Bastió del Governador, que formava part de les muralles.

TW
1

Oferir una síntesi completa sobre la història de les muralles de Ciutadella, identificar les causes del seu enderrocament, amb el tractament a la premsa de l’època, i definir el traçat del perímetre aproximat de Madina Manurqa, la ciutat musulmana, són els tres objectius assolits pel treball «Les muralles de Ciutadella».

Un estudi redactat per tres alumnes de segon de batxillerat de l’IES Ma. Àngels Cardona de Ciutadella que ha guanyat el Premi d’Investigació del Consell Social de la UIB del curs 2022-2023 en la categoria de treballs col·lectius relacionats amb les Arts, les Humanitats i les Ciències Socials.

Les alumnes guardonades són Elena Pons Calero, Irene Camps Sánchez i Maria Bagur Bosch, que van redactar el treball en el marc de la matèria d’Història de l’Art. El docent responsable del treball és Santi Cardona Pons, professor d’aquesta matèria.

Les tres alumnes i el professor Cardona.

A l’espai on hi havia les muralles i el camí exterior que les envoltava, avui hi trobam les avingudes Francesc de B. Moll, Constitució, Jaume I el Conqueridor i Capità Negrete, conegudes com ‘sa Contramurada’. Delimiten amb claredat el perímetre del nucli antic de la ciutat i el diferencien de la nova part urbana. El record d’aquestes estructures està present al Bastió de sa Font i el Bastió del Governador.

Noticias relacionadas

El treball explica les possibles muralles de Ciutadella abans del segle XIV, les muralles medievals del segle XIV, les noves del XVII, i l’enderrocament en el segle XIX. Analitza les iniciatives per a fortificar la capital de Menorca després de l’assalt turc de 1558. Explica la tècnica constructiva, l’estructura arquitectònica amb els baluarts i els fossats. Una feina que exigí anys i recursos.

En el segle XIX els avenços en armament van motivar que les muralles medievals perdessin la seva utilitat; eren més decoratives que defensives. També provocaven la insalubritat de la ciutat encerclada i tancada.

L’enderrocament

Sorgeix, imparable, el moviment per a enderrocar les muralles, que es consideraven un símbol de tirania. Els alcaldes Gaspar J. Saura i Tomàs J. de Salort van impulsar aquesta actuació durant el darrer terç del XIX.

D’aquesta manera, Ciutadella va deixar de ser una ciutat arcaica, envoltada dantigues muralles i es va omplir amb grans i alegres places i cases modernes.