La vida és un canvi constant - Cartes a n'Eloi (95)

Vull, de totes maneres, deixar-te una cosa clara. Adaptar-se al canvi no és resignar-se a deixar que les coses passin com altres decideixen. Si penses, per exemple, que el canvi és una onada que ve i s'ho emporta tot per davant, la teva actitud ha de ser la d'un surfista que aprofita la força de l'ona per gaudir, disfrutar i conduir la teva planxa de surf cap allà on tu vols.

Per què m'he posat avui tant filosòfic? Perquè ara que he acabat les vacances, criatura, s'atraquen molts canvis. El primer i més evident el de les vacances. Torna la rutina, de moment la meva. D'aquí unes setmanes la teva, amb el retorn a una escola que intenta surfejar com pot una onada que s'assembla a un tsunami que no tolera surfistes que vagin contra la corrent dels que manen. I d'aquí unes setmanes na Bruna també iniciarà la rutina escolar. Ja veus, petit surfista meu, quants canvis!

Ahir mateix vam viure un altre canvi. Vam tornar a casa després d'uns mesos fora, i petitó meu, què bé que hi esteim! Tens la gran capacitat d'adaptar-te a qualsevol lloc on vas, però estic segur que tu també enyoraves el nostre sofà taronja, el teu llit alt, el sol entrant al menjador o la cuina petita però funcional. Caseta mia, per pobra que sia!

Jo també viuré prest un canvi important. Com ja t'he explicat, el diari on t'escric aquestes cartes i on cada dia intent explicar què passa en aquesta illa viurà un dels canvis més radicals de la seva història. Canviarà el format, alguna gent, les seccions... Jo intentaré no canviar la meva manera de fer feina. Serà millor o pitjor, depèn de qui ho jutji, però és la que em permet dormir tranquil cada vespre sabent que he fet tot el possible per explicar les coses tal qual són, sense afegir ni treure res. Esper aconseguir-ho.

Ja veus, Eloi, les coses canvien constantment. A vegades ho fan per millorar, a vegades per empitjorar. Jutjar quin tipus de canvi vivim depèn de les ulleres amb les que cadascú observi el món.