L’edifici «Casa Mir» de la plaça de la Conquesta, a Maó, que mira cap a la costa de ses Voltes és un dels més emblemàtics exemples de l’obra de l’arquitecte Francesc Femenías i Fàbregas.

L’edifici «Casa Mir» de la plaça de la Conquesta, a Maó, que mira cap a la costa de ses Voltes és un dels més emblemàtics exemples de l’obra de l’arquitecte Francesc Femenías i Fàbregas.

Toni SeguíMaó08/04/24 4:00
TW
0

L’arquitecte Joan J. Gomila és l’autor d’un estudi d’investigació sobre Francesc Femenías Fàbregas (1870-1938), que va ser l’arquitecte municipal de Maó des de 1904 fins a la seva mort fa vuitanta-sis anys, que ha estat editat en un llibre de 300 pàgines i amb nombroses fotografies i il·lustracions pel Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (Coaib).

Fàbrica Codina de Maó.

El primer capítol del llibre reflecteix els edificis més importants del centre antic de Maó que van ser dissenyats pels mestres de cases més destacats que van treballar a finals del segle XIX, essent el panorama arquitectònic que Femenías es va trobar quan va tornar a la seva ciutat natal. En aquest sentit, s’ha d’assenyalar que l’arquitecte maonès va haver de lluitar perquè els diferents ajuntaments de l’Illa, sobretot el de Maó, apliquessin la normativa vigent sobre l’obligatorietat de què qualsevol obra d’edificació estigués firmada per un arquitecte.

Projectes

El nucli clau d’aquest estudi d’investigació està format pels capítols centrals del llibre, en què l’autor analitza els projectes més interessants de Femenías que corresponen amb els que estan datats en els primers quatre decennis del segle XX, lligats a la vegada amb les tres grans crisis d’aquest període històric, com són el crac de 1911, la crisi de 1920 i la desfeta de 1929, les tres amb una gran incidència en la vida urbana i que, a més, ajuden a entendre el conjunt de la seva obra en el marc urbà de Maó.

Casat de Binigaus Nou.

En aquest sentit, l’autor assenyala que cada decenni comença amb un canvi estilístic en l’obra de Femenías que, per altra banda, aporta les pistes necessàries per endevinar les noves tendències. Així, es pot intuir una trajectòria professional que va de menys a més i que sobresurt amb els edificis dels anys vint, amb la decadència d’un modernisme suau que va desapareixent, en paraules de l’autor.

Antiga peixateria de Maó.

Per últim, Gomila reflexiona sobre l'aportació de l’arquitecte i el que s’ha definit com «el Maó de Femenías», amb tot un seguit d’edificis ben originals en els carrers de la ciutat que sobresurten de la majoria de les façanes de cases de trats, com a mostra del canvi que després de Femenías va patir el món de l’arquitectura a l’Illa.

Un arquitecte que va treballar sol, però sempre atent al que es produïa a Barcelona

Una de les característiques que Joan J. Gomila destaca de la biografia de Francesc Femenías i Fàbregas és que va ser el primer arquitecte menorquí i el primer també amb despatx a Maó el 1901, ciutat i municipi on van ser construïts més del 90 per cent dels seus edificis.

A més, també va ser el primer de Balears que va estudiar la carrera a Barcelona, tot i que compaginada amb dos anys a Madrid, on fins aquell moment havien estudiat tots els arquitectes mallorquins.

La imatge d’arquitecte sempre atent al que es produïa a Barcelona en cada moment històric, als estils imperants a la gran ciutat i als detalls constructius i formals de moda, que ell adaptava al petit món urbà de l’Illa quan el client ho permetia, ha quedat ben consolidada amb la recerca que de les seves obres ha efectuat l’autor.

Va dissenyar des de la casa del Poble i sa Cudia Cremada fins al carro des suc, a més d’escoles, dipòsits d’aigua, carrers, voravies i ponts, subratlla Gomila.