Cartas de los lectores

Primer de tot, volem aclarir que tot això que anam a dir va a títol personal, a partir de la nostra experiència i concepció del que està succeint aquests dies. En aquest escrit no representem cap col·lectiu.

Joves, adults, nens aturats, treballadors, pensionistes... Som tothom. Vivim en un món on l'enriquiment de cada dia més pocs s'ha posat per davant de tot. Les grans empreses de cada vegada estan sortint més reforçades gràcies a un joc econòmic basat en la desigualtat. Sense vergonya, els bancs col·laboren amb aquesta situació decadent, convertint el seu deute, resultat de la seva mala gestió, en un problema que ens fan pagar a tots. El nostre futur està hipotecat, hipotecat per culpa seva, no siguem idiotes.
Qui ens ajuda? Els polítics? No. La classe política està pensada i condicionada per anar de bracet amb aquest sistema cínic i autodestructiu. Sotmesos per aquesta pràctica, els partits "majoritaris" no planten cara i proposen mesures i solucions que donen l'esquena a la ciutadania, al poble. Ens ajuden els grans sindicats? Tampoc. Aquests cerquen una complicitat amb la classe política i empresarial. Tot junt, sembla que no hi ha sortida.
Els mitjans de comunicació maquillen i disfressen aquesta realitat en favor de qui ens controla. On anam a parar? Els grans canvis semblen impossibles. L'individualisme i l'egoisme amb què ens han educat semblaven crònics, però el que s'està vivint aquests dies a tot el país i a tot el món demostra que no. La gent, tots (o sigui, tots) estem indignats. D'aquí neix un moviment de cohesió social, un lògic crit al canvi que es nega a que la situació política, econòmica i social segueixi per aquest camí. A plaça Catalunya, a la Puerta del Sol, a Menorca, a tota Espanya i arreu del món s'ha dit prou. És evident que la situació actual no porta enlloc; ja ho sap tothom: els polítics són uns hipòcrites, els grans empresaris, uns egoistes; els bancs, uns especuladors; els grans sindicats, uns traïdors. No ens enganyem.

Estem donant exemple de bona conducta, de veritable democràcia i de cohesió social. S'està deixant clar que no som antisistema, el sistema és antinosaltres. Som molts i de cada dia som més i més que de forma pacífica intentam arribar a un consens a partir del que tenim en comú. Diuen que no donam solucions però amb una setmana i els mitjans que tenim és impossible haver arribat a plantejar objectius ben fonamentats. Nosaltres practiquem la democràcia real: tothom parla i té dret a dir la seva (és la cosa més democràtica que hem vist a la nostra vida). La passivitat en què estàvem immersos ha quedat arraconada per un motiu: la situació actual és inviable, és igual qui guanyi o perdi les eleccions; per aquí no hi veiem cap futur.

Escrivim aquest text perquè no hi hagi confusions, tothom té dret a saber la veritat. Pensem un poc, no siguem idiotes: els menorquins també necessitem un món més ètic.

Carlos de Salort Giménez
Aleix Marban Tramón
Adrià Pons Pons
Barcelona

Dia Internacional de Joc
Us n'heu adonat que darrerament quasi no es veuen fillets i filletes jugant al carrer? Us heu demanat perquè?Possiblement molts en donareu les culpes a la televisió, a la consola i als ordinadors. Nosaltres creiem que també hi ha altres culpables i que no estan molt lluny...Aquest any l'ajuntament de Ciutadella ha muntat el Dia Internacional del Joc (28 de maig) i ens ha convidat a participar-hi. Ens sembla fantàstic que es vulgui que els al·lots i al·lotes del nostre poble tornin a sortir al carrer per jugar com hem fet molts de nosaltres a la infantesa. El que ja no ens sembla tan fantàstic és que el nostre estimat ajuntament vulgui que aquest dia s'organitzin jocs a espais com la plaça de la Catedral i que a la vegada es prohibeixin aquests jocs els altres dies de l'any.

A Ciutadella tenim moltes ordenances, una de les quals és la referent al comportament en els espais públics i que podeu trobar penjada a la web del consistori. L'article 6, punt 12 d'aquesta ordenança ens prohibeix:

"La pràctica de qualsevol joc, esport o activitat, quan resulti molest o perillós per als vianants o per al trànsit rodat. "

Com podeu veure, és una norma bastant ambigua. Quan resulta molest un joc? Quan és perillós? Per què el transit rodat té preferència sobre el joc d'un infant? És aquest acte organitzat per l'ajuntament contrari a la seva pròpia ordenança?

Per altra banda, quan xerrem d'aquest tema, no ens podem oblidar per res del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) en el qual hi trobem a l'apartat "Línies estratègiques del PEC" en el punt 25:

"Recuperar els espais públics urbans com a lloc de trobada ciutadana (places, carrers, zones verdes, edificis d'ús públic) ."

Ara encara ens sembla més contradictori! Tenim un escrit de l'ajuntament que ens presenta com a línia estratègica la recuperació d'espais urbans com a lloc de trobada i per altra una ordenança que prohibeix que els infants hi juguin!

Aquesta queixa pública no va en contra només del darrer equip de govern, també és una crítica a l'anterior, així com a les actituds hipòcrites dels polítics locals. L'ordenança es va aprovar en el ple de dia 21 de desembre de 2006 i ve firmada al BOIB 189 per en Llorenç Brondo, que en aquell moment era alcalde. La carta de presentació del PEC també ve signada pel mateix alcalde i per Antònia Benejam, llavors regidora d'Educació. Així i tot, fa dos anys que tenim a na Pilar Carbonero i a en Magí Muñoz en aquestes posicions i tampoc han fet res per canviar-ho.

