D'arbres i boscos

dels bascos. Sota la seva ombra es reunien les assemblees de les Juntes

Generals, màxim òrgan de govern de Biscaia, ja a l'edat mitjana. Però l'arbre

no és un símbol només dels bascos, també ho és de moltes altres cultures del

món, perquè simbolitza la unió entre el cel i la terra o entre el lluminós món

del conscient i la foscor de l'inconscient. Sota una figuera es va il·luminar

Buda; l'arbre és sinònim de fertilitat a diverses cultures (Sibèria,

l'Índia...); s'hi fan ofrenes; Adam i Eva menjaren els fruits de l'Arbre de la

Vida; a diverses cultures, com la navaho, la budista, la musulmana, l'aborigen

australiana o l'egípcia, és anomenat Arbre Còsmic, perquè significa la

llibertat, la transcendència i la immortalitat, i els menorà del judaisme són

representacions de l'Arbre de la Vida.

A pocs quilòmetres de Guernica hi ha El bosc pintat, una intervenció

artística que Agustín Ibarrola dugué a terme entre 1982 i 1998. Per la

carretera, la presència del bosc és cada cop més aclaparadora i el simbolisme

de l'arbre de Guernica dona pas un nou significat. La fascinació que aquests

boscos d'eucaliptus i pins de gran alçada ens produeixen ens remet al paper que

el bosc ha tingut en les societats humanes, un espai de fantasies i de pors que

les tradicions populars han alimentat perpetuant la idea del bosc com a espai

de vida i mort, de llibertat i introspecció, de refugi, d'aliment, de

misteri...

A El

bosc pintat Ibarrola intervingué directament sobre la natura modificant-la,

deixant palès que el paisatge és una construcció cultural que està més en com

el miram que no pas en l'objecte en si. La seva acció té els seus orígens en el

land art aparegut els anys seixanta,

quan les relacions entre art i natura es transformen radicalment. Coincideix

amb l'aparició de l'Antropocè, terme proposat pel premi Nobel de química Paul

Crutzen i l'ecòleg Eugene F. Stoermer l'any 2000 per designar la nova època

geològica de la Terra en què vivim, on el nostre consum de recursos és de tal

magnitud que ens hem convertit en una força geològica que modifica l'estructura

del planeta.

Al bosc d'Ibarrola hi trobam arbres pintats de

diferents colors i formes que aparentment no tenen cap significat, però que

mirant-los des d'un punt determinat esdevenen formes plàstiques que ens

recorden diferents moviments de l'art. Hi trobam una inversió de la perspectiva

renaixentista en una retxa blanca, contínua, en el lloc apropiat, en què el

tram més llunyà és el més gran i a l'inrevés. Retxes pintades en els troncs de

diferents colors són un homenatge al minimalisme. En el suport cilíndric de

distints troncs pinzellades de colors esdevenen quadrats vermells i grocs com

els de Malevich. Els diferents

components de l'espai (els volums plans, convexos/còncaus, negatiu/positiu), la

mirada i el moviment ens permeten així gaudir d'una interessant experiència

estètica en la qual construïm el paisatge que percebem.

Tan sols unes setmanes abans tenia lloc a la

Casa d'Artistes de Montpalau (es Mercadal), organitzada per Es Far Cultural,

una performance de Marina Enrich E.G. al voltant del seu projecte Transmutacions. En aquest Marina E. G.

incideix també en la dualitat natura-cultura, i en la idea de natura que hem

construït. Un bosc de branques pintades d'or pengen damunt persones que caminen

trepitjant branques seques o que tan sols habiten l'espai-bosc. Una figura

central transmutada en arbre s'eleva cap al bosc idealitzat d'or refulgent. De

nou, l'Arbre de la Vida.