El limbo dels hortals. Covardies, ingenuïtats i demagògia

Els hortals viuen ara mateix en una espècie de 'limbo'. Són allà, tothom sap que molts d'ells hi són de manera il·legal (deixem de banda ja el terme eufemístic "irregular"), però la cosa no canvia des de fa anys. Per què? En aquest cas, crec que es detecten clarament dues responsabilitats. La primera, la del propietari que construeix-compra-amplia una edificació il·legal, sabent que efectivament és il·legal. La segona, la de l'administració que ha permès aquesta situació, ja sigui per acció o, sobretot, per omissió.

Xerrem dels primers. L'actitud dels propietaris és totalment censurable. Les regles del joc determinen clarament quins passos s'han de seguir si un es vol construir una vivenda. Saltar-se'ls és incomplir la llei, o sigui, no respectar els altres ciutadans que sí han decidit acatar la Llei, pagar les llicències oportunes, limitar-se a allò que permet la normativa i esperar que la lenta burocràcia els deixi avançar. Però la situació, com tot en aquesta vida, no és ni blanca ni negra.

Posem-nos en la pell d'un d'aquests propietaris. Vostè té un terreny rústic, i veu com els seus veïns es van construïnt casetes, que a poc a poc es tornen cases i fins i tot alguna directament es pot considerar xalet. Vostè ha decidit esperar i fer les coses legalment, però després de les primeres consultes, li han dit que no podria construir res. Llavors s'esdevé el dilema: actua vostè correctament, mentre els seus veïns disfruten de les seves construccions il·legals sense que ningú els aturi els peus, o fa com ells? Què faria vostè?

I aquí és quan toca xerrar dels segons responsables, l'administració. Per què ningú no ha perseguit aquests delictes urbanístics amb contundència? Cap partit polític, cap, ha estat capaç de posar ordre en un desgavell que s'ha consolidat a base de la teoria dels fets consumats. Ni dreta ni esquerra han actuat degudament. De fet, diria que ningú no ha actuat. El PTI va obrir una suposada via de legalització, però en cap moment els governants van obligar a ningú a regularitzar la seva situació. O sigui, podien seguir il·legals i no passava res. De què serveix obrir la porta a la legalització si pots continuar en situació il·legal i ningú no et diu res? Seguint il·legal t'estalvies pagar plans especials i despeses d'urbanització, i a més, ningú no et sanciona. Per tant, la mesura de regularització del PTI ha estat fum de formatjada. Ho demostra que només s'ha legalitzat un nucli dels 29 existents en una dècada.

Però clar, açò no soluciona la qüestió de fons. Quins beneficis tenen ara els propietaris d'hortals del nucli legalitzat en comparació als no legals? Ara mateix, gosaria dir que cap. O si en tenen algun, no compensa el fet d'haver assumit una despesa econòmica important per a tramitar tot el procés de legalització. En aquesta qüestió, per tant, si l'administració no obliga, ningú no mourà un dit. Si no demostra que estar legal té clars avantatges en comparació a estar il·legal, la cosa seguirà igual. I de moment, ni obliga ni sembla que tengui intenció de fer-ho. O sigui, es perpetua el 'limbo' amb el consentiment tàcit de qui governa.

I jo, innocentment, em faig una pregunta. Si jo he pagat tots els impostos, totes les llicències i he complert tots els terminis legals, i el meu veí no, i mentrestant l'administració no fa res, puc denunciar a l'administració per prevaricar? Per no actuar davant una il·legalitat manifesta sabent que ho és? No crec que, a dia d'avui, cap Ajuntament pugui al·legar desconeixement de la situació per no actuar. Allò que poden al·legar és falta de voluntat, de valentia. Han mirat massa temps cap a una altra banda, i ara el problema ja és gegantí.

Però resulta evident que no tota la responsabilitat s'ha de carregar a l'administració. L'altre dia relatava a les pàgines del Diari el cas d'una propietària d'un hortal que assegurava sentir-se estafada per haver de pagar l'Impost de Béns Immobles pel seu hortal il·legal. El seu argument es pot entendre: paga el mateix que altres ciutadans, però no rep els mateixos serveis. Una explicació simplista i demagògica, perquè obvia que no ha demanat permís per construir la seva casa, i els altres sí. Que ella no s'ha ajustat a les regles del joc, i els altres sí. Per tant, en aquest l'estafat és, en primer lloc, l'administració, i en segon tots els altres ciutadans que sí han actuat correctament.

De totes maneres, però, amb quina legitimitat l'administració cobra impostos a una actuació irregular com si fos regular? Ja em perdonaran la meva ingenuïtat, però si aquesta gent ha de pagar el mateix impost que noltros, l'estafat som jo. Per tant, o bé que els cobrin un impost més elevat, o que l'administració actuï d'una vegada. Legalitzin, sancionin, enderroquin... El que vostès vulguin, però actuin. L'administració és molt ràpida a l'hora de sancionar altres conductes irregulars. Facin el mateix amb aquest tema. En el sou que els paguem entre tots hi va implícita la valentia per prendre decisions valentes. Fins ara ningú no ho ha estat.