S'Altra Banda era el conjunt de casetes i molls que anaven des de la Base fins a Cala Llonga. Els de més a prop de la Base, eren els molls i llenegalls preferits de ma mare, que ho trobava ben a prop de ca nostra, per anar a nedar els capvespres d'estiu quan la calor ens feia suar. L'anada era ràpida: baixar des de la placeta de Sant Roc, per la costa Llarga, fins a can Reynés, pujar a una de les barques que sortien puntuals a hores fixes («Correu, correu, que perdrem la barca de les cinc»,ens deia ella baixant la costa) i, en pocs minuts, ja érem a un petit moll des d'on divisàvem perfectament la Residència Sanitària.
Quan teníem més temps, havíem anat fins a Cala Rata, mai a la Solana, per mor de les casetes ben juntes dels mariscadors, sense espais per a llenegalls o molls, i la poca fondària de la vorera, i moltes vegades, al moll de Sant Antoni, on, ben a prop de la caseta vermella (el banyer d’en Vigo) que hi ha dins la mar, hi havia un banc de pedra on ens canviàvem i partíem a nedar allà mateix. Quan havíem de fer la bereneta, apareixien els porcs del lloc que pasturaven lliures arran de mar, cercant menjar per aquell indret ple de mates i vegetació ben espessa.
Deixant els Banyers de Pedra, el Caribe avança lentament sota un cel ple de núvols blancs que destaquen sobre un fons ben blau típic d'un novembre calorós, amb una ruta paral·lela a la vorera, fins a passar per davant Cala Rata i Cala Ratolí i aturar-nos bé davant la caseta Milà, una petita construcció ben integrada dins el conjunt de casetes que formen la Solana.
Obra arquitectònica exemplar
Aquest petit edifici és una obra d'arquitectura exemplar, projectada l'any 1981 pel prestigiós despatx d'arquitectes Correa & Milà i que va ser dirigida per Alfonso Milà (1924-2009), sobre la base d’una reforma d'una construcció anterior que no tenia gens d’interès. Avui en dia, sembla que és propietat d'Autoritat Portuària i està tancada, però presenta un bon aspecte exterior, encara que no m'ha estat possible, de cap manera, verificar en quina situació es troba l’interior.
La magnífica fotografia en blanc i negre de Toni Vidal que il·lustra aquest article es va realitzar l'estiu de l'any 1996 quan vam visitar la caseta, en l'època en què treballava en la configuració de la «Guia d'arquitectura de Menorca», uns quinze anys després d'haver-se fet les obres de la caseta, i ja ens mostra una visió esplèndida del port i de la vida a la nova caseta. Dels vuit edificis de vorera que visitarem en aquest passeig marítim pel port de Maó, només aquesta caseta no està catalogada o protegida amb alguna normativa de defensa del nostre patrimoni arquitectònic actual.
Caseta Milà. | Toni Vidal
Estam acostumats que en els catàlegs de protecció del patrimoni arquitectònic només s'incloguin edificis molt antics, que ja han rebut la sentència del temps i s'han considerat imprescindibles per entendre la història de l’arquitectura illenca i la seva importància en la història global de la nostra illa. Edificis que marquen fites per la seva estètica o per la seva voluntat de fer avançar la creació arquitectònica. O, simplement, perquè són construccions que han tingut un protagonisme en la vida social de la ciutat.
Però si observam amb atenció el que es fa a altres ciutats o regions de l'Estat, i també als països europeus, trobam necessari i urgent iniciar la catalogació dels edificis moderns que ja són acceptats com a elements valuosos que il·lustren la nostra pròpia història recent. Protegir el nostre patrimoni més modern vol dir assegurar la continuïtat del relat de l'arquitectura més important que s'ha fet aquí i evitar-ne la desaparició. És important destriar quins edificis són clau i contenen un valor afegit, més enllà de les construccions que no aporten cap element significatiu a la creació arquitectònica.
Dues novetats
La caseta Milà és un edifici que va saber integrar una actuació moderna dins un conjunt antic i que va aportar dues novetats: una acurada representació externa de la modernitat i una proposta de petit habitatge dins un volum senzill, però amb una distribució de mínims, enfora de les grans casetes i xalets que hi ha en el seu entorn immediat posterior.
La proposta d'Alfonso Milà va ser mesurada, i en lloc de ressaltar la nova arquitectura, mostrar la seva diferència formal per damunt de les que hi havia, la va integrar entre les casetes existents, de tal manera que no molestés ni fos singular. D'altra banda, la distribució del petit habitatge mostra el mestratge dels arquitectes, que també eren uns grans dissenyadors de mobles i d'elements d'interiorisme: treure el màxim profit del mínim espai, actuant en els detalls de la construcció, en els acabats, en la fusteria, etc., on es mostra l'habilitat i les noves propostes en el disseny d'interiors.
Les virtuts de la caseta van fer que aparegués a la «Guia d'arquitectura de Menorca» amb aquesta descripció, realitzada més a prop del moment en què vaig visitar la caseta, aquell estiu del 1996: «La casa té dues mitgeres i un fons cec a causa de la seva situació enfonsada respecte del terreny posterior. Aquestes condicions topogràfiques i les privilegiades vistes sobre el port fan que la casa s'aboqui cap a l'única façana possible, la que dona a la mar.
L'espai de la sala d'estar-menjador es prolonga en aquesta direcció amb una terrassa que sobresurt de la línia de l'esmentada façana com si es tractàs d'una barca atracada. La barana que delimita aquest espai funciona com a banc i les cinc columnes metàl·liques sostenen a l'estiu cortines, envelats i tapavistes que ajuden a protegir l'estància del sol i de les vistes a la vegada que creen ambients distints gràcies a la seva mobilitat».
Plano petit habitatge.
Aquestes característiques s'han mantingut fins avui, sempre que l'interior, que no s'ha pogut visitar de cap manera, es mantengui, i el petit habitatge continua essent un bon exemple d'arquitectura silenciosa que aporta una fita important en la història arquitectònica local. Encara som a temps de conservar aquest petit habitatge com una peça exemplar d'arquitectura de mínims.
Malgrat que ja no és possible mantenir l'ús d'habitatge que tenia la caseta, en aquest lloc tan a prop de la mar s'hauria de trobar un altre ús per a l'edifici que pogués complir les normatives actuals, fos respectuós amb l'edifici tal qual va ser dissenyat i, d'aquesta manera, assegurar-ne la pervivència per a futures generacions, com una mostra d'una arquitectura excel·lent feta al final del segle XX.
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Menorquín viajero
|
Hace 16 días
L'expoli de Ports es innacceptable. No entenc com cap partit menorquí els hi planta cara i no posa en el seu programa l'abolició d'una entitat totalment extractora i centralista/colonialista espanyola.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
L'expoli de Ports es innacceptable. No entenc com cap partit menorquí els hi planta cara i no posa en el seu programa l'abolició d'una entitat totalment extractora i centralista/colonialista espanyola.