Dani Juanico: «La vida sense música seria molt avorrida, seria un sense sentit»

Com va ser l’experiència de fer de teloner i cantar amb en Pablo López?

—Fer de teloner va ser una experiència que jo afrontava amb molta por, perquè m’esperava que el públic passes de jo, però al final vaig al·lucinar. Pensava que aquest públic té ganes de veure a en Pablo López i es trobaran a un músic menorquí, i diran: «ah val, anam a fer una cervesa mentre». Però al final la gent va estar molt atenta, va ser un deu. I el que va passar després, va ser el millor record que jo tenc de tot l’estiu. Ja que per jo en Pablo López és el top 1, i clar, cantar amb ell va ser una completa sorpresa que em vaig endur després del concert quan el públic va demanar un bis, i en Pablo López em va treure a l’escenari. Màgic i surrealista serien les paraules que ho definirien.

Com es va sentir quan va participar a «La Voz»?

—Va ser una experiència molt fascinant. Més que les gravacions, jo em guard els moments a l’hotel amb tots els concursants que trèiem una guitarra i de sobte cantàvem tots junts. I tema gravacions va ser una passada. Tens davant a en Rafael, Luis Fonsi, Lola Índigo, Pablo López... Tu ets allà i no ets conscient de la magnitud del que estàs fent. I aquella vegada estava molt nerviós. Va ser la vegada que més nerviós m’he posat en la meva vida.

Per quin motiu es presentarà al càsting d’«Operación Triunfo»?

—Crec que OT és un format molt interessant. Hi aniré dia 14 de setembre, però encara em queden hores de cola. I si és que sí, anirem passant fases i ho afrontarem com una experiència. Però, així i tot, és molt complicat. Jo crec que OT cerquen un perfil molt concret, i quan el trobin li diuen que sí. Per què clar, és una Operación Triunfo, i si tu no tens les característiques que ells cerquen, que ells troben que és triomfar, doncs segurament serà un no. Crec que cantar bé, ja és secundari.

Per què li agrada la música?

—Jo crec que és cosa innata, sempre que m’ho demanen sempre contest el mateix. Crec que la música et distreu tant i t’aïlla en el teu propi món. La música és cosa que pot semblar tan absurda, però és cosa tan complexa, que té tanta història. La música és com un sentiment. La vida sense música seria tan avorrida, seria un sense sentit.

I què significa per a vostè?

—Tot. Quan em despert, cant, quan som a la feina, cant, quan som de camí a cantar, cant. Quan sent una cançó ja pens amb els acords, si té disminuïts o augmentats. És el meu dia a dia.

Troba que el fet de viure a una Illa és un problema per desenvolupar-se musicalment?

—Jo crec que a Menorca hi ha un nivell musical espectacular, i a més, un nivell musical jove. També trob que cada un pot tenir el seu espai, però es podria apostar més. I el fet de viure a una illa té moltes dificultats. Si pogués fer a Menorca el mateix que faré a Madrid, no partiria. Però de punta a punta són 45 minuts amb cotxe. No podem tenir més, si és evident que un troç de roca enmig de la mar ha d’estar limitada. No tot pot ser positiu. Si a l’Illa tenim cent mil habitants, només a Madrid en tenen 4 milions.

Quina pregunta que no he fet li hauria agradat respondre?

—¿Te’n penedeixes d’haver apostat per la música o haver-te presentat a algun programa en qualque moment? Hi ha equis programa que tant de bo pitjar un botó i esborrar-lo de la meva vida. La resposta és que sí, n’hi ha moltes. Com per exemple, un programa que es diu Idle Kids, en el que jo vaig anar amb unes expectatives molt altes. El lloc era mel, vaig quedar semifinalista. Però jo anava molt enfocat amb guanyar que és un moment en el qual em penedesc de la manera en el que el vaig viure.