També ens veiem en la obligació de mencionar a les forces públiques representades al municipi per la Policia Local i l'inspector en cap Ignasi Camps, els quals se n'encarreguen de fer fora -seguint ordres dels empresaris- a tots els infants que gosin jugar amb una pilota a un espai públic com és la plaça de la Catedral.

Nosaltres participem en aquest Dia Internacional del Joc, però per demanar el que ens sembla just: una ciutat pels seus habitants i sobretot pels seus infants. Una ciutat en la qual no es segueixi l'ordre de prioritats actual -que és: els cotxes, les empreses, els vianants i després els infants-, sinó que les prioritats siguin: els infants, els vianants, les empreses i els cotxes.

Col·lectiu Rissaga
Ciutadella

La caída de los dioses

Vuestra enfermedad, queridos, es el orgullo que os sustrajo con ayuda de la vanidad, de la verdad, y, os condujo a la soberbia. Esa vanidad y soberbia, os han arrojado al precipicio. Todos, achacáis vuestros fracasos a la crisis económica, sin embargo, ustedes no la sufren. Otra prueba más de vuestra soberbia 'idò'. También, de vuestra incapacidad sin límites.
Recordemos lo que dijo el señor Pons el día 2 de febrero: "No hay ningún territorio en España donde gobierne el PP, que tanga unos indicadores que estén en estos momentos por encima de Menorca o que tengan que darnos ejemplo de utilidad (sic). ¿Cómo se le ha quedado el cuerpo al Sr. Pons? Su semblante en los diarios, lo dice todo: "Recojo con las pestañas / sal del alma y sal de ajo / y flores de telarañas / de mis tristezas recojo" (Miguel Hernández).

Del Sr. Tur, el pintor que se quedó sin brocha, quien dijo: "Si tú no vas (a votar) ellos vienen". Decir simplemente que, nosotros fuimos y ellos se van. Punto.

¿Qué decir de doña Joana Barceló que no sepamos? Su semblante nos apena. Mientras recupera su afición a leer a Martí i Pol, le dedicamos estos versos de La Sibil·la: "Lo sol perdrà sa claretat / la lluna no darà claror / i tot lo món serà tristor. Gran foc del cel devallarà mars, fonts i rius, tot cremarà".

En cierta ocasión dijo el físico noruego Ludwig Lorentz: "Tengo la suerte de pertenecer a una nación demasiado pequeña para cometer grandes errores". Menorca es, demasiado pequeña para soportar, como ha hecho durante tantos años, a quienes creían ser dioses. La oposición es buen lugar para purgar y aprender. A los dioses entrantes, decirles únicamente que mantengan los pies en el suelo, porque solo así, serán conscientes de su verdadera estatura.

Bartolomé Ruz Sánchez
Ciutadella

El nombre
de nuestra ciudad

He leído en la prensa local, a raíz de la victoria de la candidata del Partido Popular a la Alcaldía de Mahón, que Agueda Reynés se propone celebrar un referendum para que los mahoneses decidan cómo quieren que se llame nuestra ciudad, si con la denominación tradicional, Mahón en castellano o Mahó en vernáculo, o con el nuevo apelativo Maó.
Desde el principio me posicioné por conservar el nombre histórico, y aduje numerosos y meditados argumentos en defensa de la "hache", que, a mi criterio, proporciona consistencia a una denominación conocida internacionalmente, que no induce a errores, que tiene la fuerza y la solidez adquiridas con los años, que mantiene la palabra con que se conoce a nuestro principal producto, el queso.

Los que me conocen saben que soy testarudo y combativo, y en apoyo de mi juicio, publiqué numerosos escritos en los diarios locales, presidí una asociación que se creó para devolverle a Mahón su distintivo, me entrevisté con el alcalde Bagur y con la presidenta Barceló para que retrocedieran en su empeño de cambiar el topónimo, escribí cartas y envié comunicados a los ciudadanos para que se rebelasen contra lo que me parecía una cacicada, sin resultado alguno. Recibí el apoyo de muchísimos mahoneses, y pedí, también en vano, que se hiciera una consulta popular.

Me desplacé a Barcelona, junto con otros miembros de I.C.M., en un intento de convencer a la Dirección del Instituto Catalán de Estudios de que esta lengua permite la "hache" en diversos nombres y palabras, fui a Palma para ver al presidente del Govern, tomé parte en programas de la TV Menorquina, escribí nuevos artículos de prensa: siempre en vano. Un muro de tozudez se oponía a mis demandas. Finalmente, desanimado ante tantos reveses, dimití de la presidencia de Iniciativa Cívica Mahonesa y bajé los brazos, cansado de tanta lucha estéril.

Pero sigo pensando que es realmente estúpido que, solo por una cuestión lingüística, se abandone el nombre de una ciudad, de un producto, de un puerto… con lo que cuesta darlos a conocer, máxime en tiempos de crisis.
Han tenido que celebrarse unas elecciones y producirse el descalabro del partido en el poder, para que la nueva alcaldesa declare su intención de celebrar una consulta popular para que sean los mahoneses quienes decidan cómo ha de llamarse nuestra ciudad. ¡Gracias, Agueda!.

Francisco Pons Montanari
Expresidente
de Iniciativa Cívica Mahonesa