La medusa d’Aquae Plastiqum va nedar entre les xarxes velles i les restes de brutor que suren a la mar. | I. P. D. R.

TW
0

L’art, l’artesania, l’oci, la música i, fins i tot la gastronomia, van unir esforços per convertir els antics quarters des Mercadal en un espai de reflexió i conscienciació envers les problemàtiques mediambientals. Va ser de la mà del festival «Sardina & Boquerón» que organitzà Agitació Cultural Menorca, i que comptà amb la implicació d’un bon nombre d’artistes, creadors i entitats, com Menorca Preservation, Per la Mar Viva o l’Observatori Socioambiental de Menorca (Obsam), i de projectes com Menorca Sense Plàstic o PescArt.

L’esdeveniment va tenir lloc durant tota la jornada i va tenir un aire molt festiu, amb activitats destinades als més petits, com els tallers de microplàstics de Per la Mar Viva, els de reciclatge creatiu de Toni Riera o d’introducció a l’aquarel·la amb Blackfisk. Els collages de Mariela Ceballos, l’exposició de Maria Sanllehy i les creacions en viu de les artistes Verónica Arellano i Theresia Malaise —que posteriorment es    van rifar—, es van combinar amb un bon nombre de paradetes d’artesans, que posaven les seves creacions a l’abast del públic.

Una bona mescla que maridà amb la gastronomia de BaixaVan, Four Elements o Sa Croqueteria, a més de les cerveses menorquines de Graham Pearce; i que va estar amenitzada per la música de grups com La Dolce Vita, i els discjòqueis Alcapone Slector, Terremoto Mambo. Tampoc va faltar l’art escènic de La Revoluta Teatre amb «Not only Posidonia».

Aina Blanco i Carlos Salord oferiren dades interessants durant la xerrada.

Xerrades

La biòloga marina i investigadora de l’Obsam, Aina Blanco, i l’impulsor de Per la Mar Viva, Carlos Salord, van ser els encarregats d’exposar els grans dilemes als quals s’enfronta el món, que estan agreujant el canvi climàtic i destruint hàbitats i ecosistemes imprescindibles per a l’equilibri del planeta.

L’activitat humana, de forma decisiva, a partir de la revolució industrial, està afectant de forma decisiva al futur del planeta. Carlos Salord ho va exemplificar amb el greu problema que provoca el plàstic, inventat fa només un segle i que «s’està carregant tota l’evolució de la Terra de milions d’anys». Un material que    «mata 1,5 milions d’animals cada any» sense que, aparentment, preocupi a la societat. «Què passaria si altres animals matessin 1,5 milions de persones cada any? Seria una guerra! Però els animals no es poden queixar».

Aina Blanco va parlar de l’estudi de l’evolució dels ecosistemes en què ha participat, així com de les espècies invasores, que tenen també a veure amb l’activitat humana, i la influència negativa que suposen en els ecosistemes. La contaminació de les aigües per la falta de xarxes de clavegueram, la contaminació lumínica a terra, i sonora a la mar i que afecta animals com les balenes, van ser temes que van sortir durant la xerrada. Qüestions i problemes que confluïen cap a una mateixa conclusió, ja que totes, de qualque manera, tenen incidència en el canvi climàtic. Per açò, cal consciència i «un canvi d’hàbits i pressió social per obligar a fer canvis», tant a les indústries, com, sobretot, als governs que tenen la capacitat per a regulacions i fer lleis.