L’esforç dels esportistes esdevé símbol de la lluita contra la malaltia

TW
0

Participar en un triatló suposa un gran esforç, físic i mental, al qual molt pocs poden fer front. Una autèntica prova de resistència que servirà, aquest cap de setmana, com a símbol de la lluita titànica que suposa la lluita contra el càncer, especialment en el cas d’un infant, tant per al malalt, com per a la seva família.   

Aquest és, precisament, l’esperit que hi ha al darrere de la unió entre Artiem, Half Menorca, Elitechip i Aspanob, per a organitzar l’Artiem Half Menorca 2023 que es celebrarà diumenge a Fornells. «És el sacrifici en l’esport, com a símbol i acompanyament al patiment dels menors amb càncer i les seves famílies», exposava ahir la responsable d’Aspanob a Menorca, Joana Torres, qui agraeix per avançat la recaptació que s’obtengui.

Una odissea de problemes

I és que, quan en una família sorgeix un diagnòstic de càncer, de manera especial si és en un infant, s’obre tot un món de pors, incògnites i preguntes, per a les quals és fonamental comptar amb assessorament i suport com el que ofereix Aspanob, l’Associació de Pares de Fillets Oncològics de Balears.

A les Illes es diagnostiquen cada any una mitjana de 50 nous casos de càncer infantil, dels quals entre dos i tres afecten a fillets de Menorca. Segons dades d’Aspanob, el càncer infantil té un índex de supervivència del 78 per cent i «no hi ha manera que es redueixi el 22 per cent de fillets que no ho superen», lamenta Torres, sobretot «perquè no s’investiga tant com per als càncers en adults, moltes vegades les farmacèutiques adapten als fillets els tractaments per a majors». Per açò, «Aspanob destina una part dels seus fons a la investigació».

Tot i que els percentatges van canviant, en infants i adolescents amb càncer, més o menys el 50 per cent pateixen leucèmia, entre un 25 i un 30 per cent són casos de tumors cerebrals, i «cada vegada hi ha més casos dels càncers de poca incidència, de genitals, de mama, d’estómac, a l’ull».

«Quan diagnostiquen el càncer en un fill, tot són preguntes: Per què? Per què a ell? Què he fet malament? Què havia d’haver fet?». Preguntes a les quals no troben resposta, «ni de l’Organització Mundial de la Salut, ni de ningú, ningú es banya: els mòbils provoquen càncer? I el microones?». Qüestionaments als quals segueix una muntanya ben alta per escalar, plena de dificultats. Obstacles que Aspanob ajuda a mitigar, tenint en compte que el càncer infantil és una cursa de llarga distància: «en un adult els tractaments i els controls duren una mitjana de 5 anys; en un infant són 10 anys».

És aquí on «qualsevol cosa a la qual no donam importància, esdevé una gran preocupació per a les famílies», com per exemple menjar o dormir quan s’han de desplaçar a l’Hospital de Son Espases, a Palma. «L’acompanyant del fillet rep unes dietes de 60 euros per dia i Aspanob dóna un val de 12 euros per berenar i dinar o sopar». Per altra banda, sempre que és possible se li ofereix allotjament en un dels tres pisos que l’associació té en propietat, dos a Palma i un a Barcelona (per als casos que es deriven a l’Hospital Vall d’Hebron), o en les habitacions en altres tres immobles, que l’entitat gestiona conjuntament amb Asamdib, l’Associació d’Ajuda al Malalt Desplaçat de les Illes Balears. Estances per les quals, el 2022, hi van passar 49 malalts, entre les de Palma i la Ciutat Comtal.

Aspanob, que compta amb uns 6.000 socis a tot l’arxipèlag, ofereix una sèrie de serveis i acompanyaments a les famílies.

Aspanob ofereix suport escolar; psicòleg; psicòleg clínic; acompanyament; servei de neteja i de manteniment als pisos; sessions de musicoteràpia; ajudes econòmiques i d’atenció social; o activitats de respir familiar, oci i temps lliure. A més, a Son Espases, on reivindiquen una unitat d’oncologia pediàtrica, amb la col·laboració d’El Corte Inglés, s’ha habilitat una Sala de Resistència, on els malalts adolescents troben un espai d’oci i jocs, per a gaudir de moments de desconnexió.

Aquesta labor és possible i «és un orgull» dins l’entitat, gràcies a l’extensa xarxa de voluntaris que té. Només a Menorca n’hi ha un centenar i són l’ànima que fa voltar el ‘motor’ solidari d’Aspanob.