TW
0

De la mà d'uns bons amics menorquins vàrem arribar a l'illa un llunyà 25 de juliol de 1978, fa gairebé 40 anys. Avui, si mirem enrere, tot són bons records i moltes vivències.

El mar, les platges, els cargolins de sant Cristòfol, que marcaven el inici d'un nou estiu, les festes -cavalls, pilotes, albergínies, pomades, coca i xocolati-, postes de sol a Cavalleria, nits de lluna plena a Favaritx, descobrir taules i talaiots, barrancs i paratges d'interior bellíssims, tardes a Binigaus, camí de cavalls, la volta a l' illa en veler...

Maó -música, òpera, teatre, conferències a l`Ateneu, xerrades a l'IME, Ciutadella -Lítica, el Roser, concerts al claustre del Seminari-, Aló -cinema cada dimarts -, Mercadal -tertúlies a la fresca-, pregons a les festes dels pobles...Tot això per nosaltres té sentit perquè ho hem compartit amb amics menorquins, que ja són part important de les nostres vides i que ens han ensenyat a entendre i estimar aquesta terra.

Hi ha moltes coses que ens han sorprès en positiu. Una d'aquestes ha estat veure com davant la desídia de l'administració, primer la militar i després la civil, naixia una associació de voluntaris per recuperar l'Illa del Rei del port de Maó, que estava molt malmesa conseqüència de l'abandonament i posterior saqueig. Tothom parlava de projectes però ningú en tirava cap endavant.

En un moment donat un grup de persones sense cobertura ni legal ni de cap tipus, fent honor a la frase de Raimon "qui perd els orígens perd la identitat " van començar a treballar per recuperar l'Illa. Encara viu gent que hi va néixer!! No es podien deixar perdre almenys tants segles d'història!!.

A molts dels que no vivim sempre a Menorca, que el que som com a molt és fijos discontinuos, aquests voluntaris ens varen donar un exemple que no podrem oblidar mai. Així, des de fa uns anys, i des que vam disposar de més temps per nosaltres, calia decidir com tornar a Menorca tot el que ens ha donat i fer de voluntaris a l' illa del Rei ens va semblar un bona opció per començar.

A l' illa des de fa 13 anys, tots els diumenges de l'any, un grup nombrós de voluntaris regala temps, esforç, ganes i molta il·lusió per tal de recuperar aquest hospital militar anglès del segle XVIII; restaurant mobles, refent parets i teulades, fent tasques de jardineria, inventariant objectes, organitzant la biblioteca, omplint sales de història ...

Avui l'illa del Rei és una realitat esplèndida i un projecte de futur de gran volada que ens entusiasma a tots. Museu ja visitable i actiu, futura seu d'un centre d'interpretació del port de Maó i possiblement d'un centre d' art contemporani, que diu molt a favor de tots aquells que han lluitat i lluiten per fer-ho possible.

Nosaltres hi seguirem participant i mai ens cansarem d'agrair tot el que ens han donat aquests 40 estius menorquins.

Tere Arau i Josep Sauret

Voluntaris