Actualment, Edith Robert estudia el primer curs de la carrera de Matemàtiques a la UIB i des que era molt petita sempre havia volgut sortir a la processó amb la confraria de la qual són membres son pare, el seu germà, un cosí i un conco. Afirma que ella encara no havia nascut i el seu germà amb només tres anys ja va sortir en la processó en la confraria que són membres els seus familiars, els centurions de Sant Corneli. No obstant açò, Edith ja va sortir fa uns quants anys en la processó, però amb una altra confraria «quan era molt petita durant un temps vaig sortir amb la confraria de Sant Josep, que té la seva seu a l’església de Sant Josep, però em vaig cansar i ho vaig deixar», recorda.
Passant els anys, mai va perdre la seva il·lusió de poder sortir amb els centurions i enguany, d’una manera totalment inesperada, s’ha complert el seu somni, perquè ella ni de noves s’esperava poder-ho fer. El dissabte passat, al capvespre, va anar com sol fer cada any a la confraria per ajudar amb la vestimenta als seus familiars confrares. «Vaig anar a l’església de Santa Maria a ajudar a mon pare i el meu germà, evidentment hi vaig anar sense saber res de res, ni pensant a poder sortir. Va ser el germà major de la confraria que em va dir que ensoldemà podia sortir amb ells en la processó del Via Crucis».
En aquell moment, Edith va quedar paralitzada per l’emoció, una intensa emoció per haver aconseguit fer realitat el seu somni de ser una participant més de la confraria, juntament amb els seus familiars i amics, que sortia pels carrers i places de la seva ciutat natal i que fins aquell moment només havia pogut veure com a una espectadora més. «La meva reacció quan el germà major em va dir que podia sortir a la processó va ser la de posar-me a plorar, perquè havia estat la meva il·lusió des que era molt, molt, molt petita. Estava tan emocionada i contenta que fins i tot el vespre em va costar un poquet poder dormir», recorda.
Arriba el dia
Poques hores després va arribar el Diumenge de Rams, quan Edith es va despertar amb tota la il·lusió del món. L’hora de trobada dels confrares a Santa Maria era a les cinc i mitja del capvespre, dues hores abans de l’inici de la processó, on va ser com els altres confrares, entre ells, son pare, el seu germà, el seu conco i el seu cosí. «A les cinc i mitja del capvespre vaig ser a l’església, tots els companys de la confraria em van animar, em van dir que estigués tranquil·la i que tot aniria bé. Quan vam sortir al carrer estava molt nerviosa, perquè feia anys que volia sortir, però vaig intentar tranquil·litzar-me per poder dur el pas de forma correcta i que ho fes tot bé», subratlla.
4 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
A los críticos y odiadores del Cristianismo, en especial contra su versión oficial apostólica y romana, que es el Catolicismo, decirles que recuerden que a nadie se le obliga a tener fé en Jesucristo ni a creer en Dios. Por tanto, lo que deberían hacer es mostrar el máximo respeto hacia esas creencias, costumbres y tradiciones, y por supuesto hacia las personas creyentes, que a nadie molestan ni tratan de convencer a nadie por la fuerza. Ser católico es una opción personal de libertad y de fé. A quien no le guste, es muy libre de no creer, pero no tiene ningún derecho a menospreciar ni insultar a los católicos.
Es una buena noticia y de disfraz, nada. A ver la Iglesia Católica cuando se decidirá a aceptar que las mujeres accedan al sacerdocio y el celibato sea opcional. Ademas de dejar de hablar de pastores, ovejas, rebaños, corderos ... Seguro que Jesucristo a día de hoy también lo haría.
... bueno, es una posibilidad alternativa para las mujeres de Ciutadella que no pueden participar de sus propias fiestas en igualdad de condiciones que sus compañeros varones... es triste pero es así...
Arriba un poc tard, ja només es una disfressa.