Lliurament de diplomes de la passada edició de la UOM, celebrada a la sala Sant Diego d’Alaior

TW
1

La Universitat Oberta per a Majors (UOM) va arribar l’any 1999 a Menorca per brindar a les persones més experimentades de l’Illa l’oportunitat d’ampliar els seus coneixements en un àmbit universitari. La resposta va ser bona, òptima, des d’un primer moment i en els darrers anys la demanda per assistir als cursos s’ha incrementat de forma considerable, amb més de 200 matriculats. I hi ha llista d’espera.

Alumnes habituals comenten, en una carta a aquest diari, que cada vegada hi ha més persones que queden fora dels cursos i demanen que s’augmenti la capacitat dels espais on s’ofereixen per resoldre-ho. Antoni Gamundí, director de la UOM, explica al respecte que «cada vegada hi ha més demanda, però els espais són limitats». A més, comenta, no és un problema exclusiu de Menorca.

Gamundí relata que els problemes de falta de places per atendre tota la demanda es produeixen a Ciutadella, a Alaior només a vegades i no existeixen a Maó. A Ciutadella es disposen de setanta places a la Casa de Cultura, «no podem incomplir l’aforament». A la seu universitària d’Alaior la capacitat és similar i a Maó, a partir de disposar de la seu de l’IME, s’ha crescut fins a les noranta places. La UIB ha mantingut converses amb les administracions locals i el Consell per poder accedir a espais més grans, però ara mateix no és possible.

Davant aquesta situació, la UIB ofereix des del curs passat a les persones inscrites a la UOM la possibilitat de participar en les classes de forma telemàtica, opció que permet interactuar a les classes i assistir-hi en directe, en temps real, sense haver de desplaçar-se. Gamundí defensa que és una opció molt vàlida, però comenta que hi ha gent que no vol seguir els cursos si no és d’una forma presencial.

En el cas de Ciutadella, explica, on més problemes hi ha, a més dels setanta matriculats amb cadira a la Casa de Cultura, unes quaranta persones van seguir els cursos en línia i unes altres vint van optar per no seguir les classes perquè no van tenir plaça presencial. «Una cosa que passa és que les preinscripcions són al juny i al juliol, i hi ha gent que vol apuntar-se al setembre, aquests han d’esperar que es produeixi una vacant», explica Gamundí.

Des de la UIB interpreten que aquesta elevada demanda és una demostració de l’encert que va suposar la posada en marxa d’aquesta iniciativa que ofereix formació universitària a persones majors de cinquanta anys. Tot i ser un ventall generacional molt ample, Gamundí afirma que la major part dels assistents són persones ja jubilades, ansioses per aprendre.