TW
0

Gracia de Juan parla amb vehemència i passió. Acaba de presentar el seu últim treball Blau místic al Centre Internacional de Gravat Xalubínia amb una afluència de públic més que notable. Ens visita gràcies a un programa de residències promogut per l'Institut d'Estudis Baleàrics que li ha permès materialitzar un projecte iniciat a Mallorca, d'on prové.

La sala d'exposicions és avui una cova inundada d'una llum blava que té nom propi (International Klein Blue). És un blau ultramar intens i brillant creat per l'artista Yves Klein el 1960 en la seva recerca de l'espiritualitat. Del sostre, a vint centímetres de les parets, a l'alçada dels ulls, pengen unes petites planxes de metacrilat. Incises en aquestes planxes mitjançant la punta seca i entintades amb color fluorescent, unes subtils figures es projecten a les parets blanques en una dansa permanent. Les ombres projectades ens fan veure allò que en la realitat se'ns fa difícil de percebre a la planxa, però que no són més que l'aparença del real. En aquesta cova, que evoca el mite de Plató descrit al llibre VII de la República, Gracia de Juan incorpora la tradició endevinatòria i interpretativa de les cartes del tarot convertint cada arcà major en un autoretrat. Cada planxa de metacrilat és un arcà on cada figura arquetípica (el mag, el carro, la justícia, l'ermità, el penjat, la mort, la sacerdotessa, l'emperadriu...), és l'artista retratada. Cada arquetip il·lustra les diferents manifestacions de la pròpia personalitat i les nostres experiències vitals.

En el seu treball d'autoexploració, la imatge del llop l'acompanya en tot moment. El llop, símbol de la llum en les tradicions greges i nòrdiques, és el seu altre ego, l'instint no civilitzat que apareix en el procés creatiu. La seva presència en gran part de les planxes de metacrilat adquireix, però, una significació especial en la que presideix el conjunt: el boig. El seu arquetip està relacionat amb la passió, la iniciativa, l'entusiasme, l'espontaneïtat, el plaer... la bogeria. És la porta a l'autoconeixement, i també el seu millor autoretrat.

En aquesta recerca permanent de la llum, allà on la realitat es fa visible tal com és i ja no ens deixem endur per les aparences –com escrivia Plató al mite de la cova–, Menorca ha esdevingut per a Gracia de Juan una estreta aliada. La pedra i la terra de l'illa acompanyen cada arcà i ens acosten a aquest sentit primigeni de la naturalesa humana: intuïció i instint.

Aquesta atmosfera, entre onírica i mística, ha estat el resultat d'una comunió natural entre l'antic art del gravat i la contemporaneïtat de l'art de la llum, el color i el metacrilat. L'art és tradició, deia Picasso. La punta seca aplicada damunt del metacrilat és el resultat d'anys d'estudi i pràctica amb el gran mestre Franco Pistelli, a Florència. El seu profund coneixement de la tècnica li ha permès canviar la planxa de metall per la de metacrilat i utilitzar-la no com a mitjà sinó com a fi en si mateix. La llum, el color i el moviment fan la resta creant una obra cohesionada i coherent, en la qual els mitjans utilitzats faciliten la comprensió del missatge, un missatge que ens qüestiona temes com la identitat, la personalitat i la versemblança de les nostres percepcions.

"Blau Místic". Detall