predomina l’apicultura ecològica?

—En tot el món hi ha apicultura ecològica, sobretot Europa i Sud-amèrica, són els dos llocs que n’hi ha més, els dos sumen el 80 per cent a parts iguals. Hi ha als voltants d’uns tres milions de caixes d’abelles en el món d’apicultura ecològica certificada. I el 20 per cent restant està dividit entre Àfrica i Àsia, els xinesos també els últims anys estan certificant en eco.

I la Mediterrània?

—On està més desenvolupat és a França i Itàlia, països de l’Est com Bulgària també hi ha molta apicultura ecològica. Espanya està dels últims, amb el 2-3 per cent de caixes de producció ecològica, no ha acabat d’arrancar el tema a Espanya, està relativament poc desenvolupat.

Quins són els motius?

—Es deu bàsicament a tres motius. Primer,    hi ha poca formació regulada;segon, la falta de capacitat per controlar el varroa que és un paràsit de les abelles, la major part dels professionals els costa aplicar les tècniques, perquè    són una mica més complicades; i tercer, els apicultors professionals que produeixen molta mel, que tenen moltes caixes, amb el que els paguen per les produccions ja viuen bé, per tant, no tenen necessitat d’anar a un món -l’apicultura ecològica- que desconeixen una mica.