Cartas de los Lectores

Tan si jugues bé o malament, / al final un ha guanyat, / fins on hem arribat?

Que ningú sigui competent?

Ningú queda indiferent, / més d'un ben emprenyat / i els que volien fer glosat, / l'han tractat d'incompetent.

-Els espanyols varen tenir ventura, / l'equip va quedar campió, / varen jugar amb il·lusió / varen ser una confitura.

A Menorca amb dolçura, / volia sortir un nou glosador, / enguany es premi d'es guanyador / és per Educació i Cultura.

Tònia Fedelich Torrent
Ciutadella

---------------------

Conversa pòstuma amb n'Isidro: ironies de la vida

Estimat Isidro,

La veritat és que molts dies me vens al cap, no hem pogut acabar cap dels diversos temes que tenim encetats, suposo també perquè són temes que han preocupat als humans des de l'origen del pensament, i que són inacabables, com és el mateix amor, l'amor era el tema central de moltes de les nostres converses, hem intentat diseccionar-lo des de tots els costats, i sempre se'ns escapava, l'amor, aquesta paraula tant ambigua que s'aplica tant als sentiments cap a una parella, com cap als fills, als amics, o fins i tot a alguna cosa material. Encara no sé si hem aclarit si és un sentiment o és un desig, jo defenso que simplement és un desig, el desig d'obtenir alguna persona o alguna cosa, i si aquesta persona o cosa accedeixen, se sent alegria, l'alegria de l'èxit, i sinó la desesperació del fracàs i la del rebuig, per això l'amor pot ser font de felicitat quan funciona, però també de gran amargura quan falla. Tu sempre has tingut l'amor en un pedestal, consideres que l'amor és el sentiment més sublim, el més gratificant, potser l'únic que dóna sentit a la vida, no és que estigui en contra, sobretot quan parlem també de l'amor als fills, de l'amor als amics, doncs tots necessitem ser apreciats i apreciar els altres, però en quant a l'amor de les relacions sentimentals, que potser el podríem anomenar enamorament més que amor, aquest és diferent, doncs aquest enamorament és molt més vel·leïtós, és fugisser, és inaprehensible, i penso que és millor tenir-lo una mica domesticat, en canvi tu el defensaves amb passió. Sempre he pensat que tu, bé tu també ho pensaves, que tu estaves més enamorat de l'enamorament en sí que de les figures que te l'evocaven, la teva ànsia d'enamorament era insaciable, i sempre anaves en la seva persecució, doncs, ja saps de la teva tendència a viure la vida amb el frenesí i la intensitat del enamorament, i que això ha afectat moltes facetes del teu itinerari vital, sinó ha precipitat també el teu final.

Per cert voldria donar-te l'enhorabona pel teu acomiadament final del poble en el poliesportiu de Sant Lluís, impressionant, veritat?. Ja m'agradaria també que me fessin a mi aquest reconeixement, encara que sigui pòstum. Les paraules entranyables i pròximes d'en Biel van ser una delícia, no t'ho van semblar? Molt bé també la breu però poètica lectura de na Maruja, i les paraules del batle, molt commovedores, veritat?. Amb el seu plor impossible de contenir. I per acabar en Rodri, amb aquest cant final amb el flabiol, realment impressionant, no et va provocar calfreds? Tot sol, plantat davant la teva urna, tocant amb entusiasme i amb emoció el toc de flabiol, jo sí que els vaig sentir.

Bé, deixa'm que et faci un amable escarni final, com amic i com a metge teu durant trenta anys, no et sembla una ironia deliciosa que després de resistir-te a seguir les meves prèdiques sobre la necessitat d'aplicar-te els mai prou reconeguts hàbits saludables, entre els què incloc en lloc rellevant el exercici físic, el teu acomiadament final hagi estat en un poliesportiu. Realment una ironia de la vida deliciosa. No t'ho sembla?
Ja t'he dit més d'una vegada que amb tu, com metge, m'has fet sentir un fracassat, però com conversador m'he quedat amb ganes de seguir conversant...

Anton Soler Ferrater
Sant Lluís

---------------------

Carta a l'amic Nicolau Huguet i Moll

Instants, records, sentiments, amistat, amor, pau...són paraules aquestes que ens recorden a tu Nicolau! El teu pas per la vida i per aquesta estimada terra menorquina, en tenen una gran constància. Avui volem donar-te les gràcies per tantes coses rebudes de tu! Són moltes les qualitats que reuneix la teva especial personalitat. M'agradaria destacar-ne tres: la teva "humilitat", el teu "saber", i la teva "pau i serenor". Volem que el teu record perduri ara i sempre en nosaltres, i resti en aquest bonic poble des Migjorn Gran, on tu havies viscut, treballat i gaudit del dia a dia amb la seva gent. Dono gràcies perquè et vaig poder conèixer i varem poder compartir alguna xerrada sobre música i art. Tinc la satisfacció d'haver conegut una persona sensacional plena de vida, d'amor i d'un gran saber que va poder repartir-lo a tothom que l'envoltava. També dono gràcies perquè vas estar acompanyat fins l'últim moment del teu traspàs on t'embolcallà una companyia baixada del cel. Tingues present Nicolau que aquesta ha vetllat per a tu fins l'últim moment. Has estat una persona que ha gaudit de les coses més petites de la vida fins a les més grans, des de mirar la bellesa d'una flor fins a contemplar la immensitat de l'horitzó del mar. Era d'admirar la teva vessant espiritual i la manera que tenies de veure les coses.

