Enguany, les festes de Sant Lluís començaran amb un pregó molt coral, protagonitzat pel grup de teatre local Tornam a ser aquí, que l’any passat va celebrar els seus vint anys d’història. En reconeixement d’aquesta trajectòria i de la feina feta en l’àmbit de la cultura local, l’Ajuntament ha pensat en ells per encetar les celebracions.
Tornam a ser aquí va néixer l’any 2002 de la mà de Juanjo Pedrosa, Martina Olives i un grup de joves provinents de l’antic Grup Artístic de Sant Lluís, amb l’objectiu de recuperar la tradició de representar «Els pastorells». Al llarg dels anys, la companyia ha evolucionat i ha anat ampliant el seu repertori, sempre amb l’objectiu principal de xalar fent teatre, i amb l’humor i la crítica social com a principals senyes d’identitat. En Pau Seguí és un dels actors més veterans del grup i l’any 2019 va prendre el relleu a Tòfol Carreras com a director artístic. Amb ell repassam tots aquests anys de teatre, cultura i molta diversió.
Què representa per al grup fer el pregó?
—Com a santlluïsers és un honor poder encetar les festes, perquè el pregó i el primer toc de fabiol són moments molt especials.
Ens pot avançar alguna cosa del pregó sense fer espòilers?
—Hem tingut poc temps per preparar-lo i hem decidit fer dues parts. La primera serà més convencional, i els membres de la junta directiva explicaran què significa fer teatre per a nosaltres. I tancarem el pregó amb una petita peça de teatre, que fa temps que tenim preparada, i que servirà perquè la gent ens conegui com a actors i actrius.
Com va néixer ‘Tornam a ser aquí’?
—A Sant Lluís hi havia hagut un grup de teatre durant molts anys que es deia Grup Artístic i es va dissoldre. I Tornam a ser aquí va néixer de la mà de qui era regidor de Cultura devers l’any 2000, en Juanjo Pedrosa, que va anar a cercar a una de les antigues components del Grup Artístic, na Martina Olives, i li va demanar de reprendre la tradició de fer «Els pastorells».
El nom del grup assenyala aquesta recuperació?
—Sí, amb el nom del grup volíem dir que el teatre tornava a ser part de Sant Lluís. Primer vam començar amb «Els pastorells» i el 2002 ens vam constituir com a grup i vam anar ampliant el repertori amb altres obres.
Quanta gent forma part del grup actualment?
—Ara som una vintena, tot i que sempre hi ha gent que per motius laborals va i ve.
Què aporta el teatre amateur a la gent que el practica?
—Tothom té les seves inquietuds més o manco artístiques, però també ens mouen les ganes de créixer i superar-nos. El teatre et desperta inquietuds i ganes de transformació de la vida. Tots tenim les nostres feines i el nostre paper dins el món, però quan fas teatre et transformes i fas coses totalment diferents, que a vegades sorprenen.
El teatre també és una forma de creixement personal?
—A vegades, mig de broma, diem que el teatre és una manera de fer teràpia, i de superar coses que ens podrien fer mal, i tenim la sort de tenir una segona família que ens ajuda. I, evidentment, el teatre és una eina de creixement personal immensa, perquè si no et coneixes bé a tu mateix, no pots entendre els personatges i no et pots ficar en altres vides El teatre et dona moltes eines per conèixer-te i créixer.
El grup també s’ha convertit en una manera de fer poble?
—Sí, és una manera de fer poble, tant per a nosaltres com a grup com per al públic. Al final es tracta de veure als teus veïns, amb qui convius cada dia, en un paper totalment diferent. El teatre i la cultura local creen lligams i arrels que enforteixen el poble mateix.
És complicat compaginar el teatre i les ocupacions de cadascú?
—No és fàcil, tot i que la majoria, per sort, tenim un horari que ens permet anar a assajar a les vuit del vespre. Però un dels membres de la junta, per exemple, és saig i el dia que té torn de nit no pot venir. Ho hem de compaginar com podem.
Quin tipus d’obres han representat al llarg dels anys?
—Hem fet obres molt diferents, però sempre hem emprat el sentit de l’humor com a eina i la comèdia com a eix vertebrador. Al principi, fèiem obres clàssiques com «La comèdia de l’olla», adaptant-les a les nostres necessitats. Però després hem anat creixent, perquè quan vam començar érem un grup juvenil, i hem anat fent obres més modernes, sempre amb un punt d’ironia i, fins i tot, de crítica social.
La crítica social i l’humor fan una bona parella?
—Sí, ens interessa molt fer crítica des de l’humor, perquè ens agrada riure de temes que poden ser molt seriosos, però que tractats amb humor es paeixen millor i et donen peu a reflexionar. En aquesta línia, aquests darrers anys ens hem posat a fer obres més elaborades i hem muntat espectacles com «Dones», que vam estrenar el Dia de la Dona del 2020, una setmana abans que ens confinessin. Aquest espectacle fa una crida a la llibertat, amb un missatge clarament feminista, i toca alguns temes durs, però des del punt de vista de l’humor, i va ser curiós perquè el públic va acabar plorant i rient a la vegada.
De tots aquests anys, quina obra destacaríeu?
—Jo record especialment l’obra «Cremats i socarrats», per tot el que va comportar. Sortíem del confinament i podíem tornar a fer teatre, però vam haver de fer els assajos amb mascareta i en grups reduïts, perquè és una obra amb molts personatges i no ens podíem trobar tots a la vegada. I en un bolo a Ferreries, ens vam haver de fer tots una PCR abans de començar. Vam aprendre que el xou sempre ha de continuar i que sempre hem de créixer.
La inauguració de la Sala Albert Camus, l’any 2014, va significar un impuls per al grup?
—Va ser un impuls per a totes les entitats culturals del poble, perquè ens permet tenir a l’abast una sala de primer nivell i totalment equipada, amb una acústica molt bona, i açò ens ajuda a créixer. I que l’Ajuntament cedeixi la sala sense cap cost, per a una companyia amateur és molt important.
L’any passat la companyia va complir vint anys. Com ho van celebrar?
—Com que era un any especial, vam fer un esforç i vam preparar dues obres, quan normalment només en fem una a l’any. Vam representar «Revolta de bruixes» de Benet i Jornet, amb una part del grup, i a final d’any vam muntar un espectacle que es deia «De tot color», en el qual recopilàvem peces divertides que ja havíem fet i que ens duien molts bons records, combinades amb altres peces de nova creació. La idea era mostrar com hem evolucionat com a grup de teatre.
I quins plans teniu per als anys vinents?
—El nostre objectiu sempre és continuar creixent i, sobretot, continuar xalant. I sempre cercam obres amb les quals tothom pugui tenir un lloc, encara que sigui petit. Açò a vegades és complicat en el cas de les companyies tan grosses com la nostra, perquè en el teatre modern les companyies són petites per tal que siguin rendibles. Per açò moltes vegades cream les obres nosaltres mateixos, perquè no trobam textos que ens serveixin. Però per a l’any que ve ja tenim al cap l’obra «Els figurants» de José Sánchez Sinisterra, que és una obra que serà complicada, però que donarà molt de joc i ens ho passarem molt bé.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.