L’esperit vertader de les festes de Sant Jaume va omplir el dia d’ahir els carrers des Castell. Famílies, gent gran, fillets i joves, grups d’amics i amigues van xalar de la música, els cavalls i sobretot de la germanor i la festa compartida, a les cases i als carrers, a la plaça Esplanada o dins l’església. Tot i les altes temperatures i la sensació de xafogor, els vesins des Castell, altres menorquins i també visitants amb ventalls i capells van seguir tots els actes del programa amb expectació, alegria i ganes de viure.
Primer toc, música i cavalls
A les deu del matí, després del berenar de caixers i cavallers d’enguany junt amb cavallers d’altres anys convidats per l’Ajuntament, va sonar el Primer Toc de fabiol amb molta emoció entre els assistents, alguns fins i tot amb pell de gallina, pel que representen aquests dies de comunió, diversió, tradició i estima a la festa i als seus diversos actes. La Junta de Caixers va visitar a peu entitats i institucions, amb vint visites per comunicar l’inici de les festes i felicitar-les.
Emoció al primer toc a la plaça de s'Esplanada | Gemma Andreu
D’altra banda, a les 12.30 va sortir la vintena de músics del grup «Bon ball tenim» que van animar la gent a cantar i ballar pels carrers i bars on es van aturar. Les pomades, amb la calor que feia, eren ben rebudes.
Ja al capvespre l’inici del Replec de la qualcada va oferir els primers bots, que es gaudeixen molt i en petit comitè, amb els familiars i vesins més propers. I passades les cinc la repicada de campanes i el dispar de morterets va deixondir tots els que estiguessin fent la becada per animar-los a la festa.
El passacarrers de gegants, amb na Roser i en Jaume des Castell, és sempre una festassa per als més petits que fins i tot es podien refrescar amb l’aigua que dispara la bebè Tecla de Sant Lluís, convidada per a l’ocasió.
La qualcada va recórrer carrers del poble amb expectació però sense aglomeracions, per arribar a l’església a les 19.20 hores.
Tradició o exotisme
Per als castellans –gentilici des Castell segons Borja Moll– aquests dies de festa són per, entre d’altres coses, retrobar-se amb amics de tota la vida perquè anar pel carrer és anar trobant-se amb coneguts i aturar-se a xerrar una estona i seguir, passejant veient cavalls i vivint la festa.
La família Garriga Andreu per exemple, del carrer Gran, explica que la tradició és obrir la casa per compartir la bereneta de coca i xocolati, pastes i refrescs o el sopar amb familiars i vesins; també en aquests dies tan especials recorden els que ja no hi són i a més, cap al fosquet, quan refresca, acostumen a treure les cadires al carrer, bé davant la porta de la casa per fer la tertúlia. Retrobar-se amb les velles amistats és també un dels punts forts.
La comitiva espera la capellana i caixer batle a les portes de l'església del Roser | Gemma Andreu
Els Archer, d’altra banda, una família de Regne Unit que visita per primera vegada les festes de Sant Jaume aprecia el bon ambient general i la familiaritat, la comunitat viva, al voltant del passacarrers amb la banda de música, els gegants i els capgrossos, per exemple. També destaquen els fabulosos cavalls i, gens sorprenent, la calor humida que afronten com poden.
Els carrers i balcons del poble llueixen engalanats amb banderetes, garlandes i cavalls de cartó per viure avui el segon jaleo amb més de 60 cavalls, de veritat. Ahir nit la festa va seguir fins la matinada, mentre que avui, Gloriós Sant Jaume, a més del jaleo a partir de les 12.00 hores, hi ha corregudes a les 20, el Darrer Toc de fabiol damunt les 21 i focs artificials a mitjanit.
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
illenca
|
Hace 9 meses
Como pueden ponernos en la verbena un grupo de heavy metal? que nos pongan huracán,los jóvenes van a los bares a bailar,que piensen un poco en los que somos maduritos.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Como pueden ponernos en la verbena un grupo de heavy metal? que nos pongan huracán,los jóvenes van a los bares a bailar,que piensen un poco en los que somos maduritos.