Borromini i el trompe-l’oeil

Un dels objectius de Borromini a l’hora de dissenyar aquesta meravella arquitectònica era enganar l’observador, enganar l’ull (trompe-l’oeil), per evidenciar que els sentits no sempre són fiables... L’expressió «Veure-ho per creure-ho» no seria doncs correcta, sinó més aviat al contrari. El trompe-l’oeil (enganyalull en català, trampantojo en castellà) ha estat a bastament emprat en pintura. Ja Plini el Vell (segle I aC) ens narra l’intent de Zeuxis d’Heraclea de descórrer una cortina pintada per Parrasi en prendre-la per real. Al Renaixement la introducció de la perspectiva geomètrica en la pintura evidencià l’esperit dels nous temps. Els artistes van confiar incondicionalment a les ciències matemàtiques el paper fonamental d'elevar l'art d'un fet purament mecànic a una expressió de coneixement i crearen les premisses per a una renovació radical també en el camp de la ciència. L'anomenada revolució científica, de fet, trobà un instrument potent per a la transmissió d'idees precisament en el llenguatge artístic, un diàleg que si bé perdé interès amb la Il·lustració i la fragmentació del saber, avui torna a reconstruir ponts, com posaran de manifest les III Jornades d’Art i Contemporaneïtat a Menorca, organitzades per l’IME els dies 1, 2 i 3 de desembre.

En els temps de Francesco Borromini, ja al barroc, el trompe-l’oeil s’emprà amb profusió perquè responia perfectament a l’esperit d’aquest moviment: artifici, ornament, efectisme i escenografia. Molts artistes en feren ús per crear escorços i falses impressions, especialment en les pintures dels sostres de les esglésies.

La perspectiva de Borromini, el més gran arquitecte de Roma en aquell temps junt amb Bernini, és un prodigi d’il·lusionisme. Es tracta d’una galeria que tan sols té nou metres de llarg, amb la figura d’un guerrer al fons de només noranta centímetres. Les columnes van disminuint d’alçada (la darrera té menys de dos metres d’alçada) i es van apropant les unes a les altres a mesura que s’allunyen i el terra s’eleva seixanta centímetres. En conjunció amb aquesta reducció de mida, el sostre de volta de canó es redueix gradualment i la seva decoració enteixinada disminueix proporcionalment.

Borromini va recórrer al sacerdot agustí Giovanni Maria da Bitonto per als càlculs matemàtics necessaris per a la perspectiva forçada. Com es pot apreciar en la fotografia l’efecte és sorprenent.

El cardenal Spada dedicà un breu poema sobre el significat moral de l’obra: de la mateixa manera que la il·lusió pot fer que les petites formes semblin grans, els assumptes mundans considerats grans poden resultar il·lusoris i insignificants.