Des que l’empresa fou fundada com a taller de fusteria el 1920 per Miquel Allès Pons, (’Temu’ de sobrenom), al carrer de Dalt, han passat 100 anys i tres generacions. Mobles Allés s’ha mantingut sempre com a empresa familiar, gràcies a l’herència dels valors inculcats per la persona emprenedora i culta per l’època, gran aficionat al teatre i músic, que fou l’avi dels responsables actuals. Si bé el negoci va fer un salt important en mans dels fills Bartomeu, José Maria i Fernando, incorporats a l’activitat empresarial a partir de 1946.
Amb la fabricació i distribució de mobles han donat feina a Ferreries a un nombrós grup de treballadors i subministrat a tota Menorca. L’expansió els va dur a ocupar 4.000 flamants metres quadrats de botiga i exposició des de l’any 1993, després de diverses ubicacions al llarg de la història i incorporació constant de millores en la tecnologia, el disseny i la gestió. Es conserva intacte aquest esperit familiar, en mans ara dels cosins Allès: Miguel, Rosa, Miguel A., José i Joan. Aquest últim, el director gerent, i qui durà el pes del pregó el fosquet de dia 22 des de la terrassa de l’Ajuntament.
La intervenció serà un homenatge implícit al seu avi Miquel?
—Com també a l’àvia Rosalia, la seva dona i mà dreta. De fet, des que ens varen comunicar que seríem els pregoners, per Sant Antoni, no hem aturat de recopilar informació de la família, comptant també amb els escrits de la filla de l’avi, la tia Nina, o a partir de la història que va deixar escrita el cronista Antoni Camps Fullana. I també l’avi tenia molts documents on explicava coses de la seva vida, com gran aficionat que era al teatre i la comèdia, així com de la seva feina a la fàbrica. En aquests escrits hi trobam els seus valors empresarials i els que el duen a pensar amb la gent i el poble.
Parlaran de com ha interactuat Mobles Allés amb el poble de Ferreries?
—Suposo que deu ser una cosa molt pròpia de l’època que varen viure tant l’avi com el meu pare i concos, en plena postguerra. L’altruisme hi era en aquell moment, i ells ho eren d’ajudar; quan s’havia de pujar dalt l’Ermita o fer alguna feina per a les escoles. Es veu clar amb el teatre, on el taller va donar sempre un cop de mà a l’hora de muntar, per exemple, els escenaris. Responia segurament a un esperit de poble. Ells eren així, i en general, també tota la gent a Ferreries tenia aquests valors ajudant els altres.
Vostè el va conèixer al seu avi?
—Va morir l’any 1980 i, per tant, vaig tenir la sort de tractar-lo. Hi vaig tenir una relació important, sobretot, fora de la botiga. Record, però, que mentre estudiava, amb 13 i 14 anys ja hi anava jo a muntar mobles i ajudar. Ell era un home, com és propi també de l’època, rigorós i sever en la feina. Però molt afectuós en el tracte humà.
La comèdia va tenir un paper molt destacat també en la seva vida.
—A casa seva hi devia tenir uns 200 llibres de teatre, que era la seva lectura principal. Li encantava la comèdia i va ser director de la companyia de Ferreries. També es va dedicar d’una forma activa a la música, tocant el fiscorn; afició que van seguir els fills des de la banda del poble. En Bartomeu tocava trompeta; en José Maria, saxo i clarinet, i també en Nando, que encara hi és entre noltros. Hi havia un altre fill, en Miguel, que va morir l’any 1958 en un accident molt sentit de moto.
Quina ha estat la fórmula de l’èxit com a empresa familiar?
—Jo dic sempre que un dels secrets que hagi anat bé amb les dues generacions descendents de l’avi Miquel és que cadascú hagi tingut sempre la responsabilitat d’una àrea específica i ben diferenciada.
L’avi hi té molt a veure, també, al mostrar uns valors com empresari i com a pare, que no separava. Com la feina ben feta, passió, responsabilitat i el respecte entre ells. Noltros hem vist que quan, per exemple, s’havia de descarregar un camió, els fills, en Nando, Tomeu o José Maria (el meu pare), eren els primers que hi pujaven.
La dita «Darrere un gran home...» es fa palès amb el paper de la seva àvia?
—L’àvia Rosalia Pons, la dona d’en Miquel, mostrava als fills fins i tot a manejar les màquines de la fàbrica. Al pregó en farem referència també al seu important paper. A través d’aquest encàrrec de l’Ajuntament, que agraïm moltíssim, esteim redescobrint coses que ens impressionen molt dels avis i la família en general.
Com defineix la tasca de la segona generació, la del seu pare i concos?
—Enyor encara els consells de direcció d’aquell moment, quan l’empresa estava en mans del meu pare i concos. Jo dic sempre que l’avi va crear l’empresa, però van ser ells qui tenen el mèrit d’haver-la fet créixer.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Bona gent. Bon sant bartomeu