Convent de Sant Diego i patrimoni

Fins no fa gaire anys Menorca gaudia d’una estructura econòmica molt exitosa, en la qual els sectors primari, secundari i terciari coexistien harmoniosament, l'anomenada via menorquina del creixement, que facilità prosperitat i cultura a la societat menorquina. El protagonisme de la indústria i l'agricultura en la història moderna de l'illa és de tal magnitud que la preservació del patrimoni industrial i etnològic s'ha de garantir, si volem entendre el que som. Ja en tenim alguns exemples disseminats per l'illa i fruit d'iniciatives populars: la indústria de la pedra a Líthica; la famosa impremta La Económica des Castell a l'Hospital de l'illa del Rei; el patrimoni marítim a Thalassa impulsat per l'Associació Amics de la Mar, o la indústria dels aiguardents amb els alambins de Xoriguer. En manquen, però, d'altres, com la bijuteria, hereva de la indústria de les bosses de plata i que l'any 1983 concentrava a l'illa setanta-tres de les cent vuit empreses de l'Estat espanyol. O la recuperació de la farinera de s'Arangí as Mercadal, de les poques que es conserven íntegres a les illes.

El calçat va ser una de les primeres indústries de Menorca durant bona part del darrer terç del segle XIX i el segle XX. A final del segle XIX treballava en aquest sector quasi el 10 % de la població menorquina i s'exportava fins a un milió de parells de sabates. Tan sols a Alaior es comptabilitzaven, cap als anys vint-trenta del segle passat, cinquanta fabricants registrats d'un total de dos-cents disset a Menorca. Poder comptar amb la col·lecció cedida per l'Associació de fabricants de calçat d'artesania de luxe a Balears/Selec Balear i exposada avui al Convent de Sant Diego no podia ser millor notícia, atesa la seva transcendència. L'exposició permet fer un recorregut pels distints processos de fabricació artesanal de la sabata: patronatge, el dibuix de la sabata; el tallat de la pell; la feina de les ajuntadores (solien ser dones les que doblegaven la pell, la trepaven, empastaven i cosien), i la dels sabaters de banqueta, aquells que muntaven i cosien la sabata). Un cop conegut el procés artesanal, el recorregut ens porta a conèixer el procés mecanitzat, aparegut els anys seixanta del segle passat. Allà hi trobam màquines diverses: de rebaixar soles, de cosir soles, de retallar, de clavar talons o rodets de premsar i de timbrar.

Comparteix planta amb el calçat una esplèndida col·lecció d'eines del camp adquirida per l'Ajuntament d'Alaior a Gabriel Llambias l'any 2001. Aquell any l'església de Sant Diego ja va acollir una primera exposició sota el títol "Feines dalt s'era". Gabriel Llambias havia iniciat la seva col·lecció els anys seixanta en veure el creixent abandonament dels llocs i avui compta amb una de les millors col·leccions etnològiques de Menorca, una part de la qual és l'adquirida per l'Ajuntament d'Alaior. La mostra que s'exposa al convent ens permet conèixer les distintes feines del camp: la feina de proveir-se de rama i llenya per a l'hivern amb eines com el xerrac, el verduc, el ganxo d'estirar rama o el dall; les feines de despedregar, llaurar i sembrar fent ús de jous de bou, desterrossadores i altres guarniments per llaurar; les eines emprades per tondre els bens; les emprades per espigolar, segar i garbejar, o les de batre i ventar. Tampoc hi falten les porquejades o l'elaboració del formatge.

Amb aquestes exposicions Menorca fa un pas important cap al reconeixement del nostre patrimoni industrial i etnològic, un reconeixement necessari per saber d'on venim i cap a on anam.