Art, ciència, tecnologia i societat

Pensar que les arts i la ciència són disciplines autònomes, sense relació entre elles, és un anacronisme, com creure que el científic i l’artista viuen aïllats de la societat en el seu laboratori o estudi. De fet, encara que acceptem que la subjectivitat és pròpia de les arts i l’objectivitat ho és de la ciència, els temps actuals evidencien que el coneixement artístic i científic es genera sovint en espais híbrids ens els quals un i altre es troben. Si miram enrere veurem com aquestes relacions ja es donaven en el Renaixement i com a les avantguardes del segle XX a aquestes relacions s’hi afegí l’espiritualitat.

En l’art contemporani trobam nombrosos casos en què no hi ha un producte final —un quadre, escultura o vídeo—, tan sols un treball d’investigació i recerca en el qual l’important és el procés i la seva documentació o el seu caràcter performatiu. La ciència, per la seva banda, troba en l’art un facilitador de la seva comunicabilitat, i tenim l’exemple de molts científics que empren models i estructures materials que neixen d’accions artístiques.

Tant la ciència com l’art són maneres de fer mons que quan troben un llenguatge comú aporten nou coneixement, un coneixement que ja dona lloc a la creació de noves estructures transformadores, com la New European Bauhaus, una iniciativa de la Unió Europea que vam tenir ocasió de conèixer a les segones jornades celebrades l’any passat. Aquestes noves iniciatives en les quals art i ciència parlen de tu a tu i estan obertes al diàleg són essencials per fer front no tan sols a l’emergència climàtica que ens aclapara, sinó també a l’emergència civilitzatòria que comporta, en paraules de l’investigador i comissari Lluís Nacenta, present a les jornades.

Les jornades s’estructuraren en quatre blocs, que centraven el debat en quatre idees que ajudaren a conèixer aquestes relacions: la transferència de coneixement entre art i ciència; els llenguatges; les metodologies, i la investigació i difusió dels projectes resultants d’aquestes relacions.

Per fer patent aquesta interrelació les jornades s’iniciaren amb un diàleg entre Jo Milne, artista, i Jaume Bertranpetit, científic, per continuar amb les ponències, organitzades en quatre blocs:

«Interseccions entre art i ciència» i en especial sobre l’ús que artistes com Salvador Dalí i el matrimoni Hartung i Bergman van fer de la ciència i que ja es donaven al Renaixement; «Llenguatges artístics i científics», en què es tractaren les conjuncions que es donen en un i altre; un tercer bloc, el més extens, on es convidaren organitzacions locals, nacionals i internacionals que tenen un paper destacat en aquest àmbit promovent projectes col·laboratius, i, finalment, el bloc «Metodologies i pràctica artística», en el qual es parlà de les metodologies que s’implementen per millorar l’educació, d’una banda, i de l’altra la pràctica que diferents artistes contemporanis duen o han dut a terme a partir de la vida dels microorganismes en el cas de Xavier Jansà, del temps cosmològic en Andy Gracie, o de la tecnologia computacional en Mónica Rikić.

Per a aquells que tenguin interès a aprofundir-hi, l’IME ha posat a l’abast de tothom els enregistraments al seu canal de Youtube: http://www.ime.cat/Contingut.aspx?IdPub=21735