Gran amant de la natura, de la música, de la poesia i de l'art. Que el teu llegat, Nicolau, ens embolcalli a tots del teu amor i de la teva bonhomia. La vida és curta.

La memòria i l'art duren molt més. Amb el convenciment que dorms amb la justa pau, et desitgem de tot cor que tinguis un bell son, tot esperant la resplendor de la llum eterna per sempre més.

Sempre teus, els teus amics que no t'oblidaran mai.
Ets Menorca illa estimada, una roca enmig del mar / ets per a mi, perla daurada, l'amor que em fas bategar.
Ets petita, bufona i blanca amb el teu entorn emmarcat de blau / mirant al nort, el Toro s'alça orgullós dalt d'un cel blau.
Fornells, el veiem petit tot ell emmarcat de blau / i ses barquetes a port esperant salpar la mar.
Al sud, aquesta costa mil.lenària que ens parla d'un passat.
Al fons sa nostra germana Mallorca ens treu el nas / i jo t'estimo Menorca, jo t'estimo però tu mai ho sabràs. ( Josefina Cardona).

Raúl Poblet Fernández
L'Espluga de Francolí (Tarragona)

---------------------

Un partido a favor de la caza

Habiendo leído en el día de hoy un artículo sobre la nueva ordenación de la caza en Menorca y las quejas que se hacen sobre las licencias, quiero dar mi opinión al respecto.El día 21 de este mes se celebró en los cuarteles de Es Mercadal la reunión de representantes de las diversas asociaciones de cazadores de Menorca y de la cual soy el presidente de la asociación de cazadores de Menorca, radicada en Mahón y no de todas como puede confundir el nombre de la misma.

En el coloquio de dicha reunión, salió el tema de las licencias en el que todos estuvimos de acuerdo que hay que modificar y sobre todo cuando a nivel nacional todos los cazadores piden una única licencia nacional en todo el territorio español a lo que me adhiero. También comenté el tema de la reunión anual que se hacía en Mallorca en la que se invitaba a los representantes de las asociaciones de Ibiza y Menorca con una comida de hermandad, entrega de trofeos de competiciones celebradas y adjudicación de perdices a las sociedades para su repoblación, era un acto de Baleares, curiosamente mientras dirigió la Conselleria el Partido Popular o Unión Mallorquina se hizo y cuando lo ha hecho el Bloc que lo dirije ahora se ha suspendido, supongo que un día nos dirán por qué.

Otro tema que planteé en dicha reunión y que ya viene de lejos, es que estas cosas pasan cuando el sector está dirigido por unos partidos como PSM y Verds y por un director insular del GOB, todas estas personas muy respetables particularmente pero que además de no tener idea de lo que es la caza son los que quieren abolirla.Por tanto al final de esta reunión anuncié a todos los presentes que tengo la intención de presentarme en una lista de un partido político al Consell Insular de Menorca, para defender a los cazadores y pescadores de Menorca, pues llevo 50 años cazando y 60 pescando y no quiero que las futuras generaciones tengan que renunciar a ello.

Al preguntarme en qué opción figuraría mi respuesta fue que al estar como concejal independiente dentro del PP en el Ayuntamiento de Mahón me ofrecí al Sr. Tadeo a ir en su lista del Consell en el número 7 ofrecimiento al que tienen que contestar. La segunda opción es la que me hizo Unió Menorquina para ir el número 2 en las listas, hubo otra que era ir el número 1 en UPCM que descarté por creer que era una opción muy localista pero igualmente válida y agradezco al Sr. Juan Triay el trato que me dispensó en la reunión que tuvimos. El desenlace de mi opción les prometí que lo desvelaría el sábado día 5 de febrero 2011 en la mesa redonda organizada en los actos de la feria de la Perdiz en Es Mercadal, a la que asisto como ponente junto con otros representantes de la caza, Consell , ecologistas etcétera.

Para que fructifique una opción como esta en la que los cazadores dirigirían su propio sector hace falta que alguien se presente y al mismo tiempo que los partidos quieran que vayas, por tanto espero que los cazadores de Menorca sin distinción acudan a esta mesa que se anunciará porque nos jugamos el futuro de la caza.

Francisco Mercadal Capó
Maó