300 anys de l’església de Sant Miquel

La volta que hi ha dalt l’altar ho indica amb claredat: 29. Janer. 1724. L’altra volta s’havia acabat quatre anys abans: 1720. El temple dedicat a l’arcàngel sant Miquel és anterior, però durant el primer terç del segle XVIII, en plena dominació britànica, es va refer i consolidar la fàbrica de l’edifici per adquirir l’actual traçat arquitectònic en l’interior i en la portalada.

El resultat encara avui es manté idèntic: un espai acollidor, sobri, esvelt, sòlidament construït, proporcionat, elegant i noble en la seva senzillesa. La darrera restauració, de fa ja uns anys, va deixar visibles els cantons de marès dels panys de paret i de les voltes, eliminant elements complementaris.
Tres-cents anys, per tant, fa que l’església de Sant Miquel acull una comunitat cristiana present en un barri popular de bracers, pescadors i mariners; després, d’obrers diversos de la naixent industrialització; en l’actualitat, de residents estacionals que gaudeixen de l’encant de fer estada en el cor de la Ciutadella vella.

La comunitat cristiana actual que és agombolada a l’església de Sant Miquel i tots els qui participen en les activitats religioses, formatives i socials del Centre Catequístic provenen d’arreu de la ciutat. I és que, al voltant de la petita església, s’hi ha desplegat una destacada acció pastoral, en els darrers cent anys, que ha tingut una repercussió que va més enllà del barri antic de la ciutat.

El conjunt d’edificacions que envolten l’església, espais de reunió i esbarjo, teatre, pati, local social, etc. són de característica funcional i sense valor patrimonial històric o arquitectònic, però sí d’un notable valor social per l’activitat que s’hi fa d’ençà cent anys. Per fer possible aquests importants espais amples i funcionals es van haver d’esbocar diversos habitatges antigues que avui, amb la sensibilitat i consciència del seu valor patrimonial d’arquitectura popular, no seria possible destruir. És la paradoxa de la història: l’establiment d’una important obra social va fer que se sacrifiquessin diverses construccions que avui tindrien una protecció patrimonial.

Tot açò ens fa ser conscients encara més de la importància patrimonial de l’arquitectura d’aquesta església de Sant Miquel. És un espai religiós singular vinculat al nom del sinuós i antic carrer, una obra arquitectònica de valor històric i artístic que mereix ser coneguda, protegida i estimada per tots. Motiu per cuidar-la i mantenir-la, i emprar-la per a l’objectiu que va ser construïda, la qual cosa és responsabilitat primordial de la comunitat cristiana que s’hi aplega.

Els tres-cents anys de l’església així com encara la tenim, i amb un bon estat de conservació, ens fa ser agraïts a aquells que amb el seu esforç econòmic i personal la van aixecar i l’han conservada. Evocar el seu record ens fa sentir baula d’una llarga cadena històrica de creients que aquí s’han sentit germans i han compartit i celebrat la fe en Jesucrist.