Tomàs Rotger Cardona, Ana Pons Coll, Enric Pérez Massanet i Francesc Florit Nin van ser els guanyadors dels premis periodístics.

TW
0

Premi Andreu Casasnovas, per Francesc Florit Nin

El premi Andrés Casasnovas d’entrevista o reportatge periodístic, centrat en personatges o continguts menorquins, se l’ha enduit el filòleg i autor literari Francesc Florit Nin (Ciutadella, 1960), pel seu treball «Conversa amb Antoni Bonet, memòria de la pagesia». Persona rellevant per la seva contribució escrita a la història del camp i els costums de la pagesia, Antoni Bonet, als seus 84 anys actius, continua sent baluard de la nostra memòria, tal com el descriu Francesc Florit Nin al reportatge. Amb una prosa de gran riquesa literària, construeix un retrat proper i humà d’aquest «pagès lletraferit».

Francesc Florit Nin ha entrevistat Antoni Bonet.

Un reconeixement a la seva feina, que ha fet sempre des de la discreció i la senzillesa. Comparteixen l’amor per la llengua i tradició. I el desig de fer-ho arribar a les futures generacions, «perquè no es perdi d’on venim». Francesc Florit Nin, dedicat a la nostra llengua des de la docència o director de la Biblioteca Pública de Maó, i ara, des de la jubilació, a diferents expressions artístiques, com la poesia o la pintura, va ser durant un temps professor de català d’Antoni Bonet, a l’escola d’adults. En destaca la voluntat d’aprendre, per destinar-la a l’«escriptura contra l’oblit». A la reconstrucció de la nostra història, a partir de la intrahistòria de la pagesia. L’escrit sobre Bonet, autor d’obres com «Eines i feines del camp», o dels toms de «Menorca pagesa», serveix per fer un repàs als principals escriptors costumistes de l’Illa. I per destacar-lo a ell com la memòria viva, també per la manera de xerrar, amb dites i modismes; «tal com escriu».

Premi Domingo Marquès, per Tomàs Rotger Cardona

Un vídeo a partir de 70 fotografies en blanc i negre on la protagonista és la música, els músics. Amb tota l’emoció que provoca en qui l’emet. Tomàs Rotger Cardona (Sant Lluís, 1971) recull imatges de pràcticament totes les edicions de les «Nits de música al carrer» de Maó, des de 2011. El seu treball ha estat guanyador del premi periodístic del Menorca, en l’apartat de fotografia i vídeo digital Domingo Marquès. La particularitat és la capacitat de transmetre des d’una mirada personal tota la poètica vinculada a les expressions, gestos o detalls dels músics en la seva utilització de la veu i els instruments, aconseguint crear un llenguatge realment metafòric. La música hi és present en el silenci de cada fotografia. Posar so al recull d’imatges, per tant, no devia ser fàcil. Triada de forma acurada, la peça que està de fons en aquest vídeo, de poc més de dos minuts de durada, és «Ascent to Infinity», de l’ukarinés Oleksii Striapchyi, provinent de la plataforma d’intercanvi cultural Creative Commons.

Rotger fa un recull poètic, en fotografies en blanc i negre, de les «Nits de música al carrer».
Noticias relacionadas

Autor en blanc i negre, Tomàs Rotger s’ha dedicat a la fotografia de forma totalment autodidacta i complementada amb estudis en Belles Arts. De la seva trajectòria professional destaquen els seus treballs de concerts, espectacles i tot el que té a veure amb la música, sempre des de la seva forma sensible i personal de captar-la. Altres gèneres destacats de la seva obra són els retrats i els autoretrats.

Ex aequo Premi Mateu Seguí Puntas per Ana Pons Coll i Enric Pérez Massanet

L’escriptura és una de les grans vocacions d’Ana Pons Coll.

Ana Pons Coll (Es Mercadal, 2003), estudiant de tercer curs del grau combinat d’Estudis de Català i Castellà a la UAB, ha estat una de les guanyadores del premi Mateu Seguí Puntas per a menors de 25 anys. En el seu article, «Oda a la inutilitat», reflexiona sobre la creença actual que cau en les carreres de lletres, amb la idea o estigma que tenen poca sortida. Amb un estil directe, domini de l’escriptura, i de vegades, en primera persona, ens interpel·la també sobre el temps que vivim, caracteritzat per les preses i la simultaneïtat de tasques a la qual ens aboquem. Amb la consulta constant al mòbil i xarxes socials, amb la seva dosi de dopamina, que ens manté enganxats i evadits sovint de nosaltres mateixos. Ho contrasta amb el coneixement «cuit a foc lent», amb una major dosi d’humanisme, com el que procuren els llibres.

El bisbe Gerard i Enric Pérez Massanet, durant l’entrevista.

L’entrevista al bisbe Gerard Villalonga, del jove de 16 anys Enric Pérez Massanet (Ciutadella, 2007), estudiant de primer de Batxillerat a l’IES Mª. Àngels Cardona, ha obtingut també el premi periodístic per a menors de 25 anys. Explica que va ser la necessitat de resoldre una de les seves inquietuds, la de l’existència de Déu, el que el va impulsar a parlar amb la figura més rellevant de l’Església de Menorca. Gerard Villalonga ho va acceptar de molt bona gana, obrint-li les portes de ca’l Bisbe, i a més, ho considerà un regal de Déu. Pérez Massanet li fa preguntes molt personals, com si s’havia enamorat alguna vegada. I també hi ha les qüestions més controvertides, com la preservació del celibat o el matrimoni homosexual per a l’Església. Del bisbe, li va cridar l’atenció que es tragués la «capa», que li xerrés com a Gerard.