Processons, exemple d’un poble que estima les seves arrels

El 19 de març de 1949, Diumenge de Rams, feia la seva primera sortida aquesta confraria, impulsada per Acció Catòlica i el prevere i ecònom Guillem Coll Pelegrí, ja amb la més emblemàtica de les imatges, la figura de Natzarè portant la creu, i amb els penitents vestits en tons morat i blanc, representant la passió, la mort i la resurrecció de Jesucrist. Tenia pocs recursos, com ho demostren les teles de sac, però la mateixa devoció que ha permès mantenir la tradició al llarg de tots aquests anys.

Format en Biblioteconomia i Documentació, la recerca històrica la fa per afició Francesc Carreres. Amb interès sobre aquest àmbit, perquè tot i formar part de la nostra cultura popular, explica, és el menys investigat.

Deixa ara ben documentat, a partir d’una feina de dos anys, amb consultes a l’Arxiu Diocesà, els llibres sobre la Parròquia de Sant Bartomeu o la premsa de Ciutadella anterior a 1936, la que es feia ressò del que succeïa al poble veí (revistes com El Vigía o l’Iris), el camí històric d’aquesta tradició des de 1800. Amb el costum ja aquests segles enrere que fos un religiós o un laic qui portés la creu en el seguici del Via Crucis, que iniciaren a tota l’Illa els frares franciscans.

Fets destacats

Com a fet destacat hi ha la prohibició entre 1803 i 1814 d’aquesta pràctica per ordre del Bisbe Pedro Antonio Juano, qui va demanar que fos una imatge del Natzaré damunt unes andes, dues barres llargues, la que sortís a la processó.

La primera imatge del Natzarè a la Parròquia de Sant Bartomeu es troba documentada a la visita pastoral del Bisbe Antoni Ceruelo Sanz l’any 1825. N’hi va haver aquí fins a tres fins a 1936. I cremada, juntament amb altres elements del patrimoni de l’església de Sant Bartomeu, en els fets tràgics vinculats a la Guerra Civil.

Són imatges també vinculades per tradició a aquesta Parròquia la Mare de la Soledat, la del Sepulcre i la de Jesús Ressuscitat, com els centurions i els apòstols, portades o representades per persones que s’han anat passant els drets adquirits per tradició familiar al llarg de la història. Conformen avui un grup de 33 confrares, homes i dones, des que l’any 2011 s’aprovà la participació femenina de penitents.

Durant la xerrada que va oferir Francesc Carreres hi va haver igualment un record pels confrares que han sigut germans majors de la Confraria del Natzarè de Ferreries, exemple, digué, d’un poble que s’estima les seves arrels. Amb el nom destacat de Rafael Florit, que ho va ser durant 16 anys.

Francesc Pieres Villalonga, el germà major actual, va recordar el sentiment que envolta aquest camí de 75 anys, amb la representació emblemàtica del Via Crucis i la imatge de Jesús el Natzarè carregant la feixuga creu, «acompanyat de molts que l’estimen».

La celebració d’aquest 75 aniversari ha tingut entre els actes destacats la reunió, el passat 18 de febrer, de totes les confraries de l’Illa en processó pels carrers de Ferreries. El pròxim és un dinar de germanor de les famílies que la conformen el dia 20 d’abril.