Els empresaris Miquel Pascual i Bosco Moll, fundadors de Mibo, van glosar la història dels vint-i-cinc anys de la fàbrica de calçat, amb la trajectòria laboral de cada un d’ells | Katerina Pu

TW
0

Els fundadors de Mibo, Miquel Pascual i Bosco Moll, van aprofitar aquest divendres la seva condició de pregoners de les festes de Sant Cristòfol per recordar els vint-i-cinc anys d’història de l’emblemàtica fàbrica d’avarques des Migjorn Gran i, a la vegada, retre un sentit homenatge a totes aquelles persones que els acompanyen o els han acompanyat en aquesta trajectòria professional. El pregó de les festes va tenir lloc a la plaça de l’Església amb la presència d’un nombrós públic.

Els pregoners van recordar la llarga tradició de la indústria de la sabata, amb els sabaters de banqueta i els tallers de repuntat, citant ets Aliats, es Nols, es Silverios, es Puntillo, can Miquel Ametller, el taller de repunt d’en Gabino Sintes o el taller de na Marcelina, amb una llarga llista de repuntadores i sabaters que van marcar una època, com els centenaris germans Riudavets, en Joan Subirats que era conegut per sa maquineta, en Llorenç Pelegrí i els germans Barbers.

Seguidament, es va referir als inicis de l’avarca més comercial, amb l’obligada menció a la família Servera des Mercadal que van definir com els autèntics pioners a Menorca de l’avarca com es coneix avui dia. En aquest punt, van mencionar l’anècdota protagonitzada el 1955 per la senyora de Pregonda que va encomanar al taller d’en Carmelo Servera les primeres avarques un poc més refinades i de color blanc per les seves filles que venien a estiuejar a l’Illa, després d’haver vist que els pagesos del lloc caminaven amb avarques per damunt les roques sense llenegar.

El pla de l’Esglèsia va acollir la celebració del pregó de les festes que va ser seguit per nombroses persones | Katerina Pu

A continuació, els dos pregoners van explicar la seva trajectòria dins el món del calçat. Miquel Pascual va recordar quan a principis de la dècada de 1970 va decidir que no volia estudiar més i durant el darrer curs de primària, en sortir d’escola, s’aturava a la cotxeria de can Pedro Riudavets, que era del taller d’en Gabino Sintes, de Maó, i mirava com treballava en Tòfol Moll al seu taulell de feina, aprenent a fer i esmolar la cutxilla i a col·locar els patrons damunt la pell. Després van passar a treballar a la cotxeria d’en Joan Barber, a la carretera de Sant Tomàs, i mesos després a la fàbrica de Maó, fins que va decidir canviar de feina i durant un temps va fer de mestres de cases, per acabar treballant de nou en el calçat a Ferreries, primer  a  can Tolo Truyol i cinc anys després a Jaume Mascaró.

Noticias relacionadas

Per la seva part, Bosco Moll va recordar que com a fill i net de sabater sempre de petit havia corregut entre formes i eines que son pare tenia a la cotxeria, a més dels estius ajudar a la seva germana Marga a posar solució, tallar fils, tenyir i posar veta, entre altres feines. Durant un any i mig va treballar de tallador a la fàbrica dels germans Barber on es va interessar per la feina que feien els modelistes; dos anys després va estudiar Formació Professional a Ciutadella, per completar a Itàlia l’especialitat en disseny i patronatge de calçat i seguidament començar a treballar a la fàbrica de Jaume Mascaró.

Inicis de Mibo

El pregó va continuar amb els inicis de Mibo, quan en Miquel i en Bosco van acordar muntar as Migjorn Gran un taller de tall i repuntat, amb l’aportació a parts iguals d’un milió de pessetes i l’adquisició de la maquinària, a més de la contractació del personal necessari. Les següents passes van ser la compra d’un domini a internet, la creació del logotip de l’empresa i la confecció d’un mostrari dels seus productes, fins a adquirir el 2008 una de les naus del polígon i afrontar amb dificultats les conseqüències de la crisi econòmica.

No obstant açò, a partir de 2010-2011 el negoci va conèixer un moment d’expansió amb l’obertura de botigues arreu de l’Illa, fins que un parell d’anys després Mibo va passar a fabricar més de 100.000 parells d’avarques, amb l’obligada reorganització de l’empresa, i a partir de 2018 amb la continuada inversió per millorar el procés tecnològic de l’empresa, que ha permès que actualment les avarques de Mibo s’exportin a la resta d’Europa, Regne Unit, Austràlia, Estat Units, República Dominicana i Sud-àfrica, entre altres.

Els pregoners, després de recordar que conegudes persones del món del cinema, de la cançó, del periodisme i fins i tot la reina Letizia i les seves filles calcen les avarques Mibo, van dedicar unes paraules de reconeixement a totes les persones que treballen o han treballat a la fàbrica, entre ells els talladors, les repuntadores, els sabaters i el personal administratiu.