Una seqüència de les proves que Lota Dura ha fet a Cadaqués per rodar el maig a l’Illa la Menorca dels anys setanta en què transcorre la història de «Sa cova».

TW
2

Mig centenar de persones, entre una trentena de l’equip tècnic i una vintena de l’artístic, entre ells els quatre principals i la resta extres i figurants, enregistraran entre els dies 13 i 20 de maig el curtmetratge «Sa cova», de la directora Lota Dura com a projecte de Treball Final de Grau de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (Escac). «Sa cova» conta la història de Shanti, un jove menorquí dels anys setanta del segle XX que s’adona que la vida va més enllà del que fa i començarà una nova etapa de la seva existència.

Lota Dura, de vint anys, va néixer a Madrid, però viu a Barcelona i cursa tercer del grau oficial de Cinematografia de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (Escac). «Des de petita m’agrada el cinema i tot gràcies al meu pare, que em va posar tots els cineastes que un no veuria als tretze anys. Des d’un primer moment sí que volia estudiar música perquè sempre m’ha agradat Pink Floyd, Bob Dylan i Jim Morrison, però em vaig decantar pel cinema perquè m’agradava que es poguessin unir les dues eines, el so i la imatge», assegura.

Imatge de la dècada de 1970 de Bep Canet.

El curtmetratge «Sa cova» està basat en la història del menorquí Bep Canet, Shanti en la ficció, que és un conco matern de Lota Dura. Als anys setanta del passat segle XX, Canet treballava com a dissenyador en un taller de calçat a Ciutadella i durant un estiu va viure amb altres menorquins i estrangers a les coves de Macarella. «Shanti, la representació del meu tiet, és un noi que treballa a una sabateria, que serà la sabateria de can Borrás, a Ciutadella, que el seu propietari en Toni treballava també amb el meu tiet, volem fer servir aquesta sabateria artesana que no s’ha restaurat mai com a recurs narratiu i on passi la història, quan estàs en un moment la vida que no saps realment el que vols fer, com passa a molts joves d’avui dia», afirma.

A partir de les seves vivències a les coves, Shanti coneix a un jove californià que es diu Blas, amb qui entaularà una gran amistat i tenen converses sobre la vida, la família, «el meu tiet es va fer molt amic d’ell i una nit li parla de la seva mare que va marxar quan ell tenia 16 anys, com el va afectar i com vol seguir la vida que porta la seva mare que és com estar uns mesos fora de l’Illa, però alhora un sap sempre que tornarà perquè no trobaràs el que tens a l’Illa en cap altre lloc, és un sentiment com a molt recurrent dels joves, hi ha molta gent que marxa i s’adona que vol tornar a l’Illa», assegura.

Amb el seu curtmetratge, Lota Dura pretén retratar com era la vida tradicional menorquina dels anys setanta en contraposició amb la contracultura americana i el conflicte de Shanti amb aquestes dues vides, «però arriba un moment que ha de decidir marxar a buscar la seva mare, i també marxar per buscar-se a si mateix», conclou.

Selecció de les localitzacions per ambientar la història i finançament del projecte

Aquests dies, Lota Dura i els seus acompanyants de l’equip tècnic han estat a l’Illa per decidir les localitzacions finals que, a partir de dues setmanes, serviran per situar físicament la història del curtmetratge. Dues d’aquestes localitzacions seran la sabateria de can Borràs, a Ciutadella, i Calescoves. El projecte de Lota Dura compta amb el suport econòmic d’Escacs Films, la productora de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, els ingressos en concepte d’entrada d’un festival de música de rock, blues i jazz celebrat recentment i també una campanya de crowdfunding.