L’equip format per sis persones ha navegat 750 milles nàutiques en aigües situades entre Menorca i les fonteres italianes i franceses. El veler Irifi, de 12,3 metres d’eslora, ha estat la casa dels sis membres investigadors que s’han embarcat en aquesta campanya.
Marga Cerdà i Txema Brotons, durant l'escala d'aquest dilluns al port de Maó. Katerina Pu
Respecte al que serien les eines de treball, un dron i un hidròfon són essencials per completar la tasca d’investigació. Pel que fa a la supervivència, la dessaladora d’aigua esdevé fonamental per aguantar tants de dies a mar obert.
Un espai amb gran valor
«Ja fa cinc anys que veim més cries aquí que a qualsevol altre lloc del Mediterrani conegut», afirma Txema Brotons, doctor en Biologia i fundador de Tursiops.
I és que resulta que el nord de Menorca és un lloc «molt especial de conservació de l’espècie»: «No hem trobat cap altre espai amb aquest valor. Els catxalots són espècies de vida molt llarga i reproducció lenta. És per això que els petits són un tresor natural», comenta l’oceanògrafa Marga Cerdà, també membre de l’expedició, sobre la importància de l’avistament de nou cries al nord de Menorca.
L’objectiu principal d’aquesta campanya era cercar, localitzar i estudiar la distribució dels diferents grups de catxalots, a més de comprovar la seva evolució a l’àrea marina del nord de l’illa. Amb la informació obtinguda, ara Tursiops vol sol·licitar la creació d’una Àrea Marina Protegida (AMP). D’aquesta forma, es minimitzarien els impactes negatius de les activitats humanes sobre la guarderia de catxalots localitzada en aquestes aigües.
El perill de col·lisió amb embarcacions
Cal recordar la importància d’aquesta petició, ja que el principal perill per a aquests mamífers marins són les col·lisions amb les embarcacions. «Els petits no baixen amb la mare a menjar, es queden a la superfície. És per això que són molt més vulnerables», indica Cerdà, qui també destaca la importància de saber «on es localitzen» perquè la gent tengui cura.
«No és el mateix anar amb el cotxe per la carretera de Doñana que per qualsevol altra», assenyala, incidint en la «necessitat de protecció i consciència».
«L’hidròfon es l’estri imprescindible. Sense ell, l’investigació seria totalment inviable»
«L’hidròfon d'arrossegament no és més que un micròfon sota l'aigua», aclareix Brotons, referint-se a l’instrument que fan servir per escoltar els sons que emeten els catxalots i així poder localitzar-los.
«El que és el tub en si, té integrats dos hidròfons que fan la mateixa funció que les oïdes dels humans», detalla.
«Tirem per la borda els 100 metres de cable, el qual està connectat a un ordinador que tenim dins del veler. Així podem sentir els clics que emeten els catxalots. Podem localitzar on són per la diferència de l'arribada del so a un i altre hidròfon, l'ordinador i un programa específic. Així els esperem en la superfície i quan ells surten a respirar, els podem estudiar més detingudament amb totes les eines que tenim a la nostra disposició», explica el fundador sobre el procés.
D’aquesta forma poden arribar a detectar aquests animals fins a uns «dotze o quinze kilòmetres de distància». Es passen un 80% del temps a quasi 800 metres de profunditat.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Molt bona feina.