El primer esclata-sang – Cartes a n’Eloi (53)

Aquests dies, els menorquins patim una espècie de cridada del bosc. Passades les primeres pluges, molts ens aventuram entre pins i alzines intentant que el fons del nostre paner quedi cobert d'aquests bolets marronosos. No creguis que és fàcil. Primer, has de saber on anar, i aquesta és la part més complicada de totes. La ubicació dels rotlos d'esclata-sangs és un d'aquells secrets que es guarden quasi amb més cautela que la combinació de la caixa forta (els que en tenen), les contrasenyes dels correus electrònics o la recepta del menjar més exquisit. Un amic em deia aquests dies que demanar a algú que et digui on troba els esclata-sangs és com telefonar a la Coca-Cola i demanar la fórmula. Tenia raó.

Quan has triat el lloc i has agafat l'equipament necessari, comença la recerca. Cadascú té els seus trucs, les seves teories sobre els llocs on és més probable que surtin els esclata-sangs. Els meus els he après de mon pare, bàsicament de quan els caps de setmana de tardor i hivern quasi sempre incloïen una sortida al camp per cercar qualsevol cosa: esclata-sangs, gírgoles, cargols, espàrrecs… El més important no era allò que cercàvem, sinó el que acabàvem trobant: un passeig pel bosc, lluny del poble, acompanyats pel cant dels ocells, la renou del vent i l'herba movent-se al seu ritme. Una estona en família sense teles ni sofàs.

Ara bé, si trobàvem esclata-sangs, molt millor! Sempre recordaré aquell dia que vam descobrir una zona de bruc coberta d'aquests bolets per totes bandes. No podia obrir més els ulls, segur, i havia de controlar l'emoció per collir-los tots! Fa temps que no trobam rotlos d'aquests. La darrera trobada bona va ser amb n'Aleix i en David, prop d'un Nadal. Quin senyor paner vam omplir! Si avui anam a cercar esclata-sangs, hem de tenir una cosa sempre present. No val destrossar el bosc, ni remenar-ho tot cercant aquest bolet tan preuat. Al bosc hi ha moltes més vides que les dels esclata-sangs, i alguns no tenen cap mirament en destrossar-les amb l'excusa que pensaven que per allà hi havia algun bolet. La natura és generosa regalant-nos els esclata-sangs. No la facem malbé!