La gastronomia ha agafat rellevància els darrers anys. | Gemma Andreu

TW
1

Les fites remarcables que ha permès assolir la distinció de Menorca Regió Europea de Gastronomia 2022, fan plantejar, ara, un repte superior: aconseguir el títol de Regió Mundial de Gastronomia 2030. És el principal desafiament que recull la «Declaració de Son Vell», que acaben de subscriure entitats públiques i privades, per fer una passa més enllà, de nivell mundial.   

Firmen aquesta declaració d’intencions l’associació Fra Roger Gastronomia i Cultura, el secretariat de les Escoles d’Adults de Menorca, l’International Institute of Gastronomy, Culture, Arts and Tourism, l’Ajuntament de Ciutadella, els grups hotelers Artiem Menorca, Sagitario, Moga, Vestige Collection i Son Vell, Torralbenc i Numa Signature Hotels. També s’adhereixen Sa Cooperativa del Camp, Ashome, CAEB i CAEB Restauració, a més de l’escriptor gastronòmic Bep Al·lès i Cope Menorca i «Es Diari».

Anàlisi i visió de futur

La «Declaració de Son Vell» segueix a dues anteriors, les de Mongofra (2014-2015) i Ses Quarterades (2019), i parteix de l’anàlisi del que ha suposat per a Menorca ser Regió Europea de Gastronomia: «marca una fita significativa en l’evolució de la cuina autòctona, que impulsa la gastronomia dalt de les agendes públiques, privades i cíviques, amb assoliments remarcable». Tot junt, ha impulsat la col·laboració entre agents socials per optimitzar l’autoconcepte i, per altra banda, ha guanyat visibilitat internacional.

Les sinergies que s’han creat els darrers anys s’han de mantenir com un «cercle virtuós», defensen els firmants del text, on «el productor, els restauradors, els hotelers i el consumidor es posicionen, col·lectivament, amb vista al progrés».

Trobada a Son Vell, fa uns dies, on es va debatre sobre gastronomia.

Perquè Menorca sigui Regió Mundial de Gastronomia 2030 s’ha d’apostar per una mescla entre tradició i innovació gastronòmiques, respectant el receptari històric, però també els pagesos i els pescadors, per situar el producte en el centre. És així que, els que subscriuen, reclamen «la necessitat de col·laboració entre    els productors i els hostalers/hotelers per assegurar-ne la viabilitat i promoció». Perquè «la sintonia entre els professionals dels sectors primari i terciari ha demostrat els seus efectes positius», com els efectes en «l’economia i equilibrant l’oferta i la demanda».

«Encara existeixen desafiaments apressants, com ara la connectivitat o la competitivitat», cal un «enfocament estratègic» i «trobar un equilibri entre la preservació i el creixement: ser competitius sense comprometre el patrimoni i promoure el talent autòcton, mentre s’atrauen visitants de tot el món», perquè «el progrés resideix en la capacitat d’unir-se», administracions, empreses i societat civil, en la recerca del bé comú.